L'estació de Correus

Aquesta frase m'ha enganxat !! No l'havia llegit, me passat a veure si tenies alguna cosa "nova" i com no, he aprofitat per llegir-ne una que no coneixia.
Les situacions quotidianes i la seva poesia, observant la vida com és mou , sempre s'hen troba tan sols cal obrir-s'hi.

Salutacions , espero que vagis bé ja que fa temps no ens portes un relat !

Anna

Però de vegades cal cercar-la.
Aixecant pedres del torrent.

Tot i que l'aigua, generosa, brolla.
calen!... els amics poetes. No es
l'amistat i la poesia una sola cosa?
per que ens remoguin una mica el cor.
de vegades també cal que remoguin
la consciència!

Si no cou...no és amor. Què és si no
de donar, el do, donar vides a l'existència'?

"Hi ha tanta vida per a tots aquells
que ens agrada remenar
les teranyines de les golfes!

Sí, m'agraden les coses quotidianes fetes música, líriques. M'agraden les teves descripcions plenes de sensibilitat i senzillesa, però no per això menys importants i belles. Potser per això m'agrada tant Salvat Papasseit.
Felicitats per saber treure el gust salat de la vida.

Una abraçada,

Materile

Crec que ja t'ho havia dit però hi torno Tens una qualitat magnífica per a descriure situacions i sensacions.
Una frase que m'encanta : Hi ha tanta vida per a aquells que ens agrada remenar ( no sé si era aquest el verb ) les teranyines de les golfes !
Molt bones festes per a tu i la teva esposa.
Una càlida abraçada.

Et felicito pel teu valor, jo visc més de nit que no pas de dia, sóc noctàmbul en mi, però de dia et desitjo el millor, potser subsistir és massa insípid per a mi tal com ho faig, però en qualsevol forma o manera seguirem endavant.


Sergi

A Guimerà fem UN NANDAL DE CONTE.

www.guimera.info

Aleix no sé com ho fas però sempre em sorprens!
tens una delicadesa, cada detall cuidat, cada paraula mesurada i aquesta conclusió final...
Racons que mai deixen de ser familiars

Una abraçada!

Espiral

Tinc la sensació que et dec uns quants comentaris... tinc la sensació que quan escric, sempre hi ets. Infinites gràcies!

He entrat a fer una ullada pels teus relats i no he pogut passar del primer, és a dir, el més recent. Jo sóc d'aquelles persones que m'agrada remenar les teranyines de les golfes, per cert, una expressió excel·lent! M'agrada aquella sensació que de sobte atura el món, fa fora els sorolls, i tot esdevé el silenci d'un lloc que temps ha va tenir vida, però que ara, la vida que té és molt diferent. I tot això ho he vist el el teu home en blanc i negre. Encara em sembla veure'l, dempeus, esperant un vagó que mai s'aturarà. I paradoxalment, entre la rapidesa del metro, l'estació apareix i desapareix lentament, tranquil·la i en silenci. Pensat que ningú no la veu, però hi ha uns ulls atents que encara la recorden. I potser és per això que encara té un bri de vida.

M'agrada com contrastes la vida, les olors, el so, amb el silenci i la pols de l'estació perduda. M'agrada com lentament es va fent petit. Fa la sensació que jo mateixa estic al metro, mirant a través del vidre, i fins i tot em sembla sentir la velocitat i el so del metro endavant, però, talment com una imatge de cinema, sembla que de sobte la velocitat es redueixi, gairebé de manera impercetible, perquè els nostres ulls s'adonin d'aquesta vella estació.

M'agrada especialment aquest poema, perquè el ritme frenètic de la vida s'atura uns instants.

Moltes gràcies pels teus comentaris, que sempre animen. I felicitats per aquest poema. M'agrada, m'agrada, m'agrada.


Abraçadotes!


Salz.

Hola, Aleix! De nou el teu poema és com una mostra d'una mirada inquisitiva que és capaç de veure més enllà d'una realitat anodina i, moltes vegades, escàpola. Gràcies per continuar retenint en aquests versos tot allò que, d'una altra manera, a més d'un se li faria esmunyedís.

Una abraçada,

Llorenç

Un poema escrit amb la senzillesa de qui sap expressar magníficament els seus sentiments; és a dir, versos d'un gran poeta!

Els teus mots fan grans les petites coses; fan més bella la vida...

Una càlida abraçada, amic,

Pilar

PD. Gràcies pels teus amables comentaris, Aleix; digues a la teva esposa, de part meva, que abans de l'examen del nivell "C" repassi bé les excepcions de les regles. Ara fa temps que no reviso aquests exàmens, però recordo que
sempre estaven farcits d'excepcions. El nivell "D", en canvi, ja tenia més bones intencions...

He llegit el comentari que m'has fet al meu últim relat, avui, suposo que demà penjaran el que dedico al meu net mitjà com a commemoració del meu 1er. aniversari com a Relataire.
Quin goig formar part d'aquesta gran família!

Acabo de veure i llegir aquest de L'estació de Correus i l'he trobat certament interessant i divertit.

Qué t'he de dir?, tot el que et llegeixo teu, m'agrada i em sembla que des de que ens vam començar a buscar relats, tots els teus els he anat llegint i comentant.

No facis massa cas de la redacció. Fa ja estona que he arribat de l'assaig de la Coral però entre una cosa i l'altra, mira l'hora que se'm ha fet.

Bona nit Aleix, ara mateix me'n vaig a dormir, que descanseu!

Gemma

He llegit el comentari que m'has fet al meu últim relat, avui, suposo que demà penjaran el que dedico al meu net mitjà com a commemoració del meu 1er. aniversari com a Relataire.
Quin goig formar part d'aquesta gran família!

Acabo de veure i llegir aquest de L'estació de Correus i l'he trobat certament interessant i divertit.

Qué t'he de dir?, tot el que et llegeixo teu, m'agrada i em sembla que des de que ens vam començar a buscar relats, tots els teus els he anat llegint i comentant.

No facis massa cas de la redacció. Fa ja estona que he arribat de l'assaig de la Coral però entre una cosa i l'altra, mira l'hora que se'm ha fet.

Bona nit Aleix, ara mateix me'n vaig a dormir, que descanseu!

Gemma

jo també començo a estar fart dels temes econòmics, i crec que quan vam sortir el dia 11 de setembre era més pel cansament d'haver de donar explicacions a una gent que no ens entén ni volen.... Només volem que ens deixin fer les coses a la nostra manera !!

en fi, tot arribarà

salutacions aleix !!
joan

Veig una dissecció de la realitat, d'instants més o menys fugaços. M'agrada.

Salutacions des de Xàtiva, Aleix.

...el ferro, cavalcar les gambes, nedar a la paella i menjar trossos de mar salada....
O no era així?

Gràcies, però, pels sentors i gustos de les coses petites fetes paraules.

Salut i rebolica!

Aquest poema és com un aliment per cos i l’esperit amb tants sabors, olors, colors i moviments que fimbregen el cos i desperten els sentits.
Tens l’art de realçar lo insignificant i ens delim tot llegint el joc de sons de les consonants que esclaten dins cada vers i la dolça sonoritat de les vocals que juguen a descobrir-nos la vida de lo fugisser.
Un poema divertit i àgil en la forma i intens en el fons.

Sempre és un plaer llegir-te. Felicitats Aleix!

Que passeu una molt dolça castanyada.
Una abraçada de cor
Núria

la vida és això: petits detalls que la fan rica, que ens fan rics a nosaltres de poder-ne participar

que miren i veuen el que els altres, tot i mirar, no veuran mai, perquè de fet, no miren.
Els ulls ens enganyen tot sovint i estem tan avesats als llocs comuns que no ens fixem en els petits detalls, en una ombra, un personatge i ens quedem sols en el gust salat de l'àpat acabat d'endrapar.

Sí que la vida va fent siga sagues.


Ferran

Potser és unamica tard, però felicitats amb l'aniversari del setembre! I També vas dir que tendries un altre event al setembre - felicitats i per això! :)

que potser no veuen els altres, perquè és dret dins l'estació grisa, a tocar de l'oblit.
Admiro aquesta capacitat tant teva de muntar tota una escena plena d'olors i figures amb unes poques paraules. Sempre hi ha bellesa en els teus poemes, sempre hi ha llum malgrat l'abandó de l'estació de Correus. Penso que ets un gran poeta, Aleix, t'ho havia dit algun cop? ;-) Una abraçada

a

a tots ens agrada remenar les teranyines Aleix, o potser no són teranyines i és núvol de sucre ben dolç !!

gràcies pel teu últim comentari benvolgut aleix, ets més que amable !!!
una abraçada des de mataró

joan :-)