La sang

No em molesta dir la meva opinió, no pas gens, encara que potser després la canviï.

És un relat entretingut i agradable, que fa pensar...

Si ho he entès bé, és una dona amb una certa disfunció erèctil, que podria ser la menstruació, i que es troba amb homes que no podrien disfrutar-la com a novia si no renunciessin al sexe... Pobra dona. I sense fills ni filles, pel que sembla.

A vegades, sense sexe o sense capacitat erèctil, a certa edat, la vida pot ser buida (no és el meu cas, encara que jo només en tinc 44).

En fi, que vagi bé, Montseblanc, ens veurem!!

M’agrada que centris aquest relat amb la menstruació, no com molèstia o desarreglo, sinó com a font de vida. ( malgrat les inconveniències que porta patir-la mes a mes).
---
Et volia donar les gràcies i respondre al comentari que has fet al meu text DES D’AQUI...És un relat fantàstic, per tan no realista, per això faig que la dona pensi i segueixi els moviments del seu fill( crec que això no queda clar que em refereixo al fill) per això barrejo Joguines, escola...i també introdueixo incongruències, hi ha llaunes de conserva al seu armari, serps i gripaus...Però vaig intentar que la mare no es mogui físicament. Ella “encamina la seva mirada”, diu que agreix “estar col·locada” en un lloc on pot seguir els moviments de tota la casa, “imagina” la conversa...
De totes maneres és una fantasia. Podria tenir un cert paral·lelisme amb la pel·lícula“El sexto sentido” o bé “los otros”. M'agrada que t'hagi interpel·lat.

Un relat inquietant que no deixa indiferent, probablement perquè podria arribar a ser real algún dia. Una reivindicació de la biologia humana, que s'entossudeix a ser manipulada per nosaltres mateixos. I un final amb el segell inconfusible de l'autora, com no podia ser d'altra manera. Amb els millors desitjos que ens estalviïn aquest futur fred i deshumanitzat, se't felicita!

Ens portes a un món distant i futur, on les coses no són tan humanes com ho són ara, i són tan diverses que han acabat amb tot el fet humà que ens caracteritza. Calla, que potser seria bo i tot, però està clar, també han erradicat coses naturals, i la natura sempre s'obre camí.

Un molt bon desenvolupament de la història que ens porta a un final ideal i poc esperat en el relat, una solució natural, la natura sempre s'imposa! I qualsevol camí erradicat pot tornar a florir.

Un missatge molt engrescador que es podria encabir en el subgènere del solarpunk, que ara comença a tenir tirada, amb un futur positiu, en contra d'un futur catastròfic que ens acapara ara en el gènere de ciència-ficció.

Bona feina!, i felicitats per la tria finalista!

Benvolgut/benvolguda participant:

El teu relat ha estat seleccionat pel jurat d’autors i d'autores de l'Associació de Relataires en Català, com a finalista de l'XI Concurs ARC de Microrelats «Gèneres Narratius» i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes.

I no cal que facis res més, ja tenim la teva autorització del teu relat finalista anterior. Enhorabona!

Cordialment,

Comissió de Concursos - ARC

Des que sabem que som un complex bioquímic en el que les emocions tenen un origen bioquímic, s’han disparat les especulacions sobre fins on es pot manipular aquest complex sense que deixem de reconèixer-nos com humanoides. Encara no hem trobat el límit i alguns diuen que està situat en l’extinció de l’espècie. No haver de suportar l’embaràs és una constant i antiga reivindicació d’un sector de les femelles i, potser, algun dia serà possible. I quan això passi segur que hi haurà disputes i controvèrsies, si no han arribat abans els processos selectius inhibidors de les emocions. M’agradaria ser-hi quan inhibeixin el desig. Diuen que és el que mou el món. Veurem si llavors s’atura.
Com sempre, és un plaer seguir el teu fil.

Com has desenvolupat aquest relat, que impressiona. On la menstruació en un futur no existirà, però tu ho has fet possible en la seua narració. Fantasia no t'ha faltat...
Molt bo i molt original, Montseblanc.

Gràcies per dir-me que el meu relat "el reietó", és tendre i sensible.
Una abraçada...

M'estranyaria molt que un dia acabés de llegir un relat teu sense sentir satisfacció (molta) i enveja (un punt). El dia que posaven suc als cervells, tu et vas tornar a posar a la cua, segur.

Un relat molt bo, molt redactat. El que més m'ha agradat és el final... Desitjar també és sentir... el més importat que té la humanitat els sentiments tan bé com per mal.
Felicitats,
Salutacions,
Neus

Molt original l'argument i molt ben portada la narració. Malgrat els intents de perfecció sempre n'hi ha que rebordoneixen i els defectes ancestrals sempre tornen.

El teu relat entra a concurs, gràcies per participar.

Comissió XI Concurs ARC de microrelats