La sang

Un relat de: Montseblanc
La dona 2140AHU surt d'hora de casa seva. De vegades, les quatre parets que conformen el seu habitatge reglamentari a l'assentament Esperança-488, li cauen a sobre i encara que prengui la Substància no n'hi ha prou perquè la felicitat envaeixi el seu cos.
Fa un saltiró i es situa damunt la vorera transportadora que la porta pels carrers del barri cap a la zona dels horts comunitaris on té intenció de passar-hi unes hores col·laborant en les diferents tasques agrícoles.
La petita vibració del mecanisme, que a aquestes hores del matí ja va carregat d'altres persones, l'ajuda a pensar. Aixeca el cap i la seva vista es perd més enllà de la cúpula transparent que fa possible la vida al planeta. A fora es veuen les naus que van i venen entre els diferents assentaments.
La gent passa en silenci, tots nusos, encara que no és obligatori. Fa segles que es van eliminar de l'ADN dels humans la vergonya, el desig, l'enveja i tot el que comportava conflictes.
La dona, però, avui porta uns petits pantalons curts que oculten una compresa. Ja fa tres cicles que començà a sagnar. Sap el que és. Ha sentit a dir que ha passat de vegades a més dones. Està menstruant. És una altra de les característiques humanes que es van eliminar fa segles. Tots els habitant de l'assentament han estat creats a un laboratori i posats a viure sols a partir dels deu anys de vida.
Però ara ella té la sang i té la possibilitat de crear una nova vida. No ho ha dit a ningú. Es mira els homes que van passant en direcció contrària a la seva. Els hi mira el penis. Sap com haurien d'anar les coses. Però el desig sexual ja no existeix. Es pregunta si de la mateixa manera que ella ha començat a sagnar, podria el desig sexual tornar als seus cervells. Sembla que la natura es resisteix a les manipulacions humanes.
La 2140AHU no pot evitar un somriure entremaliat quan al seu costat, en direcció contrària, passa un home amb el penis erecte.


Comentaris

  • Distopia[Ofensiu]
    llpages | 10-05-2021 | Valoració: 10

    Un relat inquietant que no deixa indiferent, probablement perquè podria arribar a ser real algún dia. Una reivindicació de la biologia humana, que s'entossudeix a ser manipulada per nosaltres mateixos. I un final amb el segell inconfusible de l'autora, com no podia ser d'altra manera. Amb els millors desitjos que ens estalviïn aquest futur fred i deshumanitzat, se't felicita!

  • Correcció[Ofensiu]
    Identitat Inedita | 04-05-2021

    Els hi mira el penis. Els mira el penis.
    El relat està bé però el considero massa extret de imatges extrasiderals de pelicules; no l'he acabat de trobar original

  • Relat genial[Ofensiu]
    TerricheT | 04-05-2021

    Ens portes a un món distant i futur, on les coses no són tan humanes com ho són ara, i són tan diverses que han acabat amb tot el fet humà que ens caracteritza. Calla, que potser seria bo i tot, però està clar, també han erradicat coses naturals, i la natura sempre s'obre camí.

    Un molt bon desenvolupament de la història que ens porta a un final ideal i poc esperat en el relat, una solució natural, la natura sempre s'imposa! I qualsevol camí erradicat pot tornar a florir.

    Un missatge molt engrescador que es podria encabir en el subgènere del solarpunk, que ara comença a tenir tirada, amb un futur positiu, en contra d'un futur catastròfic que ens acapara ara en el gènere de ciència-ficció.

    Bona feina!, i felicitats per la tria finalista!

  • Enhorabona[Ofensiu]

    Benvolgut/benvolguda participant:

    El teu relat ha estat seleccionat pel jurat d’autors i d'autores de l'Associació de Relataires en Català, com a finalista de l'XI Concurs ARC de Microrelats «Gèneres Narratius» i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes.

    I no cal que facis res més, ja tenim la teva autorització del teu relat finalista anterior. Enhorabona!

    Cordialment,

    Comissió de Concursos - ARC

  • Bioquímica[Ofensiu]
    kefas | 23-04-2021


    Des que sabem que som un complex bioquímic en el que les emocions tenen un origen bioquímic, s’han disparat les especulacions sobre fins on es pot manipular aquest complex sense que deixem de reconèixer-nos com humanoides. Encara no hem trobat el límit i alguns diuen que està situat en l’extinció de l’espècie. No haver de suportar l’embaràs és una constant i antiga reivindicació d’un sector de les femelles i, potser, algun dia serà possible. I quan això passi segur que hi haurà disputes i controvèrsies, si no han arribat abans els processos selectius inhibidors de les emocions. M’agradaria ser-hi quan inhibeixin el desig. Diuen que és el que mou el món. Veurem si llavors s’atura.
    Com sempre, és un plaer seguir el teu fil.

  • La menstruació la no existeix.[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 22-04-2021 | Valoració: 10

    Com has desenvolupat aquest relat, que impressiona. On la menstruació en un futur no existirà, però tu ho has fet possible en la seua narració. Fantasia no t'ha faltat...
    Molt bo i molt original, Montseblanc.

    Gràcies per dir-me que el meu relat "el reietó", és tendre i sensible.
    Una abraçada...

  • M'ESTRANYARIA[Ofensiu]
    Ravegal | 22-04-2021

    M'estranyaria molt que un dia acabés de llegir un relat teu sense sentir satisfacció (molta) i enveja (un punt). El dia que posaven suc als cervells, tu et vas tornar a posar a la cua, segur.

  • Molt bo![Ofensiu]
    Neus Marín Cupull | 21-04-2021 | Valoració: 10

    Un relat molt bo, molt redactat. El que més m'ha agradat és el final... Desitjar també és sentir... el més importat que té la humanitat els sentiments tan bé com per mal.
    Felicitats,
    Salutacions,
    Neus

  • Rebordonir.[Ofensiu]
    SrGarcia | 20-04-2021

    Molt original l'argument i molt ben portada la narració. Malgrat els intents de perfecció sempre n'hi ha que rebordoneixen i els defectes ancestrals sempre tornen.

  • Relat rebut[Ofensiu]

    El teu relat entra a concurs, gràcies per participar.

    Comissió XI Concurs ARC de microrelats

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: