La guerra d'en Serafí

Un relat de: SrGarcia
La Mònica i l’Ermessenda eren molt amigues meves. Sovint venien de visita al meu mas i de vegades només era per menjar una amanida de verdolaga i xerrar una mica.

Alguna vegada les meves amigues em van explicar com se’ls va acudir això de fer-me cultivar verdolagues. En una reunió de militars i de policies, es va parlar de les meves escasses habilitats; algú va dir que l’única cosa per a què servia el Serafí era per a follar. Totes les dones i la meitat dels homes van coincidir a dir que servir només per això ja és servir per a molt.

Més que les verdolagues els va interessar col•locar-me en un lloc discret i acollidor on poguessin venir a visitar-me sense cridar gaire l’atenció. Sempre vaig sospitar que les verdolagues eren una simple excusa.

Quan va arribar la guerra em vaig veure en l’obligació moral de contribuir en el que pogués, que era més aviat poc. Les meves habilitats més destacades, de fet l’única habilitat que tenia, segons els capitostos, eren d’escassa aplicació tàctica.

Vaig cavil•lar molt sobre la millor manera de prestar algun servei a l’exèrcit i vaig decidir allistar-me a l’arma d’artilleria antiaèria. Van rebutjar de manera molt amable el meu oferiment. Còpia de la carta que em van enviar:

Apreciat senyor Serafí Verdolagues:

Ens ha interessat molt la seva oferta d’integrar-se a l’arma d’artilleria antiaèria, però li hem de comunicar que aquesta arma ni existeix ni existirà mai.

De totes maneres, sentim un enorme reconeixement pel seu patriotisme. Estem segurs que sabrà prestar uns serveis que estaran a l’altura d’un patriota tan reconegut i apreciat com és vostè.

Hem decidit integrar-lo al cos d’intendència, servei “ d’entreteniment de senyores i relaxació postbèl•lica”.

Vostè no es mogui del seu mas, que ja tindrà ocasió de prestar els serveis que tots els patriotes estem esperant. Els esmentats serveis hauran de consistir en la molt apreciada forma anomenada “ortodoxa” o en la no menys reconeguda forma sodomita.

Li queda molt agraïda

Ermessenda de Subirats-Sant Martí. General de brigada.


Es veu que tenien un servei d’entreteniment dels soldats després de les batalles. Pel que es veia m’hi havien assignat. I això sense sortir del meu mas. ¿Quina manera de fer la guerra era aquella?

Després de cada batalla em venien les visites, policies i militars d’alta graduació o alguna a qui se li devien favors. Impossible fer el catàleg complet però abundants sí que ho van ser: la Saurina, la Melianda, l’Evelina, l’Almodis, la Letgarda, la Riquilda, l’Alamanda, l’Ermengarda, la Senegarda, la Brunisenda, l’Odília, l’Esclarmonda, l’Adoina, la Garsenda, la Sueris, i algunes altres de noms tan estrambòtics que no els puc recordar.

Tampoc van faltar els bardaixos, homes partidaris de la versió passiva de la sodomia: l’Ataülf, el Sigeric, el Vàlia, el Teodoric, l’Alaric, l’Amalaric, l’Atanagild, el Liuva, el Leovogild, el Recared, el Sisebut, el Recesvint, el Wamba, el Vitiza, i el Roderic.

En acabar la guerra es va normalitzar la intensa activitat sodomitzadora i van tornar les processons de matrones, totes orgulloses, tibades i campanudes, les competicions atlètiques, les representacions teatrals, musicals i poètiques i la lapidació de dissidents, especialment dels que més partidaris nostres havien sigut a les ciutats conquerides

Em van preocupar les diverses sorts que corria la gent: jo era un inútil i a mi no m’havien desterrat. A uns els lapidaven per practicar la sodomia i altres hi estàvem abonats i no ens passava res. Uns prosperaven molt com l’Ermessenda i uns altres no feien res en tot el dia. Uns no podien tenir més relacions que les oficials i reproductives i a altres ens assignaven a serveis d’intendència amb l’única finalitat de tenir relacions no reproductives.

Només oferia serveis de relaxació a oficials. No es cansaven els soldats i caporals? Per què lapidàvem els que més havien cregut en nosaltres i ens havien ajudat? Per què la situació dels pobres a les ciutats conquerides era molt pitjor ara que abans? Per què perseguíem els pobres i havíem deixat anar-se’n els rics? Quin profit ens portaria la conquesta de nous territoris? Per què els militars manaven cada vegada més? Per què eren tan orgulloses les matrones? Com és que hi ha pobres i rics si no tenim moneda? Qui manava a la Ciutat? Per què es consumia cada vegada menys verdolaga?

Un dia va venir a veure’m la Mònica i li vaig fer totes aquestes preguntes i algunes més que se’m van acudir. Em va respondre:

-Ai, Serafí; tu folla i no facis preguntes, home, que es perd tota la gràcia.


Comentaris

  • Relax en català[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 03-03-2021 | Valoració: 10

    Ostres, ostres, quin Serafí més fí! Humor fí, clar i directe, ideal per a llegir en dies carregats. Un plaer (mai millor dit) i fins aviat! Una forta abraçada.

    Aleix

  • Sorpresa final[Ofensiu]
    Canela fina | 24-02-2021 | Valoració: 10

    Una sorpresa final en forma de resposta que desperta el somriure sorneguer al lector. Una manera curiosa de fer la guerra, fent l'amor, incongruències de la vida.
    M'encanta, gràcies :)

  • Millor no fer preguntes... je je je...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 22-02-2021 | Valoració: 10

    Molt interessant això del Serafí, que serveix per a follar. Je je je.
    A més a més un entretingut relat que diu molt. Encara sort que es va normalitzar l'activitat sodomitzadora. L'Ermessenda, m'ha tret l'atenció, cal dir pel tal nom!
    Podries dir-me la teu professió? Quan em comentes. Gràcies.
    Saluts...

  • carallot d'or[Ofensiu]
    Urkc-Eduard | 21-02-2021 | Valoració: 10

    en aquest mon patriarcal tôt ha estat funcionalitzat.Ja no es fa l'amor.
    Ara amigues et cerquen com proveidor de serveis sexuals.Tan se val. Tan de bo tot fos amor

  • No cal pensar[Ofensiu]
    Montseblanc | 21-02-2021

    Doncs sí, el Serafí té el paper que en aquest món nostre han tingut (i tenen) moltes dones. "Persona-objecte", importa el seu cos però no es vol que pensi, que raoni. Al Serafí l'utilitzen com a tantes altres persones, per una o altra raó. Ens ho presentes amb un to humorístic i irònic, amb imaginació i riquesa de vocabulari. I quin reguitzell de noms catalans antics més macos!

  • M'agrada[Ofensiu]
    llpages | 19-02-2021 | Valoració: 10

    Té tots els ingredients per passar una estoneta d'allò més entretinguda: tema original, desenvolupament en el que van passant coses a fi que no decaigui l'interès, vocabulari escaient i un somriure d'orella a orella que no t'abandona en tota la lectura. Un relat rodó, enhorabona!

  • Descans per les guerreres[Ofensiu]
    Atlantis | 19-02-2021

    Com sempre un text original i ben escrit. D’on treus els noms de les dones i dels homes? M’encanten, així també com capgires les funcions de gènere entre l’home que consola a les dones i és el descans de “les guerreres. ”Les dones son les protagonistes, tan de la guerra com del descans i de l’enriquiment...

    Bon relat, ja saps que sempre m’ho passo bé llegint-te

  • Artilleria [Ofensiu]
    aleshores | 18-02-2021

    El nostre home-carall, realitza el seu destí a l’arma d’artilleria. Un món mirat de l’inrevès.

  • Em sap greu[Ofensiu]
    Fidel Català | 17-02-2021

    Però no podré anomenar-te carallot ni res de semblant, si més no, a causa d'aquest relat llegit.

    Però!, ja que m'ho demaneu de manera tan amable, us diré...

    En aquesta frase: Impossible fer el catàleg complet però abundants sí que ho van ser el mot "però" ha d'anar precedit d'una coma, o la seva lectura es torna confosa. Sol ser una errada força repetida en gairebé el 90% dels relats que vaig llegint per aquí.

    La paraula "sodomitzadora" no l'he trobada en el diccionari. Caldria cercar una sortida diferent, a la paraula, segur que es pot.

    En aquesta altra frase: consistir en la molt apreciada forma anomenada “ortodoxa” la paraula "forma" no sé si seria la correcta, potser posar-hi "manera" seria més adequat.

    Per anar acabant, sols puc agrair-li el fet d'escriure en la font cinc o sis, l'habitual de la pàgina és la tres,crec. Ho dic ja que la meva cansada vista ho agreix molt!

    Però jo tinc memòria, i sé que en altres temps les seves aportacions a segons quins comentaris van ser una mica, diguem-ne, fora de context, no gaire agradables, i sí que per això el podria anomenar "carallot", de ben segur. Però em falla la que abans deia... a sí!, la memòria. I ara ja no recordo quan ni com va anar tot.

    Espero que el meu comentari li hagi estat profitós, i si no és així, com diuen per les terres del sud... a fer la mà!


    Tingueu un bon dia, i estigueu bonet!


    PS

    Molt bo i graciós el seu relat, per cert. Una crítica punyent de l'actualitat, malgrat el seu desplaçament temporal.
    M'agrada la llista de comtesses i rei gots, i tota la penya aquella. Felicitats!




Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: