Fa fred

Llegint-ho, a mi, m'ha entrat un fred en l'esquena que m'he quedat congelat. Realment un relat amb molta desimboltura i amb una bellesa tendra que és com una prosa poètica que absorveix, i a mi m'ha agradat molt.
Una abraçada...
Perla de Vellut

M'ha semblat un relat molt bell, poètic, escrit amb gran delicadesa. M'encanta aquesta part: ... 'boires blanques, primes com gases, que embolcallen un blau que no brilla'.

Ja podia jo esperar, amant com sóc del fred, que es presentara en València, perquè estava en el teu carrer, tu el tenies tot, i amb aquesta preciosa imatge del Montseny de fons. Per un trosset d'aquest paisatge mereix la pena congelar-se un poquet haha. Ei, no és cert que tots els meus personatges siguen dolents, són reals. Creus que exagere? Bé, sí, de vegades un poquet; miqueta conta-penes… Gràcies de nou per un relat així.

I pels comentaris tan i tan exagerats que em fas arribar.

Gràcies pel teu amable comentari al meu poema "el Jardi". Això m'ha portat a la teva pàgina i he trobat aquest magnífic relat del fred bellament descrit.

Fins aviat
Marta

i sento el que escrius, la neu al Montseny i al Montnegre, un fred que es fica al moll de l'os, i que després davant de les brases d'uns buscalls d'alzina, una torrada i un tupí de vi calent, és el moment que les guspires s'enlairen per la xemeneia i enganxen al paper relats tan bonics com aquest.
J

... feta prosa. Frases curtes, paraules excel·lentment adjectivades i un ritme del que va sentint qui descriu el fred tan paulatinament paralitzant com la baixa temperatura imperant. Un text molt encertant, senzill de llegir i que commou al lector perquè li arriba la mateixa sensació que la que experimenta el/la protagonista en els seus dits.
Felicitats, a seguir creant espais comuns.

Mira, llegint aquest relat he vist perfectament a Josep Pla. La prosa precisa, amb els adjectius escaients i un to de lirisme encomanadís. Una bellesa de descripció que, a tots aquells que vivim a la muntanya (jo a Ribes de Freser), comprenem i ens hi sentim identificats. Una càlida abraçada!

Aleix

Sí, quin fred! és un relat que fa fred: les paraules fan fred. Però el relat és viu, malgrat tot. Entre altres detalls, la mitja dotzena de felins que hi apareixen encara ens ho recorden més, Molt bé!
Una altre cosa és que aquest fred que fa mal i que no es pot estimar t'entri al cor... milllor no deixar-lo pasar! si entra, no serà fàcil que marxi i pot fer molt mal.
Compte amb el fred.

molt bella, molt entenedora. A les coses xiques hi sol haver l'espurna. aquest gel que descrius, se sent tan vívid, tan feridor. M'ha agradat moltissim. Moltes gràcies pel teu comentari. Una abraçada

allan

Però l'escalfor és al relat. En les sensacionsc, comparacions, descripcions, tot.
El fred-fred-fred a mi sempre em demanaria llar de foc!

Mena

Amb ganivets de paraules el teu fred talla la pell de l'anima

Amb ganivets de paraules el teu fred talla la pell de l'anima

Aconseguir fer encabir el teu geni literari dins una làmpada màgica no és gens fàcil. Però aquesta vegada te n'has sortit....

Aquesta vegada he fet una cosa ben curteta, que ningú se'm queixi dels pams i de que es fa llarg. Fa fred, i punt.

Una bella descriptiva estampa hivernal de sentor a llenya cremant que ens colpeix la cara amb un fred tallant. El teu relat, concís, però alhora ric per la quantitat de matisos que sobreviuen dins la pensa d'un un cop llegit.