Espiell

Un relat de: Montseblanc
La foscor de la sala d’estar prova sense èxit de menjar-se la llum pampalluguejant de la pantalla del televisor. Són quarts de dotze de la nit i l’Angelina seu amb el cap penjant endavant. Mira que li fa ràbia adormir-se al sofà, però no hi ha manera d’evitar-ho, cada nit igual. Els anuncis, amb el so més alt que la pel·lícula que està mig mirant, la desperten. Aixeca el cap, les cervicals ploren del dolor. Ella pensa que no es pot queixar, seixanta-tres anys i cap malaltia. Sí, una mica de colesterol, la tensió disparada de vegades, els ossos gastadets, però res que li impedeixi fer una vida normal. Ja fa set anys que el seu home va morir d’un infart i deu que el seu únic fill va marxar a viure a Mallorca on la carrera de turisme que havia estudiat tenia més sortides.

La dona s’aixeca a poc a poc, encén la làmpada del rebedor, torna a la sala d’estar a parar la tele, va a la cuina a beure un got d’aigua, al bany a fer un riu i rentar-se les dents, al dormitori a posar-se la camisa de dormir. I torna. Al rebedor. Aparta la tapeta de l’espiell i mira a fora, al replà. Viu a un àtic, el replà el comparteix amb una altra família que viu al davant. El terra de marbre, la llum freda de l’aplic a la paret, l’ascensor silenciós, una estora davant de cada porta. La mateixa visió dins el cercle cada dia, cada nit. Fa cinc anys i mig aproximadament que fa aquest ritual abans d’anar a dormir. No sabria explicar-ho bé, no ho ha dit ni a la seva germana ni a les amigues amb les que va d’excursió. La tranquil·litza mirar a fora, veure que tot està en ordre, que els veïns descansen, que hi ha llum a l’escala i que ella és a casa, segura.

Avui, però, quan mira a través de la lent, ha d’ofegar un crit de sorpresa i després por. Al replà hi ha un home, està dret, repenjat al costat de l’ascensor, ella el veu de perfil, no li veu la cara perquè porta una gorra. L’Angelina pensa que no és un pidolaire perquè porta roba que sembla nova i neta. No es mou, simplement és allà, com si mirés al terra, entremig de les dues vivendes. Potser espera algú de la família del costat, potser s’ha equivocat d’escala, potser és un lladre, potser és un assassí!

L’Angelina es tapa la boca amb una ma i es repenja a la paret, allunyant-se de la porta. Al cap de cinc minuts torna a mirar, l’home és allà, en la mateixa posició, sembla un maniquí. La dona no sap què fer, si trucar a la policia, als veïns... I finalment decideix anar-se’n al llit. Fa cinquanta mil voltes, abraçada per l’escalfor de la nit de juliol, però al final s’adorm. Pel matí, el primer que fa és mirar per l’espiell. El replà està buit, ningú.

I així comença la tortura per a ella. A les nits veu l’home, sempre al mateix lloc, sempre en la mateixa posició. Durant el dia no hi és. L’Angelina perd la gana, li comença a fer mal tot, decideix no sortir de casa, capficada intentant pensar què està passant i què fer.

Fins que pren la decisió.

Són les dotze de la nit, avui l’Angelina no s’ha posat encara la camisa de dormir, porta un vestit de cotó blau marí sense mànigues. Ell és allà fora. Ella fa girar les claus que ressonen com campanades. Està decidida. Obre la porta un parell de pams. L’estrany es va girant a poc a poc cap a ella. Somriu sense llavis, sense dents. La mira sense ulls. I l’Angelina ho entén tot, el dolor al pit és insuportable, cau de genolls i després de costat. La seva darrera visió és el replà, de nou buit.

Comentaris

  • Bona vesprada Montseblanc: [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 16-10-2021

    Hola, Montseblanc, gràcies per la teva visita i el teu amable comentari al meu poema "El fruit net". Sí que portes raó, el tema en els meus poemes és sempre l'amor.
    M'alegro que t'hagi agradat molt.
    Abraçades.

  • INTRIGANT [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 15-10-2021 | Valoració: 10


    Un relat que és molt intrigant fins al final. Aquell home desdentat estava i no estava, realment em sorprenc, aquell home que el veig i no el veig.
    Fantàstica i amb un toc sensual.
    Enhorabona, Montse blanc
    Et recomano el meu últim relat, quan puguis i tingues temps. Gràcies per la teva amabilitat.

  • VAIG TARD[Ofensiu]
    Ravegal | 14-10-2021

    Després del que ja t'han dit, no se m'acut res que no sigui redundant, per tant, només et diré: Molt bé. N'espero un altre. No triguis tant.

  • Quin estilàs! [Ofensiu]
    capficada | 14-10-2021 | Valoració: 10

    M'han agradat molt l'estil àgil i farcit de detalls, la tensió narrativa que vas creant i el gir inesperat del final.
    Hi ha imatges precioses!
    Gràcies.

  • M'has enganyat![Ofensiu]
    llpages | 10-10-2021 | Valoració: 10

    Convençut que ella acabaria per obrir la porta, arrossegar l'home estrany cap endins i passar-hi la nit al llit, un fil eròtic al qual ens tens tan avesats. Sorprenentment, el relat acaba amb un bany de realitat, tot i que, avui dia, seixanta-tres anys no són molts anys.
    Enhorabona per seguir enganyant-nos!

  • Tensió.[Ofensiu]
    SrGarcia | 09-10-2021

    Sempre hi ha hagut tendència a personalitzar la mort, de vegades de forma macabra, de vegades més subtil. Parlant de coses subtils, aquest relat m'ho sembla molt, la veritat es va descobrint a poc a poc i sempre hi ha tensió, sempre la pregunta "Qui és aquest home?"

  • Bon relat[Ofensiu]
    MariaM | 09-10-2021 | Valoració: 10

    Molt ben explicat, ja m'hi trobava, tal vegada per ritual..
    L'home desdentat i sense ulls, ja no m'ha agradat tant..
    Bon relat. Fins un altre!
    Mariam

  • És a dins[Ofensiu]
    kefas | 05-10-2021


    Entre tots ens hem acostumat a pensar que ens espera fora, però el cert és que ens espera dins. Perquè és una part, potser la més important, de la vida.

    Comparteixo les alabances d’estil, imaginació i ritme que et fan

  • Espiell[Ofensiu]
    Prou bé | 05-10-2021

    Un relat molt ben escrit que m'ha interessat des del principi. Un desenllaç sorprenent que correspon a la intriga que genera.
    Curiosament, allò que la tranquil·litza cada vespre, mirar per l'espiell serà el que la conduirà al seu final! Fas una descripció de la protagonista que sembla que hagi de ser molt més gran de l'edat que li poses, fins que es vesteix X trobar-se amb el desconegut del replà.
    Tot plegat, un relat molt imaginatiu que he llegit amb gust!
    Amb total cordialitat

  • Molt bona descripció[Ofensiu]
    Neus Marín Cupull | 04-10-2021

    Uf! Sempre hi és...
    La mort sempre hi és amb nosaltres, encara que de vegades no siguem prou conscients que on hi ha vida hi ha mort.
    Molt bé relat, molt ben descrit.
    Salutacions,
    Neus Marín

  • intriga[Ofensiu]
    Atlantis | 04-10-2021

    Un relat d’intriga. Molt ben descrita la situació i l’ambient. No sé qui és l’home. És el seu home que torna a veure-la? És la mort que l’espera? Potser no l’he sabut llegir bé. Però està molt ben escrit.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Montseblanc

Montseblanc

77 Relats

715 Comentaris

86997 Lectures

Valoració de l'autor: 9.92

Biografia:
montse2007bis@hotmail.com