Esgarrinxades d'estiu

Un relat de: Montseblanc
Eren finals dels anys seixanta, principis dels setanta. Teníem entre nou i dotze anys. Els meus germans, els veïns del barri, érem set o vuit depenent del dia. Les tardes d'estiu eren nostres i les ribes de la riera tot el nostre món. Quan el sol afluixava una mica sortíem tots de les nostres cases, no quedàvem a cap hora, ja ens anàvem trobant.
Hi havia dies que tots portàvem pilotes i les deixàvem a terra pels vorals del riu, les fèiem córrer amb una canya. Eren ovelles i nosaltres pastors. De tant en tant fèiem una ullada per si venia algú pel camí. De vegades hi havia nanos "dolents" que ens havien increpat per passar l'estoma. També havíem sentit a parlar d'un home que "ensenyava les parts". Si ens entrebancàvem i ens pelàvem un genoll amb algun còdol, ens hi tiràvem una mica d'aigua de la riera, que per aquells dies ja feia una escuma sospitosa a tocar de les herbes que s'hi avocaven agostades.
Si, caminant sense rumb, arribàvem als camps i veiem algun pagès, jugàvem a espiar-lo fins que ell se n'adonava i marxàvem corrents. Per Sant Joan anàvem més lluny del compte, arriscant-nos, arribàvem fins el polígon industrial per recollir restes de fustes i palets i fer una foguera al carrer. Construíem cabanes aprofitant una acàcia que creixia inclinada o uns tubs de formigó gegants que un projecte fallit de l'ajuntament havia deixat abandonats.
Cada dia en caure el sol, la nit ens enxampava entrant al pati de casa amb la pell torrada, esgarrinxades a les cames, els peus plens de pols i la felicitat de pensar que al dia següent començaria una nova aventura.

Comentaris

  • Invitació[Ofensiu]
    kefas | 27-01-2021

    Una invitació a treure la nostàlgia a passejar.

    A l’estiu, vora els camps, hi havia tronxos de col. Les batalles de tronxos i terrossos, que sempre amagaven alguna pedra, acabaven a la farmàcia, on un farmacèutic loquaç i sarcàstic ens desinfectava amb aigua oxigenada, posava mercromina i una bena si calia i ens acomiadava amb un somriure sardònic mentre deia, apa, cap a casa, que vostre mare us en hi afegirà més.

  • IDENTIFICADA[Ofensiu]
    rober | 26-01-2021 | Valoració: 10

    M'he sentit identificada. L'estiu llarg que mai s'acaba sense horaris i amb llibertat. Tots els amics del poble fugien de la ciutat i teníem un mòn de natura per explorar, experimentar i el millor de tot imaginar. Gràcies pel teu relat i felicitats

  • Aventures del seixanta i setanta.[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 22-01-2021 | Valoració: 10


    Bons records de joventut.
    Aqueixos dies de joventut els has descrits molt bé i amb pèls i senyals. Quants records els fan pensar quan eres jove.
    Jo en l'any 1970, en tenia 17 anys i sens dubte que tinc records d'aquell any, però necessitava temps per a estudiar i traure una bona carrera. Encara que he estat de carter molts anys.
    Bé, que m'ha agradat molt el teu relat i et done la meua enhorabona, Montseblanc.

    Saluts i fins aviat...

  • el meu carrer[Ofensiu]
    Atlantis | 21-01-2021

    La meva infantesa no va ser en un poble, sinó en una ciutat mitjana però on hi havia carrers gairebé sense cotxes i famílies nombroses plena de canalla per poder jugar a fora o a l'eixida. Nits de sant Joan tirant bombetes o trons per les cames de les àvies que menjaven coca damunt d'una cadira de boga que havien portat de casa, o bé muntant funcions de teatre o improvisant un envelat.

    Ja veus que et teu relat ha fet sortir tot de records infantils.

    Avui dia els nens també saben jugar només els hi hem de donar espai i ocasió.

  • Esgarrinxat potser no he quedat...[Ofensiu]

    Esgarrinxat potser no he quedat, però si captivat davant d’aquest reguitzell de records. Què feliços érem, precisament perquè no ho sabíem, en aquests anys d’infantesa...
    —Joan—

  • Els pecats de la cabra.[Ofensiu]
    SrGarcia | 20-01-2021

    "Esgarrinxada" és una paraula entranyable que fa temps que no sento.
    Una bona descripció dels jocs infantils en llibertat, cosa que em sembla que passa cada cop menys sovint. Ara una simple esgarrinxada és vista com una lesió intolerable.
    Quan era petit, si algú es feia mal, les velles li deien: "La cabra pels seus pecats, porta els genolls pelats". Em sembla que ara ja no s'estila això.

  • Records![Ofensiu]
    Neus Marín Cupull | 20-01-2021

    Llegint el teu relat és inevitable recordar la infantesa. Records de joventut de berenes "pa i xocolata, una pilota o unes gomes de saltar". I érem els reis del món.
    Felicitats, pel teu relat.
    Salutacions,
    Neus

  • QUE EM VEIES?[Ofensiu]
    Ravegal | 19-01-2021

    Sembla com si haguessis vist el que feiem "els del carrer" i jo quan tenia l'edat que descrius. Bons records, si senyora.

  • Relat rebut[Ofensiu]

    El teu relat entra a concurs, gràcies per participar.

    Comissió XI Concurs ARC

  • Testimoni[Ofensiu]
    llpages | 19-01-2021 | Valoració: 10

    Records d'una infantesa tan plena d'emocions com buida de pantalletes de mòbils. Unes activitats que ara es veuen plenes de perills: ferides lleus, sàtirs ocasionals, topades amb d'altres grups buscaraons, rieres on ofegar-se o contaminar-se,... Encara en queden, d'aquestes colles, avui dia? Segur, als pobles més fàcilment que a ciutat. Segur? No es troben per furgar per la xarxa a través del mòbil? No estan embadalits amb els videojocs? I la gran pregunta: on hi ha més perill, al costat de la riera o dins de les xarxes socials? Gràcies, Montseblanc, per fer-nos reflexionar.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Montseblanc

Montseblanc

77 Relats

715 Comentaris

87136 Lectures

Valoració de l'autor: 9.92

Biografia:
montse2007bis@hotmail.com