El tió de l’avi Melcior

I màgics i tradicionals i senzills.

El del teu conte és un bon tio que ajuda i que no vol exposar-se a mostrar la seva veritat parlaire i caminaire (i ben fet, tu!).

Trobo que el que passa (el nen es perd, troba el tió i de seguida l'ajuda) està bé, encisa als més menuts. No obstant ( i és una suggerència) una mica més d'acció hi donaria un toc més dinàmic i de més obrir ulls i parar l'orella (tot i que entenc que hi ha relats que són d'anar a dormir tranquils sense pors ni neguits d'aventures i que són font de relaxació, confiança i imaginació, com aquest).

És interessant el relat dins del relat. Comences introduint una trobada familiar i hi afegeixes la història. Acaba amb una relació directa dels dos espais temporals: el tió pica l'ullet al nét com ho va fer a l'avi.

He trobat dues coses:

'I vaig veure, aquest tió,....-----crec que entre el subjecte i el predicat no hi tocaria coma i si ho llegeixes en veu alta veus el tall que es fa.
'oer què....tots dos.'-----crec que és una pregunta que estaria millor acabar amb interrogant.

I...una cosa: si els pares amb el nen van anar a buscar molsa estem parlant del desembre (congelat o no) i de l'hivern (més fred en aquella època, penso)...hi ha papallones i llagostes per empaitar? (és que m'ha sobtat, tot i que no vaig massa al bosc).

Endavant, senyor Joan!

Mena

M’ha agradat molt, Joan. És molt agradable de llegir per als grans –amb uns tocs d’humor molt divertits–, i té un estil que el fa molt entenedor per als més joves. El final l’he trobat magnífic!
Bon Any Nou!

En aquesta ocasió no he vingut fins aquí per deixar-te cap comentari al relat, tan sols un recordatori. El proper 17 de desembre, a les 12 h, a l’Auditori Tecla Sala (Av. Josep Tarradellas 44 , L'Hospitalet de Llobregat) tindrà lloc la presentació del llibre Criatures Fantàstiques del que ets coautor amb aquest conte.

Un cop finalitzada, alguns dels relataires, autors o no, infants o adults anirem plegats a un restaurant que tindrem obert únicament per a nosaltres. Serà un espai fantàstic perquè les criatures lletraferides puguem compartir un dinar plegats. Per poder gaudir d’aquesta oportunitat, cal que passis pel fòrum i facis la reserva deixant el teu missatge a l’enllaç que apareix a continuació, si és que no ho has fet ja.

Per a les FÀNTÀSTIQUES CRIATURES que vulguin dinar plegades el dia de la presentació CRIATURES FANTÀSTIQUES

Ah! Cal que especifiquis el segon plat (si ets adult) o el menú sencer (si ets una criatura fantàstica).

Desitjaria que ens veiéssim dissabte vinent!

Núria Gausachs

Felicitats, Joan!!!! Ets tan entranyable com la màgia dels teus contes. No et diré que saps escriure i fer que el lector quedi "enganxat" perquè ja ho saps, ni et diré com escrius perquè ja en tens prou mostres. Només et diré que m'ha agradat molt, molt!!!, això és personal i intransferible.

Aquesta nit, serà, per a mi, màgica!!!

Una abraçada,

Materile

Enhorabona!

Aquest relat, presentat al “Concurs ARC de Contes Infantils 2011. Criatures fantàstiques”, ha estat seleccionat per formar part del recull que l'Associació de Relataires en Català publicarà dins la Col•lecció Relataires (Editorial Meteora).

En breu ens posarem en contacte amb tu via correu electrònic.

Gràcies per la teva col•laboració,

Junta de l'ARC

per tot, el teu contacte , la teva amable disposició, els teus comentaris... i per les boniques paraules que em dediques sobre el relat dedicat al follet del Joan G. pons.

la veritat joan és que estic per RC però una mica més distanciat, ja saps que estava una mica descentrat últimament i després em penedeixo i ho passo malament, suposo que necessito un temps de recès, acabar d'aclarir-me i tornar amb un nou tarannà.
He fet grans coneixences a RC i tu ets una d'elles, i és per vosaltres que segur que tard o d'hora hi tornaré
de moment sempre que vulguis i per a qualsevol cosa que necessitis em trobaràs al meu mail i al meu blog
una forta abraçada
fins aviat
joan

M'ha agradat molt la història que li ha explicat l'avi Melcior a en Biel. La màgia és important però només s'ha d'utilitzar en els moments més necessaris...
Jo m'hagués cregut el conte... Llàstima que el Biel no ho fes.

Resumint... M'ha encantat aquest relat i ha estat molt bonic! Felicitats!!

estepa3

És fàcil imaginar-se l'historia que dolçament et fa reviure estampes que tots hem viscut - molt nostres - i que perduren en el temps.
Un relat, on els personatges són visibles i creïbles. Propers, entranyables.
Vaig seguin la màgia dels teus relats.
avant

Ets el rei dels diàlegs. Llisquen de meravella i ajuden que la història sigui molt entranyable. Ara me'n penedeixo d'haver llençat el tió de quan era petita. A casa el vam conservar molt de temps i la veritat és que no em va parlar mai, però sabia escoltar molt bé. Com trobem a faltar les coses que ens acompanyaven de petits! Almenys les trobo a faltar jo. Serà que em faig vella. Una història molt bonica, Joan. Felicitats!

`màgia, tendresa i mestria és el que em suggereix aquest entranyable conte.
A reveure, company de nanoreptes!

...molt tendre i que el guardaré per explicar-lo als meus nets (quan els tingui) El tió és una de les coses que no s'hauria de desapareixer mai, és un lligam de la familia que en el món que estem vivim de la tecnologia és necessari. En fi he passat una estona molt agradable llegint-ho.
Una abraçada.

Coincideixo amb molts dels comentaris, respecte a que m'ha semblat un relat molt entranyable, versemblant i amb uns tocs de màgia, imprescindibles en un bon conte. Amb la teva especialitat, els diàlegs, ens ensenyes un cop més la capacitat que tens per establir converses que ja des de l'inici semblen escenes d'una obra de teatre. Com et deia la nuriagau, amb la que també coincideixo en opinió (no la coneixeràs pas? ;-)), l'aclucada d'ull va més enllà de la complicitat amb les protagonistes, i arriba al lector que l'acull amb simpatia.

T'aniré llegint`, perquè sé que vaig endarrerida, tant en lectures com en comentaris, i de ben segur que trobaré el moment per tornar a passar.

Una abraçada, Joan!

Un conte molt bonic. La inspiració ha estat amb tu durant tota la narració.

Quina relació tan fabulosa s'estableix entre els avis i els néts, oi? Es viuen moments d'intensa estimació que queden gravats al cor.

La lectura d'aquest conte m'ha fet recordar algunes de les vivències que vaig poder gaudir al costat del meu avi Josep, una gran persona. Cada any, uns dies abans de Sta. Llúcia, anàvem a peu fins a la Font de Canyelles per buscar pel bosc un tronquet que pogués fer de tió, i molsa, branquetes de pi i galzeran per al pessebre, un enorme pessebre que era l'admiració de tots els meus amiguets. Quins moments tan entranyables...

Pilar

...el mateix que en Darkman, és que té tant d’Arnau aquest Biel... i de l’avi ja no diguem, pastat. M’agrada’t aquest conte tan entranyable on s’aprecia a més de l’esperit del Nadal, el bon ambient i relació familiar, tal i com penso que és la vostre. Imagino que aquest conte t’ha sortit sense dificultat. Tancant els ulls i deixant fluir el que bé podria haver sigut un dia a casa vostre.

Una abraçada

En aquesta història, el protagonista central és un ésser màgic tradicional català. Has fet una bona tria si tenim en compte que el llibre amb els relats seleccionats es publicarà abans de les dates de Nadal


Aquest tió tan atrotinat ha compartit els Nadals de dues generacions i ben aviat d’una tercera. De la mateixa manera que la història del passat que protagonitza.

En aquesta ocasió, el lector gaudeix de l’escena en què explica aquesta anècdota al nét, però deixa clar que, anys enrere, ja la hi havia explicada a la filla.

La picada d’ullet del tió té una doble finalitat: com una picada d’ullet al lector i com a desenllaç versemblant i màgic, alhora, de la història.

Ens seguirem llegint,

Núria

explicant el conte a l'Arnau, i ell fent de Biel a la perfecció.

Un conte ben inspirat i ben nostrat.

El tió és una criatura ben màgica i en aquest relat li has tret punta a gairebé tot el món fantàstic, amb el bosc, el nen perdut i la tornada a casa del minyó.

Un conte que pel teu estil narratiu s'esdevé ja un clàssic.

Ferran

Relat màgic Joan. M'ha encantat tant pel què dius com per com ho dius. Els diàlegs són fantàstics i donen una gran agilitat al relat. M'encanten. I les xerrameques d'avis i nets sempre em recorden les excursions que jo fèia amb el meu avi Pere i els contes que m'explicava. Els recordaré sempre. Llegir aquest relat m'ha deixat una estona de serenor. T'ho agraeixo molt. Una abraçada i fins aviat.

Aleix

vas creant mica en mica una atmosfera fantàstica i tendra, deixant anar ente mig algunes bones reflexions sobre la vellesa i la relació entre pares, avis i fills. I el final és fantàstic.
gràcies per comentar el meu relat
una abraçada
fins la propera
joan

M'ha semblat un relat entranyable. Podia veure't a tu mateix, amb el teu nét al costat, badant, escoltant la teva història.
Els tions son uns objectes curiosos. Treuen de nosaltres la part més infantil, tot i que ho fem a cop de bastó.
El text és àgil, descrivint amb la major naturalitat una escena familiar, quotidiana i harmònica. I no hi ha res més familiar i afectuós que un avi explicant una història al seu nét.

Entre avis i néts i fins i tot entre gent gran i nens solen haver-hi connexions molt
interessants. O és, potser, que tenim més temps de fixar-nos-hi que quan fent de pares estàvem més ocupats? Jo crec que val la pena valorar aquestes vivències generacionals.

A mi també em passa com al Biel, no m'agraden les coses belles. Però, sí m'agraden els tions de Nadal.

uanra