El dentista i el gos salsitxa

I un xurro!!!

Que això no ha passat!!!

Gràcies pels teus comentaris encoratjadors. A cada relat que escric, els espero.

Una forta abraçada Aleix (no et dic de pujar perque cada vegada em fa més mandra).

Albert.

M’has fet passar una bona estona amb en Jordi i en Macarró, tot que en un principi he pensat que en Jordi era una mica pocasolta i li feia dentetes al pobre gos. Déspres l’animaló s’ho ha ben guanyat.
Una abraçada

Un divertimento protagonitzat per un gos trapella ,un dentista bocabadat, un divendres a la tarda i uns xurros ensucrats.
I tot plegat ho ha amanit l'Aleix de Ferrater, aquest xic relataire que sempre ho fa tan bé!

Això demostra que els gossos són més intel.igents que nosaltres! XD!


Sergi : )

Un relat molt divertit, Aleix, sempre m'han agradat molt les històries amb personificacions.
He pogut comprovar que la meva gosseta "Lluna" no és l'única que actua amb picardia, el teu gosset salsitxa fa exactament el mateix que ella...però és tan bona i falaguera, que li ho perdono tot.

Una abraçada,

Pilar

...Ja n'hi ha prou de treballar, ara a gaudir. No sé si t'ho havia dit que la Filo també està prejubilada. Ara la única pega és que jo estic fotut, però una nova vida s'obre i crec que ja ens mereixem gaudir-la.
Una forta abraçada a tu a l'Olga.

Aquest conte té una manera deliciosa -com si poguéssim mastegar el sucre que recobreix els xurros- de tombar de la descripció dels fets ordinaris -tot i una mica excèntrics, vaja-, cap als extraordinaris.i ens deixa tan bocabadats com al protagonista.

A part de simpàtic i llaminer en Macarró resulta ser un gos molt, molt "especial". Agradable conversa entre ell i el dentista que acaba cedint als desigs de l'animal. Un relat fresc, distès, proper, humà... bé, un xic animal, també, hehe!
I tot esperant que no sigui un gos abandonat. Tanmateix, ha anat a topar amb la persona adequada: tot un tros de pa, en Jordi.
Una abraçada, Aleix!

Agrair-te els teus escris amb els que sempre gaudeixo, i que et pasessis per casa a llegir-me... Vestida d carn creia que era un poema d'amor i algú em va fer adonar que era en realitat submissió, per tant la resposta empipada va ser amor cru, això no vol dir que m'hagi tornat aixi, Amor Cru es una critica del que no puc ser i el patiment que comporta avui dia ser romantica i cercar l'amor verdader... equival a soletat... els homes s'espanten quan sentent que creix un sentiment, volen ser lliures i no comprometre's, encara no han entés que hi ha llaços que no lligen sino que acaronen.

Gràcies de nou

Anna

Sigui quin sigui el tema que toquis , sempre te'n surts perfectament.
Amè i entretingut, és un relat dels que et fa començar el dia amb un somriure als llavis.
Gràcies pel teu entranyable comentari a la "motxilla"
Una abraçada a tu i a la teva esposa, estimat Aleix.

Un relat per somriure.
Afable i simpàtic. Amb rimetes ximpletes. Per explicar a quitxalla de tota edat (inclosos els polítics).
Inesperat que el gos parli. Potser jo hagués mirat de tancar el com és possible amb alguna cosa impensada per deixar més parat el lector, que el recurs bèsties parladores és sabut, però no pas avorrit.
A veure si a còpia de salsitxes el gos s'embafa i acaba...gos botifarra!
I el dentista...que cuidi la dentadura...que només n'hi ha una.

Mira que no guardar un xurro per a les amistats de RC! Pel trosset que ens hauria tocat, cap càries ens hauria visitat!

Mena

M'has fet venir dentetes amb la teva paperina de xurros, bé, la paperina del dentista que es cruspeix cada setmana per a celebrar que ja ha acabat la feina. Crec que, tot i que no sempre senten bé, a tots ens agraden els xurros, tan fregidets, tan ensucrats... No m'estranya que el gos salsitxa salivegi. A mi m'empipa quan em miren com menjo amb delit i no em toca més remei que invitar. És clar que aquest gos és molt educat i paga la pena oferir-li menjar.

Molt ben escrit i molt ben trobat, Aleix.

El meu vos en Tim es torna boig pels xurros
Enserio veiem
motse