Confidències

Sembla que a mig termini el remei pels genolls no és tan miraculós, però no revela de què es tractava. Com tampoc revela el que Daniela explica a l'àvia. A cada episodi en van acumulant els misteris.

Veig que això contínua d'un altre relat amb l'àvia i la neta, hi ha un diàleg molt tendre i bonic, però tant en un com en l'altre ens deixes sense saber res de res. Esperem el següent.

Salut.

J

m'han agradat el teu relat de les confidencies. Gràcies `per llegir.

i tot el que he posat abans, que s'ha disparat l' Enviar.
Jo, que només tinc nois, amb les joves -que en tinc una i una altra de fa poc, i mai saps si duraran- no ho veig igual. Amb nétes, no hi vull comptar, tal i com està el món.

Però és maco, aquestes confidències i aquesta cura, que és cerca de l'altra, comprensió, en definitiva...amor.

tyb

...i de la mateixa sang -encara que queda molt lleig dir-ho així, avui en dia amb familiars 'no biològics' i, per descomptat, família no-humana com són els animals que estimem.

Una molt bonica relació la que descriu el teu relat. Per desgràcia, amb el ritme frenètic d'avui en dia i els maleits mòbils que usurpen tot, les relacions entre humans estan de capa caiguda. Tant és el motiu per el qual es troben, el que importa és que s'estimen.

Les àvies són sacerdotises de la vida, han viscut molt per a escoltar i comprendre. La teva àvia protagonista del relat transmet amor i compressió i serenitat! Qui tingués una àvia així!

Tot i no dir el que preocupa amb tant desconsol a la Daniela, de fet no és el que es vol transmetre en aquest relat, es llegeix amb un interès que va creixent amb tendresa.. I els que som avis fins i tot gosaría dir amb un plus d'empatia.

Amb els temps que corren, de xarxes socials i missatges a dojo, qui es recorda d'una àvia? Si amb prou feines es recorden dels pares... Un text ple d'intimisme que asserena l'ànima del lector, un bany de pau enmig de tanta vida frenètica. Corprenedor, sens dubte.

M´Agrada el teu relat. GRàcies per comentar. Ens llegim

Bona vesprada prou bé,

M' encantat el teu relat,
està ple de tendresa,
sentiments,
i molt molt amor,
de la àvia a la net i al revés
Quin relat més bonic,
espero llegir el teu pròxim relat.

Gràcies de nou per els teus últims comentaris als meus relats.

Una abraçada

Noia Targarina

i ens seguim i ens comentem !

Sembla una peça de teatre; també em recorda els antics concerts on el compositor deixava trossos en blan per a què l'intèrpret improvises al seu gust.

El relat és un retrat íntim i càlid d’una relació molt especial entre una àvia i la seva neta, amb un diàleg que transmet una gran proximitat i confiança mútua.

El final, amb el toc d’humor sobre el remei pels genolls, aporta lleugeresa i fa el relat més humà, tancant amb una rialla compartida que simbolitza la força de la seva relació.

Una delicada barreja d’emoció, calma i humor, tan importants als vincles familiars.

Expresses una bona relació entre els protagonistes del teu relat. Molt ben detallat cada escena, que sembla una bona unió, entre elles.
Preciós i estimable aquest relat, que m'ha agradat moltíssim.
Cordialment.
PERLA DE VELLUT.

Molt bonic. L’amor ès de franc.

emotiu, sensible... La complicitat de la iaia i la neta és un tresor molt valuós per ambdues parts. Sense consells, sense retrets... una simple mirada, una carícia, un escoltar atent...

Preciosa aquesta relació.

Salutacions.

Rosa.