Conclusions precipitades

Un relat de: llpages
El silenci a la Via Làctia es veié alterat sobtadament:
- Nau Xiroia a nau Dida, nau Xiroia a nau Dida, canvi.
- Nau Dida a nau Xiroia, endavant, nau Xiroia, canvi.
- Al punt que estem observant del planeta Terra, la gent ha sortit de les cases i omple carrers i places, canvi.
- És un comportament anòmal? Canvi.
- S’arremolinen al voltant d’uns coberts, on sembla que es bescanvia alguna cosa, canvi. Detectem llargues cues davant d’aquests coberts, no sembla que siguin refugis, a l’aire lliure. I tothom amb un objecte similar a la mà, canvi.
- Envieu més dades, si us plau. Feu servir els teleobjectius més potents.
- D’acord, enfoquem i ..., sí, a més quasi cadascú duu una flor vermella, flors que es concentren en punts repartits per tota l’àrea, canvi.
- Àrea? Estan acordonats? Canvi
- Sí, sembla que hi ha gent uniformada que delimiten una espai cèntric, canvi.
- Algun tipus d’autoritat de l’ordre, sens dubte. Punts de control, segur. Per cert, la imatge que heu enviat de l’objecte comú, un cop ampliada i processada, delata que es tracta d’un llibre, quelcom previ a l’era digital; i les flors són roses. Hem introduït les imatges a la nostra base de dades intergalàctica dotada d’IA (intel·ligència artificial) i, pels moviment endreçat de masses, encaixa amb un assaig d’evacuació ordenada per atac nuclear, canvi.
- Llibres? Roses? Quina relació té, això, amb un atac nuclear?, canvi.
- Els llibres són les instruccions a seguir davant la suposada agressió militar, les reparteixen als coberts perquè han d’arribar a tothom, tot quadra, canvi.
- I les roses? Són per fer bonic? Canvi.
- Menys to irònic i més respecte per a la nostra tecnologia puntera, nau Xiroia. Són un element d’ànim, per simbolitzar la resistència davant l’adversitat. Vermelles com la sang que qui sap si hauran de vessar, canvi.
- Hem enfocat les cares de la gent i, sincerament, semblen exultants, ni un sol signe d’angoixa o de por, com s’explica? Canvi.
- Acostumen a repetir aquest exercici col·lectiu periòdicament, ho fan d’esma, saben que no els passarà res, canvi.
- Tenim dades més reveladores que contradiuen la seva versió dels fets...
- No cal donar-hi més voltes, objectiu desestimat, nau Xiroia, seguim ruta cap a la constel·lació de Xibalbà, no tenim cap interès en civilitzacions amb clar retard tecnològic respecte la nostra, canvi.
La nau Xiroia enfilà cap al seu objectiu galàctic amb dades que no havien transmès a la nau Dida per no embolicar més la troca. Segons els diaris locals consultats, la població observada havia passat un parell d’anys de confinament per pandèmia, encara molt recents en la memòria col·lectiva, per això s'assaboria amb delit el fet de poder-se barrejar i badar sense restriccions. I que era diumenge, dia de repòs general. I que feia un temps fantàstic per passejar, un dia d'abril assolellat, ni fred ni calor. I que els llibres que duien la canalla parlaven de la llegenda d'un valent cavaller que lluità contra un drac paorós que pretenia cruspir-se una indefensa princesa. I que els coberts eren parades de llibres per remenar, triar i regalar, envoltades de venedors de roses per obsequiar també als éssers més estimats. Exercici d’evacuació per atac nuclear? Una cosa està clara: la nau Dida literalment no toca de peus a terra (o, el que és el mateix, a veure si IA voldrà dir “imbecil·litat astral”...).

Comentaris

  • Explícit [Ofensiu]
    Joan G. Pons | 23-05-2023 | Valoració: 10

    Molt bon Relat. Enhorabona.
    Agraeixo el teu comentari al meu Relat.
    Salutacions,

  • Visca el retard tecnològic![Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 20-05-2023 | Valoració: 10

    Doncs si el retard tecnològic comporta la celebració del dia de Sant Jordi, benvingut aquest retard! Enguany vaig ser a la parada de l’ARC i va ser tot un plaer retrobar-se amb bons amics. El dia de Sant Jordi sempre és una gran festa. Gràcies, Lluís, per fer-me riure, un cop més. Una forta abraçada.
    Aleix

  • Agradable relat [Ofensiu]

    Tant de bo ens observin i ens ho facin saber, per poder rectificar en el que calgui.
    Humor molt fi, agradable en la lectura i de comprensió fàcil, que sempre és d'agrair.
    I una cloenda de clatellot: l'única inteligencia és la humana.

    Felicitats pel relat i agraït pels comentaris.
    Salut

  • Error garrafal de l’autoritat[Ofensiu]
    aleshores | 12-05-2023

    Però, qui mana, mana! Potser van tenir sort els estranys habitants del planeta Jordi.

  • Clau per desncriptar Asfalt[Ofensiu]
    kefas | 12-05-2023

    El poema ha concursat al Repte Poètic Visual i s'havia d'inspirar en una foto antiga on es veia un pastor conduint un ramat de bens pel mig de l'eixample de Barcelona. Pensava que la clau "Jo també hi era" seria suficient per desencriptar-lo. Potser el títol original "Procés", ho hauria fet millor.
    No en vaig sortir amb les dents trencades i tot i que persisteixen les ganes de mossegar ha augmentat la meva prudència a l'hora d'intentar queixalar.

  • Extraterrestes[Ofensiu]
    kefas | 12-05-2023

    Tan d'intel·ligència, com de capacitat afectiva, en tenim tots. El que passa és que la fem servir poc. Per això s'ha inventat la intel·ligència artificial i les xarxes socials, per dotar-nos d'aparença d'intel·ligència i afectivitat, respectivament.
    Els extraterrestres del teu divertit relat no s'haurien de preocupar pels homínids que habiten la terra. És veritat que a vegades actuen de forma poc coherent, però el que haurien de tenir en compte és la coherència de fons. Des de la seva posició poden veure que el camí de ruta dels homínids està ben definit i ben executat i les dades històriques ho confirmen. L'objectiu està clar, deixar la terra òrfena de vida i llisa com un ou. Per fer-ho, han perfeccionat les tècniques autodestructives en forma de superpoblació, malbaratament de recursos, destrucció del medi natural, que apliquen sense pietat. Els terminis s'han escurçat i molt aviat ho aconseguiran. Els extraterrestres han d'estar més tranquils que mai.

  • Sant Jordi[Ofensiu]
    Joan Colom | 08-05-2023

    Una divertida manera d’aproximar-se a aquest Sant Jordi tan especial. Jo, de València estant, m’he pres la notícia amb certa indiferència perquè des de fa anys que no tinc a qui regalar un llibre. També és veritat que me’l podria regalar a mi mateix, però no dono l’abast: un cop al mes el Club de lectura Arrancapins proposa una novel·la en catalá i les biblioteques municipals de València el deixen en préstec, i cada tres setmanes una tertúlia literària en proposa una en castellà, procurant sempre que estigui a Lectulandia o a Epublibre per poder-se-la baixar. Ja sé que, si tots fossin com els d’aquesta tertúlia, els llibreters, els editors i, en última instància, els autors s’ho passarien malament...

  • Precipitació [Ofensiu]
    Joan G. Pons | 08-05-2023 | Valoració: 10

    Ben cert, el que escrius, sobre no precipitar-se al formular conclusions.
    La precipitació no ajuda gens. Millor la reflexió.
    Enhorabona pel Relat.
    Agraeixo també el teu comentari al meu Relat.
    Salutacions,

  • No s'hi val precipitar-se[Ofensiu]
    Prou bé | 06-05-2023

    I sí que val la pena rellegir el teu relat. Senzillament el trobo genial!
    Com t'ho fas per tenir la capacitat imaginativa i de transcripció que acaba en uns relats que agraden tant d'esser llegits?
    Gràcies per les bones estones!
    Amb total cordialitat

  • Errònies conclusions[Ofensiu]
    Montseblanc | 04-05-2023

    Com gairebé sempre, el teu relat deixa un somriure als llabis i això no té preu. La Inteligència Artificial segur que superarà a la capacitat dels nostres cervells, però mai tindrà un cor i sentiments com els nostres.

  • Cap fred[Ofensiu]

    Els extraterrestres ho veuen tot!, tenen la facultat de fer-se invisibles quan els interessa. Si veieren la festivitat de Sant Jordi, tenen vista telescòpica, segur que quedarienr meravellats de tanta civilitat. Tostemps, amb el teu humor vuitcentista aconsegueixes fer-nos passar una estona agradable sense fe mal a ningú. Aquí no cal entrar en la barroeria de 'humor a costa de la virgen del Rocío, sinó que ens obsequies amb històries que no fan riure amb la boca plena , sinó amb el cap fred. Enhorabona. Ah! No vaig estudiar a cap escola religiosa, sinó que vàrem tenir un cap fre€

  • Les naus [Ofensiu]
    Rosa Gubau | 02-05-2023 | Valoració: 10

    He llegit i rellegit el relat, per no perdre'm cap dels detalls que si expliquen. Ho he trobat d'una originalitat excel.lent, que m'ha permès fer volar la imaginació sense límit. Divertit, diferent i molt creatiu.

    Enhorabona llpages.

    Rosa.

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de llpages

llpages

228 Relats

1006 Comentaris

296924 Lectures

Valoració de l'autor: 9.85

Biografia:
Vaig néixer a Barcelona l'any 1964. Sóc químic i treballo a la indústria farmacèutica catalana. A banda d'escriure, sóc un gran aficionat als escacs, la música clàssica, el jazz i el col·leccionisme de llibres antics de química. Els relats humorístics són els meus preferits, potser perquè són els més difícils d'escriure.