Aprenent a viure

La meva besàvia que al cel sia i que Déu l'hagi perdonada, ara tindria més de 150 anys, deia que: "en vols es va morir de gana i en té encara es manté" .L'experiència dels grans és un potencial a tenir en compte i els que comencen a declinar, cada dia que passa ho tenim més clar. Sens dubte la teva neta creix a recer d'una bona ombra com és la teva, la de la seva àvia Nonna.
Agraeixo el teu comentari al meu poema el retrovisor. Em fa una mica de d'alloses que una persona, sobretot una dona, de la generació, de la meva mare hagi llegit els meus poemes... Però, que no sap la gent gran que no sapiguem nosaltres la gent de menys anys,que no han estat abans joves! Jo toco un tema, el sexe, dins l'àmbit de l'homosexualitat. Poetitzo temes de caire libidinós, però de forma lúdica i sobretot amb tacte i, crec, amb bon gust. No trobaràs cap poema meu ofensiu i vulgar.... Perquè jo m'hi proposat explicar situacions voluptuoses amb prou delicadesa perquè siguin així assimilables per tota mena de públic. Si no fos d'aital manera, poca cosa tindria de poètica la meva poesia. Avui dia, les arts s'han prostituït força, llevat de comptades excepcionalitats. Escultors que fan figures d'infants amb la soga al coll penjades d'un arbre, pintors que empren en les seves composicions excrements de vaca i ovella (Miquel Barceló), Poetes que reciten en esglésies en dessús llurs poemes, tot cagant-se amb la Mare de Déu i nostre senyor jesucrist, musics que composen melodies malsonants que no només atrofien els timpans, sinó que també fa tornar violenta la joventut, arquitectura deshumanitzada, balls tribals que en retornen a l'època de les cavernes. En fi... una decadència total en tots els àmbits artístics de la vida. Sort que sempre hi ha petites excepcions que desentenebra aquesta fosquedat que creiem ja superada. Mercès per deduir que sóc una persona instruïda. Però he de confessar-te que justet, justet em vaig treure l'EGB. Per a més informació et dire que sóc un humil jardiner amb escombre, cove, tissores i aixada a la mà. Més això no treu que pugui ésser més sensitiu o sensible que molts dels que presumeixen de masters i diplomes , no et sembla? Ah! me n'oblidava, he comentat el teu poema L'espill, molt bonic i profund ...tot ell. I per acabar, t'animo a continuar amb el mateixa il·lusió, empenta i bon sentit de l'humor que paleses tenir. El teu marit, des de l'altre canto de vel, estiguis segura que és així, estarà molt cofoi de que continuïs fent camí .... Avant, Nil.

estimem per ser estimats. L'amor és un fluxe sense el qual no naixeríem mai, ni creixeríem..., ni podríem estimar ningú...Si no t'alimentes no pots alimentar..L'art d'estimar no és senzill. Hi ha incapacitat d'expressar sentiments, de comunicar emocions...Ha estat molt desprestigiat plorar, per exemple...Això no implica pas deixar de ser valent...Algú que s'ofega no pot ajudar ningú. Petons, Carme. Felicitats per aquesta néta que deu emmirallar-se en tu.., quina sort que té!!

que només podria escriure qui ha passat per molts camins i coneix el valor de la vida en sí mateixa. Una forma bella de recordar que l'amor i la generositat són imprescindibles per a gaudir de tot el que ens depara.
Una abraçada, Nona!

la vida: sempre estem aprenent. I llegin-te, he descobert que sempre s'aprén alguna cosa nova. Felicitats per aquests consells vitals.

Un poema preciós que no només ha de llegir i rellegir la teva néta. Una filosofia de vida que hauríem de tenir present les persones de qualsevol edat.

T'agraeixo que comparteixis amb nosaltres els sentiments i les reflexions.

Enhorabona, Nonna!

Núria

PS: Estava convençuda que aquest poema ja l'havia comentat. Recordava haver-lo llegit en el seu moment.

De ben segur que la tendresa dels teus versos hauran rebut l'abraçada sincera i dolça que tu regales amb ells.
Les sàvies paraules de l'àvia, quan es saben dir amb tanta sensibilitat i harmonia, mai, mai s'obliden.
Un poema preciós!

És un plaer llegir-te Nonna-Carme, espero, amb la mateixa il.lusió teva, poder-nos conèixer en la propera trobada que RC convoqui. Avui hagués vingut a Barna a la Manifestació amb el Bus de l'Òmnium des de Lleida, però tinc una boda de molt compromís. Hi seré amb el cor!

Una abraçada,
Núria

aquest ma fet somriure, ma agradat molt.
un peto mol gran:)

M'agraden les teves poesies, i aquesta dedicada a un net du una forta càrga d'amor i de tendresa

Descrius l'equilibri perfecte entre la suavitat i la revolució. Enhorabona!

gràcies nonna pels teus comentaris als meus poemes...aquest teu m'ha agradat molt...jo sempre he pensat que una de les coses més boniques de la vida ha de ser la vellesa...quan tornes a tenir el cor tranquil i tens tant per ensenyar als que et venen darrere......

no sé si ja ho has fet però et convido a llegir aquest poema meu: La nineta dels meus ulls
fins aviat
una abraçada encaixada
joan

que has après a viure i per això ets capaç de donar tant bons consells. Per això encara serveix l'experiència!

només espero que el dia que trobi la inspiració per deixar al meus fills un poema, sàpiga trobar com has fet tu ...............les paraules justes

Lliçó de vida
Això és el que ens transmets amb aquest petit poema.
Gràcies Nonna, per les teves senzilles i humils paraules entenedores.
-Joan-

de persona que ha viscut, que ha valorat l'esforç i l'ofrena d'un mateix, que coneix l'alegria d'alegrar els demés, que sap encarar les dificultats amb un somriure, que sap el valor de "deixar petjada en paratges inhòpits", que sap aconsellar en les coses essencials de la vida.
Quina sort té la teva néta de tenir una nonna com tu.
Molts petons
Aurora

.

que et surt de l'esperit i arriba a lànima.

Uns consells dolços, però alhora ferms, que estic segura que la teva néta tindrà en compte. El mirall de la família és un reflex perenne, mai no s'esborra.

Un petó

Pilar

Consells de seda, des de l'experiència d'aprendre a viure i viure aprenent.

Consells a seguir. Consells per reflexionar.

Gràcies pels teus consells.

Gràcies pel comentari del meu relat.

Un petó.

Preciós poema, mol dolç
Quan siguem capaços de trobar la pau, tal com la podem descriure,
comprendrem lo feliços que podem ser.
La meravella de viure cada dia ens pot omplir de felicitat.

tothom hauria d'aprendre a viure d'aquesta manera....
un gran poema :)

un petó!

l'importants que són totes les coses petites, que són les que ens fan viure.

Cendra

Hola Nonna_Carme, que la vostra neta mai deixi d'aprendre a viure, però estic segur que amb el bressol d'una àvia com vós és i serà persona i que sabrà que el millor tresor és viure, i poder-lo compartir. Que la vida és una flor amb molts pètals, n'hi ha de bonics, n'hi ha de somriures, de llàgrimes, de sol, de lluna, de mar, de pluja, d'abraçada, de tempesta, de fills, de companyia, de solitud, de silenci; però tots tenen el pol·len del crit de viure...

Una abraçada.
onatge

-gràcies per tots els elogis inmerescuts-.

Meravella... si, per a mi ho és a vegades, però crec que la vida és una lluita. És clar que cadascú viu en el seu univers. I donar esperances, si són com les teves, és donar aire per tota la vida, i més si es tracta de la teva néta.


Sergi

Acabo de llegir el teu missatge al Fòrum: "Més val tard, que mai", diuen... i tu, evidentment, no has fet tard!
Gràcies pel "munt de felicitacions", que he rebut encantada, i per l'abraçadota enorme, Carme: m'encanten així!

I ara parlem una miqueta d'aquest preciós poema, dolç i savi, que sap ser-ho sense resultar embafós ni doctrinari,
És tota una llicó magistral de vida!
i pel qual crec que caldria felicitar calorosament a l'autora... i a la destinatària.

Crec que els versos contenen mots bells, però per damunt de tot són amarats d'un sentiment càlid que qualsevol seria feliç de rebre...
Quan vegis a la Vicki, fes-li una abraçada suau de part meva, encara que no li diguis, val?

A tu, t'envio una de molt càlida, que espero no es refredi mentre recorre l'espai i la distància... l'has sentida caldejada d'afecte, t'ha arribat encara calenteta? així ho espero,
Unaquimera

Molt bon relat.....
Jo, amb respecte, faria un canvi.... en present...
Enlloc de "quan siguis capaç"....afirmaria: ETS CAPAÇ !!!

Ho dius molt bé, nonna, l'alegria interior s'aconsegueix més donant que rebent. Això es descobreix amb la edat i amb l' esperit de generositat que dóna el saber que l'alegria i la pau està el nostre interior.

Un poema preciós

igual que al Joan també m'han deixat dos regalets de part de Cabrioles, i també m'he amoinat un poc.

Ara bé he llegit més de cinc relats teus i t'he de dir que són tots molt i molt bons. aquest en especial transmet saviesa i fa recapacitar.

també els teus haikus d'aigua m'han encantat, i m'han servit per aprendre i presentar-me al concurs d'Olot.
Visca els relataires

... raò condensada en aquest poema!
M'encanta especialment el "quan siguis capaç de valorar més un té que un dona'm"
Una abraçada molt forta!

Quina lliçó de saviesa, i quins encertats advertiments de maduresa contenen els formosos versos que has dedicat a la teva neta. I no dubtis Nona-Carme que, "trobarà l'esguard espill del seu, i que comprendrà encara més lo meravellós que és viure".
Felicitats per la teva neta però també per el teu poema.

J. Lluís

Un poema que a més de bonic regalima experiència, saviesa.... Un poema per llegir i reflexionar quan sembla que no trobem sentit a la vida.
Nonna_Carme ser que escrius molt bé, però el que més m'agrada no és que un poema estigui ben escrit sino que em transmeti quelcom i tu a ho aconsegueixes.

Un poema que m'ha arribat directe al cor. M'imagino la teva néta a punt de ser major d'edat llegint els versos que li dediques. Tota una lliçó d'amor! Segur que amb aquests consells sobre la vida i el valor que té l'agraïment serà immens.
Gràcies pels teus mots que són útils per a totes les edats. Sempre aprenc reflexions importants de tu, Nonna_Carme.
Tenia ganes de llegir-te! Estic molt contenta d'haver-te visitat.
Rep una abraçada molt entranyable i felicita la Vicki de la meva part. Ja és tota una dona i té llarga vida per gaudir-la. Felicitats!

Mercè