RESULTAT VOTACIONS NANOREPTE 196: Quin bé fan les paraules?

Això sí que no m'ho esperava. Ara em disculpareu, però he tingut un dia tan mogudet que no tinc esma de pensar, ara mateix, en cap tema.
Demà també matino i no tornem a casa fins a la tarda. Bé, que la proposta la penjo demà, ok?

Gràcies!

Joan(s), que els vostres nanos m'agraden molt!!!

Gràcies Joan Gausachs.... els 10 PRIMERS és també una forma de comptar molt bona i animada amb la "paraula" del somriure. Visca !!!

De moment no trobo bitllet pel Canigó.
M'he comprat una postal de les muntanyes i ritualitzaré noves trobades amb l'inspiració, canal Nanoreptes.
Gràcies, Núria. Sóc un Joan de les (s).

Estic d'acord. Malgrat la limitació de les 20 paraules... es podria ampliar ?, jo també entenc que el nanorepte és un relat de sintesi. La sintesi no és gens fàcil. Potser per això és un repte.
Un nanorepte no pot ser una "frase".

Suposo que sí haurien de ser minirelats i explicar una història però no sempre surten així.

Si mires la pàgina del Nanorepte, això és el que posa.

Nanorepte

Núria

i que fas molt bé en recordar quina ha de ser la essència del nanorepte, per no perdre-la de vista a l'hora de redactar-ho.

Penso que el que vaig presentar, fet amb presses, i amb l'únic objectiu d'omplir una mica el nanorepte, que últimament també està força mancat de participació, desvirtua aquesta essència. Una cosa és que la història no sigui prou bona, i una altra molt diferent és que no hi hagi ni tan sols història.

Quan tingui una estona presento la nova proposta per veure si es recupera aquest esperit amb les vostres participacions.

Moltes gràcies, maco :)))

Xantalam

com bé dius la gràcia del nanorepte és crear una petita història o microrelat amb vint paraules, han de complir els principis bàsics de la narrativa.

Hauriem de diferenciar-ho dels aforismes o frases lapidàries o miniassaigs, però com diuen els companys no sempre surt aquesta petita història i és quan ens deixem portar per frases enginyoses o d'humor, també perquè no, per pur mimetisme ens inspirem en els companys reptaires (parlo per mi, que ningú s'ofengui ara eh!).

En aquest repte concret, potser per la pregunta de l'enunciat, han sortit petites frases filosòfiques, per dir-ho d'alguna manera; en aquest cas, només se'n salvarien dos o tres, comptant el teu.

I jo crec, evidentment, després del que hem dit queda clar, que el segon exemple que has posat és un nanorelat.

I, sí crec que s'havia parlat, però potser és un bon moment per recordar l'esència d'aquest exercici creatiu que trobo que és genial.

Bé, de moment gràcies qwark per encetar aquest debat.

Salut i reptes!
mjesus