Votacions al Repte Poètic 75. Prunera Florida i Lluna Plena.

Intervenció de: Bruixot | 01-03-2009

---

Vet aquí els poemes presentats al Repte Poètic Visual 75.

Recordeu que pot votar tot autor de Relats i/o tot els que s'han presentat al repte. Heu de votar dos dels poemes presentats.

La imatge proposada era



Poemes presentats.

1. Canta Selene (Haikus)

Un cor s'escapa
ferint la tardor quieta.
Fulles que sagnen.

Cirerers rosats
deixen flors a la brisa
de primavera.

El riu baixa clar
de la muntanya neta.
Oblidat hivern.

L'estiu roig crema
les flors de la prunera.
Canta Selene.


2. Pruna en llauna

Llauna plena de prunes al licor llàgrimes de feblesa cant perdut de trovador esmola la dent matussera del taurò de la tardor torna a batre al camp de duna sobre un altre pedregar nit de llops nit de llacuna obre les cames per pietat i deixa'm que t'ho faci endintre cara molla llum de runa cabells tendres fenc de llot obre un altre pot de llauna ple de prunes al licor.

3. Primor del pètal ( més haikus )

Entre Cireres

Alba rosada,
nit que s'esmuny, clareja,
entre cireres.

La llum de l'astre
contorneja les tiges
de fruits drupacis.

Tènue bellesa
de crepuscles cromàtics;
primor del pètal.

Colors, natura,
reminiscències dolces,
terres llunyanes.


4. AVENIR

Nívia prunera dorm,
puresa de flor d´ivori
satinada de lluïssor,
tendal blau turquí,
abrigall que la vetlla.

En clarejar nou jorn,
i enrogir trenc d´alba,
desdibuixarà infantesa
esdevindrà magenta,
pruna dolça i novella.


5. La prunera borda o tankes del desencís.

A cada branca
de prunera salvatge
mil amors ploren,
petons rosats de feltre
miren el cel alhora.

La llum encercla
espurnes d'horabaixa
que el cor refusa,
l'espera neix eterna
mentre l'amor s'excusa.

Penjaré somnis
escrits amb tinta negra
dalt la prunera,
fruits d'amargor sucosa,
verins de primavera.


6. Perfum

Ensuma la flor
somnis del teu aroma.
El suau deliri
ensinistra el meu desig
en nits de fragàncies.

S'escola l'olor,
per esquerdes d'essència.
Ones de lliris
suavitzen la foscor gris
en sines delicades.

Em beses el cor
amb pètals de paraules.
En el silenci,
llisca de passió el crit
i ben junts ens engalta.

7. Kanxi de la foscor

Coberta amb les cendres de les flors de l'espera,
s'encén sense motiu la torxa de la nit.
A la finestra, descolorida, ella agonitza,
mentre el vent tragina el dolor de les campanes.
De sobte, retruny un plor estrident, escataineig
de gavines
que l'esquincen, desordenadament.
Totalment despert
espero el vuit quotidià del son
sota un gris de cel que s'enrojola
adolorit.



8. Claror rodona

Claror rodona,
gran ull del cel,
blanca, ara ornada
amb flors de mel.

Tiges alçades,
dolçor, sentor,
florida d'ambre,
nit de cotó.

Resplendor nívia,
cèrcol suau
de pleniluni
al pic del blau.


9. La història d'un grill lleig d'orient

eus aquí un grill
panxut i pelut
(és la saba que l'infla
i el pèl li surt)
s'enfila com pot
pel tronc escurat
té l'antena curta
que el desorienta del tot
i l'estrabisme
el fa anar de tort
és de cant reprimit
(car no té ales
sino aixelles)
una espècie de xerric
d'ànima d'un deprimit
com d'indi malferit
quan a la fosca
la nit té gana
(i no és
de les que es mengen una cama )
ensenya el gruyérè
que es cruspirà
(odia la nit
sempre té menjar
i ell, insípides flors per mastegar)
i baveja d'enveja
per la immesa bola
que no provarà
ni per dinar, ni sopar
-salut, podrida-
li diu amb despit
esperaré demà
algun mosquit despistat
que com jo destrabic
s'hagi desorientat

10. 100 VISTES SOBRE EDO

Sí, 100 vistes magnífiques sobre Edo
encara que per nosaltres vulgui dir una altra cosa però no deixa de ser un número magnífic
més que el set o tal vegada el tretze
recolzat per sempre més en les tres arts:
pintura - dibuix i gravat; no cal afegir-hi
res més sinó que caldria mirar els anys del dinou i nosaltres que no hi tenim res a veure
hauríem de subratllar la curiositat per tot nord;
així arribaríem a bon port que no és en cap altre lloc ques'hagi d'anomenar d'una diversa manera sinó Edo / Tòquio...


11. Amor autodidacte

Avui que ja es respiren
uns suaus petits indicis
de pols de primavera,
l'aurèola de desig
s'esmuny endins dels ossos,
i tu et fas més banal
que el teu posat distret
d'amor autodidacte.
Entre el vermell llampant
de llàgrimes florides,
de pol·lens de paraules
i absències multiformes,
et faig punt i seguit,
pessic de pentagrama,
pel mapa que m'ocultes.
Com un cercle de llum,
darrere d'unes branques,
el teu posat distret
d'amor autodidacte
reviu en nits de llustre,
amb suaus petits indicis
de pols de primavera
que avui per fi es respiren.

12. Murmuri d'abelles (Haikus)

"Sota un cirerer florit
murmuri d'abelles..."
-J.M. Serrat -

I

La pell de l'arbre
ha esclatat a les branques
en primavera.


II

I ja s'albira
l'opulenta collita
de la prunera.


III

La llum de l'astre
per la nit il·lumina
les flors vermelles.


IV

I al migdia
quan t'apropes s'escolta
brunzir d'abelles.


***



13. En la vall, una abraçada

I

En l'espill una
Munió de reflexos
Esperant el pètal.

II

A la vall un anhel esdevé desig
I ímpetu perpetu imparable.
Neix la llum dins seu, enmig
De l'espiral de la florida.

Branca tendra, circumferència
Imperfecta on la faç amable
Del món sencer és presència
Per al record i per a la vida.

I sabrà què és la negror de l'espera
Quan dins seu floreix la primavera
I intenta abastar la llum a recés.

En l'espill de l'aigua, la flor sola.
Mentre la brisa la bressola,
El reflex sembla abraçar-la un cop més.

III

Retall unànime,
Dins del toll l'abraçada
Existeix. Tota.


14. Ukiyo-e


El pintor s'enamora
de la natura efímera
abans que el jonc erecte
carregi el fruit de la prunera.
Com la llum, festeja la poncella
com el ventijol, l'acarona
i ella, esponerosa, obre els pètals
perfumant la nit platejada.

Música de haikú
preludi d'amor:
el burí es delecta
en el traç dolç
i la blanor de la fusta.
L'estampa és a punt
fent del gest etern,
poesia.


15. A-relaT

A

tu
de nit i sense rostre
de nit
de nineta als ulls
de flor de volts
i enroc aquí i ara

donçs ara
des d'ancorats troncs
on entre branques
devers ponent
i deliberadament nua
al rastre del vent sovint
amb aquell tènue gest
just toc lilàs per cadascuna

relaT

ja que tu i jo
i una enreixada volta
vers la mateixa torxa
llambreig-destral
profund dins la boira

ja que tu i res
i una per cada bessa
udol per ara al cel
després al pou i només
per ella

reflex sencer de llum
de so de tot desig
al fons queixós
ja que tu i prou i una

per aquell buit de cercle
blanc d'anell a fruit nier
granat i ara ja bruit
d'un altre no
Jo
per tu i per mi
com potser si
o potser no



Recordeu que pot votar tot autor de Relats i/o tot els que s'han presentat al repte. Heu de votar dos dels poemes presentats. Per votar poseu si us plau el número i el títol del poema (per evitar malentesos...).

Teniu de temps per votar fins demà dilluns a les 22:00.


Apa, a votar!



Xavier

---