#REPTE POÈTIC 60# "Els borratxos"

Bacus impostant mitologia
disfressa la pobresa en la mirada,
la primigènia pèrdua, plorada,
que es projecta en vapors de melangia.

Un somriure babau i automàtic
per un moment du flaire d'alegria
banal i passatgera, i somnia
que és feliç, amb moviment erràtic,

l'il·lús indigent brandant sa copa:
només brillen els déus, de port estàtic!
El dia el taparà amb aspra estopa!

Rodolen per terra gerros lluents,
corona de llorer majestàtic,
Bacus, al grup de beverris presents,...

(Al primer vers, canvi d'"escondit" per "enfosquit". Al darrer vers, correcció de falta de concordança: "nostre" a canvi de "vostre").
-----------------------------------------------------------------


Pàmpol de parra et corona,
oh Bacus, el déu del vi.
jugues amb l'ànima humana
quan el seny ja s'ha enfosquit.

En una plana bromosa,
d'un cel confós i ennegrit,
voluptuós i amb consciència
convides al most diví.

Dins hi has posat una essència
que és part del teu esperit,
déu del vi i de la riquesa
que alliberes els sentits.

Deixatant-se al teu beuratge
se'n van senderi i trellat,
i llavors l'espècie humana
creu en la felicitat.

Boirós és el teu missatge,
que té un vessant enganyós:
lleuger fas tornar tot ésser
dins la seva pesantor.

L'home no pot sospesar-se,
ni ell mateix ni el seu entorn;
ja no respon a paraula,
ni a judici ni equació.

I així, perdut tot albiri,
pres per la teva escalfor,
té cabòries i deliri,
se li entortolliga el món.

I de resultes del caos
comença de veure-hi clar:
In vino veritas, deien
nostres familiars romans.

I s'adona que tot límit
no és res més que condició
que marca per erigir-se
la dea de la raó.

Deixe'm-la, doncs, reposar,
en les estones de gresca:
que la festa prengui part,
que Bacus mostri l'ensenya!


Platxeriosa, la virtut
amb el vi prest es deslliura;
que la saó del raïm
fermenti en la nostra vida.

Pòsit de l'arrel llatina,
de la grega, de l'etrusca,
tu, vi, ets ofrena divina
que neix dins de la cultura.

Fem-ne, així, cultura, doncs,
i sapiguem escandir-lo;
prenguem de Bacus els dons
i no deixem d'enaltir-lo.

Però, ull viu, que el jocós déu,
vol jugar al gat i a la rata;
no li donem nostre feu:
fem que ell sigui la comparsa.