RPV 57: El Fractal de Mandelbrot: Votacions!

Intervenció de: Bruixot | 22-10-2008

---

El Fractal de Mandelbrot. Repte Poètic 57.



S'han presentat 10 poemes, que us poso aquí sota sense l'autor (per si voleu escollir sense més raons que el poema).

Ja sabeu, podeu votar dos poemes dels presentats aquí damunt, indicant número i títol, com a resposta d'aquest missatge.

Poden votar tots els autors del web.

Us dono de temps fins Dijous, 23 d'Octubre, a les 23:00. (O sigui, demà a les onze).




1. Bocabadats

Una petita fórmula dibuixa
llocs i contorns de forma sorprenent
i vint i tantes lletres, la mesura
d'allò que s'amaga a la nostra ment.

Colors, llampecs o corbes de nivell,
circumferències negres i daurades,..
creats tan sols per tènues moviments,...
claus com en els nostres sentiments.

Aparent senzillesa de les dades
que ens deixa un moment bocabadats.


2. Sang de coure

Assaboreix l'esclat solar
de les esferes expandides,
és com sang de coure
que regalima.

És aquest el dia dels fenòmens,
l'Univers plora com un nadó
acabat néixer,
com un vell espantat de la mort.

Sent el magnètic cant metàl·lic
de l'àcid i dels megàlits;
sent el cant dels cignes pàl·lids
exhalant el seu últim hàlit.

Les esferes es devoren en un ball famèlic,
d'existència rogenca a les acaballes,
el foc i la inèrcia s'estimben
s'inflamen i cauen per sempre.

Són com gotes de sang de coure
que regalima.


3. L'ama etèria

Foc, un estat de la matèria.
La consciència, un estat de la vida.
La vida, un estat dels intercanvis químics,
una ressonància dels intercanvis d'energies,
partícules i entropies,
el ball inaudit de la matèria,
eixam d'insectes al ball caòtic del desordre indeterminat i inabastable.
El bossó de Higgins un estat del buit.
El buit, un estat del no res.
L'amor, un estat de la consciència.

Fosa honestedat de l'ama etèria.
Laca i ciència; ones, tast de l'avi dat.
L'avi d'un est, fat dolç, enterc embús còmic.
Una raça rància, dolç intens combat
donant orgiàstics parts, i culs i tropes.
El bol inaugura el dit de l'ama etèria,
i xala dins sectes, i el volcà eròtic dels dards indis, terminals d'un vast bleix.
Arbós on regires honest i recuit.
El fruit d'honesta salmorra.
La mort, honestedat, dalla i coincidència.

Fugacitat amatent
La cadència de l'edat.
Virilitat, just plat, sobtat
ranera i ànsia, pols i els nens del plat
d'un ant al jaç lligat, bramuls i copes.
El moliner que augura humit la mare dèria.
La pala el mill carrega, curricà gòtic d'un mar estèril, dominants d'un vals toix.
Agost que pentines la xardor i el bruit;
vuit anecs salmodien de nit.
L'amo i l'hort, un espadat ran la indecència.


4. Eclipsi d'un amant precís.

Estirat damunt el limb del record,
apareixes sense permís a tall d'aurora.
El son és sotragat
per descàrregues de plaer
- la suor humiteja el coixí i el devora-.
Segrestes el meu espai virtual
i t'endinses en la foscor més valuosa,
romans en qualitat de microsegon,
avançant el temps en justa parsimònia.
La simetria dels nostres móns,
ens allunya ara, després ens troba,
espectacle de formes i colors
és cercar la teva ombra.
Sota llençols d'ambre candent,
fas senefes trigonomètriques,
t'aculls a teoremes calculats,
tens les funcions ben apreses.
Quan el cos es comença a desvetllar,
fuges com l'exponent d'una potència,
integres el caos d'un orgasme accelerat
i t'acomiades en l'infinit del poema.


5. CACOFONIA ISOVOCALICA TIPUS BARRIOSESAMO EN AEIOU O L'ABC DE LA CRISI

La casa vallada, maltractada, aclaparada
per denses, ferestes esvelteses degenerescents
i mínims iridis, sifilítics, dificilíssims,
com boscos, formosos, trontollosos...
Un tumult cucurull
pas lleu i / o
un futur tururut
on polpós protocol -corroboro-
ric fingit. Il·lícit. Immiscint-s'hi.
En expert reesmerç estepereny
-saltabarrancs amaçant. Sagna llars-


6. NIHIL NOVUM SUB SOLE (Res de nou sota el sol)

Al.legoria d'argila carbonitzada
d'una venus irada gestant un món bord
fecundat per un oracle hermafrodita
dins tectònica devastadora

Hecatombe desarranjada, parida, esqueixada
com flegma visceral
transitant enèrgicament pel llamp
a resultes del Ra podrit, prostrat, cuit d'esperit


7. Teoria del Caos

Primer va ésser el Caos,
el més antic dels déus
i el germà de la Nit.
Després va venir Gaia,
la dels magnànims pits
que va parir Urà,
pare de tots els déus
que poblaren l'Olimp.
 
M := { c ∈ C | ƒ             cn(0) /→ ∞ quan n → ∞ }
 
Remolins d'un riu
d'incessant corrent,
no som com la pedra
ni com els déus,
només som pautes
que van clonant-se
i perpetuant-se
fins la nit dels temps.
 
dz
— = xy-cz
dt
 
Si una papallona
provoca una tempesta
de Pequín a Amèrica
tan sols amb el vol,
l'home del futur
podrà canviar el món
amb la seua ment
per fer-lo millor.
 
***

8. Univers caòtic

Inicis desconeguts conflueixen amb finals incerts
normes indescriptibles marquen pautes infinites
que segueixen un ritme de moviment continu
reproduint seqüències estructurades
esquerdes atípiques que trenquen esquemes
seguint rutes de magnetismes genètics.

Complexitats físiques transformen la química
alterant els components i les formes
esdevenint concepcions heterogènies
producte d'ejaculacions espontànies
que desenvolupen gestacions de nous híbrids
provocant creixements de similituds marcades.

Ritmes dissonants alterant formes i colors
que lentament es van obrint camí
estripant espais a velocitats no pautades
passant de la degradació a la sublimació
transmetent nous enllaços que s'entrecreuen i bifurquen
com imatges sorgides del inconscient col·lectiu.


9. Subjuntiu Imperfet

Si jo fos recta corba, cercle dins un cercle, imperfecte
traç tremolós, pensatiu, bisectriu d'un angle recte

Ressegueixo a tentines, trepitjo imantada
el paper. Cerco l'origen, les coordenades
d'un buit limitat pel foc iteratiu dels errors
mentre un trau sagnant vessa tint negrós

Si jo fos incògnita dins la incògnita, d'una equació
cos dels nombres primers, una hipòtesi, negació

Em continuaries estimant, si jo fos tot això?



10. Traç fractal

Visc amb els dits de la tristesa
que deixa llengües de pluja i rou.
Tota emoció en mi comença
amb sospirejos i amb els ulls molls.

És blau el dia, la nit tempesta
de fulles seques i temps dolgut.
Vull canviar el meu paradigna
i tornar foc la tristor i el pruit.

Que la ditada d'aquesta vida
escampi albada i desig latent.
Deixar petjades just estrenades
lluents com somriures i oripells.

Cobrir amb un traç fractal, flamíger,
els somiquejos del meu sentir,
i que el meu somni, fet gosadia,
empenyi enrere el meu patir.

Només em cal que tu arribis
-incerts camins, esbarriats-.
Un astre al cel esdevindrà nivi
quan ens donen la felicitat.



Ja sabeu, podeu votar dos poemes dels presentats aquí damunt, indicant número i títol.

Poden votar tots els autors del web.

Us dono de temps fins Dijous, 23 d'Octubre, a les 23:00. (O sigui, demà a les onze).


Bruixot

---