Melorepte nº33 - "Take this waltz" de Leonard Cohen

---

LLETRA ORIGINAL:

Federico García Lorca: Pequeño Vals Vienés

En Viena hay diez muchachas,
un hombro donde solloza la muerte
y un bosque de palomas disecadas.
Hay un fragmento de la mañana
en el museo de la escarcha.
Hay un salón con mil ventanas.
¡Ay, ay, ay, ay!
Toma este vals con la boca cerrada.
Este vals, este vals, este vals, este vals,
de sí, de muerte y de coñac
que moja su cola en el mar.
Te quiero, te quiero, te quiero,
con la butaca y el libro muerto,
por el melancólico pasillo,
en el oscuro desván del lirio,
en nuestra cama de la luna
y en la danza que sueña la tortuga.
¡Ay, ay, ay, ay!
Toma este vals de quebrada cintura.
En Viena hay cuatro espejos
donde juegan tu boca y los ecos.
Hay una muerte para piano
que pinta de azul a los muchachos.
Hay mendigos por los tejados,
hay frescas guirnaldas de llanto.
¡Ay, ay, ay, ay!
Toma este vals que se muere en mis brazos.
Porque te quiero, te quiero, amor mío,
en el desván donde juegan los niños,
soñando viejas luces de Hungría
por los rumores de la tarde tibia,
viendo ovejas y lirios de nieve
por el silencio oscuro de tu frente.
¡Ay, ay, ay, ay!
Toma este vals, este vals del "Te quiero siempre".
En Viena bailaré contigo
con un disfraz que tenga
cabeza de río.
¡Mira qué orillas tengo de jacintos!
Dejaré mi boca entre tus piernas,
mi alma en fotografías y azucenas,
y en las ondas oscuras de tu andar
quiero, amor mío, amor mío, dejar,
violín y sepulcro, las cintas del vals.

---

CANÇÓ ADAPTADA:

Leonard Cohen - "Take this waltz"

Now in vienna there's ten pretty women
There's a shoulder where death comes to cry
There's a lobby with nine hundred windows
There's a tree where the doves go to die
There's a piece that was torn from the morning
And it hangs in the gallery of frost
Ay, ay, ay, ay
Take this waltz, take this waltz
Take this waltz with the clamp on its jaws

Oh I want you, I want you, I want you
On a chair with a dead magazine
In the cave at the tip of the lily
In some hallways where loves never been
On a bed where the moon has been sweating
In a cry filled with footsteps and sand
Ay, ay, ay, ay
Take this waltz, take this waltz
Take its broken waist in your hand

This waltz, this waltz, this waltz, this waltz
With its very own breath of brandy and death
Dragging its tail in the sea

There's a concert hall in vienna
Where your mouth had a thousand reviews
There's a bar where the boys have stopped talking
They've been sentenced to death by the blues
Ah, but who is it climbs to your picture
With a garland of freshly cut tears?
Ay, ay, ay, ay
Take this waltz, take this waltz
Take this waltz its been dying for years

There's an attic where children are playing
Where Ive got to lie down with you soon
In a dream of hungarian lanterns
In the mist of some sweet afternoon
And I'll see what youve chained to your sorrow
All your sheep and your lilies of snow
Ay, ay, ay, ay
Take this waltz, take this waltz
With its Ill never forget you, you know!

This waltz, this waltz, this waltz, this waltz ...

And I'll dance with you in vienna
I'll be wearing a rivers disguise
The hyacinth wild on my shoulder,
My mouth on the dew of your thighs
And I'll bury my soul in a scrapbook,
With the photographs there, and the moss
And I'll yield to the flood of your beauty
My cheap violin and my cross
And you'll carry me down on your dancing
To the pools that you lift on your wrist
Oh my love, oh my love
Take this waltz, take this waltz
It's yours now. It's all that there is.

---

No tot és ball en la vida de l'espectre
Però calla i torna a ballar i ho intenta
I si mor la mort mentre esdevé gebre
L'aigua plorada per les llàgrimes tristes
Només caldrà fer-ne mortalla amb el so
Del fregadís del voltor despullat pel temps.
Queixa't! Parla! Digues!
Balla fins que les plantes dels peus siguin desgast.

El ball de les hores, les hores viscudes,
Viscudes per la carn, la carn que només pensa,
Pensa en ballar fins al darrer moment el ball.

L'amor és una peça de bijuteria que corromp
L'anhel per la bellesa i pel taüt, el dolor
Que s'escampa indefinidament pertot,
I dorm on la llinda del futur comença a delimitar
Els paràmetres de la follia i del desconsol,
De l'aigua pútrida enmig del groc del toll.
Plora! Calla! Transmet!
Balla fins que la nit t'escorxi l'ànima i l'esbatani.

No tot és ball, melodia cansada de sonar,
Ni l'aire s'embala fins a l'horitzó del caos
Encara que s'endinsi i aprengui els mots
Callats de la hipocresia quan diu els noms
Del glacial acabat de néixer en el cor dels amants,
Giragonses fetes moviments rectilinis cap a tu.
Resa! Pressent! Esquiva!
I el moviment és muntanya, la immobilitat extrema.

I somnies en pètals candents i en felins breus
Per prendre'ls l'aroma i les urpes, i enamorar
Tu, només tu, tots els cors que bateguin
I esquinçar-los com han gosat fer amb el teu,
I saps que la verdor només s'aconsegueix
Amb la barreja i el silenci, amb l'espera.
Tingues! Flaira! Queixa't!
I el rèptil sortirà del seu cau per besar-te.

L'amor és amor. I falseja totes les avingudes
Plenes de gom a gom d'espectres, concorregudes
Per devoradors de somnis i de lliris exhausts.
I mors mentre sona i ressona
La melodia capaç de morir
Per tot allò que és vida
I, envoltada per falsos dies,
Riu i plora i sap que la llàgrima
Es gelarà en la seva parpella mentre balla...


d.

Homenatge a Federico García Lorca... (de qui he robat alguns versos)

A Viena hi ha deu noies
i a Granada un canadenc,
un indret on la Mort plora
per l'assassinat del poeta
de les paraules al vent,
un bosc de colometes
i un fossar a la pineda
a la vora de la cuneta.

Ai, ai, ai, ai !!!
És el vals , és el vals...

Un bocí del matí que espera
que el rellotge done voltes,
i un saló amb mil finestres
reblit de llibres i quadres,
d'escultures i de pianos...

Ai, ai, ai, ai !!!
És el vals , és el vals...

També hi ha quatre espills
rovellats pel pas del temps,
una mort per a piano
acompanyat d'orquestra,
pidolaires per les teulades
que demanen l'almoina,
i garlandes que ploren
el gebre a trenc d'alba.

Ai, ai, ai, ai !!!
Balla amb mi aquest vals...
Aquest vals, aquest vals, aquest vals...
Que la Mort ja se'n va.

***

FRANCESC

Giravolta, giravolta sense parar
no deixis de seguir aquesta musica
que ens fa sentir propers
i consola els nostres sofriments.

Deixa que t'agafi per la cintura
el teu braç sobre la meva espatlla
la teva ma a la meva
fen-te giravoltar sense descans.

Dansem, dansem sense parar
entre clars i ombres
recorrem la sala de ball
sota lluernes de llum.

Deixa moure el teu cos àgil
balancejant-te al ritme
del so d'aquest vals
tan dolç i inquietant alhora.

Estimem-nos, estimem-nos sense parar
gaudim d'aquest moment
assaborim el que ara tenim
ignorant el futur.

Deixa't dur pel desig
que els nostres cossos lliures
sentin musica de violins
entre l'aroma dels lliris i les garlandes en flor.

Gira el vals, finestres obertes,
la ciutat i la riba del riu,
verd el Prater, la nòria movent-se
com el vals que ballem d'infinit.

Blaus els vidres, reflexos celestes,
les esglésies tan altes com cims,
i damunt les teulades vermelles
corre neu que ha desfet ja l'estiu.

L'aire passa tan net com un vidre
i girem en el vals, i seguim,
i l'orquestra, polida, ofrena
notes clares i humides al riu.

Tarongina duc al pit, i estrelles,
i s'estén el fulgor en gotims.
Ballarem en la llum fins al vespre
i els grans besos vindran amb la nit.

Vam dir que ens veuríem a Viena
quan el foc de la guerra fos mort.
"Abraçats per la llum d'una espelma
trobarem el sender de l'amor".

Si no fos perquè els ulls plens de boira
no veuen més enllà del present

Tornaria al passat
per sentir un altre cop
les promeses que dansen al vent


Avui passejo tot sol per Viena
Escoltant els murmuris del riu
I cerco una veu que em desperti
del malson de no veure't mai més.

I en la fredor de la nit desespero,
cridant a la lluna i a la Mort:

"On estàs? Tornaràs...
a ballar pel sender de l'amor?
Donaria el que fos per un vals..."