COMENCEN LES VOTACIONS DEL 34è REPTE POÈTIC VISUAL

Moltíssimes gràcies a tots per participar-hi. Els poemes són magnífics. Guanyaran els que vosaltres decidiu.

Dos vots per participant o relataire.

Votacions fIns demà a les 24 hores de mitjanit.

(he posat malament les normes,? SI ÉS AIXÍ, ALGÚ VOL ESMENAR-LES? és que no les sé).

Els poemes a concurs són els següents:


Espera, desespera... - deomises


Pluja que cau i mulla l'espera,
Poca esperança que s'escola
Entre les llambordes d'una estació solitària.

Hàlit que neix on els somnis
No gosen començar, que ajuda
A respirar i poc més, sols és indici d'existència.

Quin tren la durà lluny d'ella mateixa?
Quin trajecte s'endinsarà per a trobar-se?

Llisca la llum i llepa la llunyania
On llaurar els llims de la lletania
Que es deixen modelar amb facilitat per la llàgrima.

Llença la llangor enllà però és llàntia
Que enlluerna el llast de la llàstima
Enmig de l'embalum de l'equipatge sobrer, ànim exigu.

I el tren no arriba encara, trist dia grisós per als núvols de la vida...



Més lluny. Bruna86


Quan vaig veure't mirar-me
després de mesos d'absència
dels moments estranys viscuts
en temps de penombra incerta
on res no semblava ser l'amor
en què a mi m'agrada creure,
vaig entendre amb un somriure
que, malgrat tot,
et guardo a un oblit impalpable
amb parcel·la fixa dins un cor
potser massa sensible;
i que amb un deliri incontrolable
encara tindria l'atreviment
ingenu i vulnerable
d'agafar-te de les mans i dir-te
de marxar més lluny d'aquella
Irlanda que un dia va ser nostra.

Quan vaig veure't mirar-me
vaig entendre el poder que tens
en mi només mirant-me.



Pluja fina i fina llavor - llampec


Pluja fina i fina llavor

Cau una pluja fina
d'aquella que mulla
i tot va que rutlla,
com ella endevina.

Veu les vies del tren
com aquell destí perdut
que es donava per sabut
i que s'hi negava en ferm.

El tren arribarà i se l'endurà
a la ciutat que li feia por,
deixarà el poble, fina llavor,
on va trobar qui la curà.

La pluja va caient.
Que caigui amb constància!
Que es noti la presència!
La noia és conscient.

La via en perspectiva,
el cel gris i ploraner,
deixa llàgrimes de planter
i l'estació és buida.

No hi ha retorn
en aquest matí plujós,
que apareix com sulfurós
en tot l'entorn.

Serà una pluja àcida?
Serà un dia agre?
Serà que plou dolçament?
Serà la grisor aspre?

És una barreja de sabors?
Són il.lusions òptiques?
O altres mescles
de granes i llavors?



Somriures robats - Thaïs


Eterna serà la meva espera
sota les gotes d'una pluja
que no deixa de recordar-me
que algun dia vindràs a rescatar-me
del glaç del dolor i dels silencis
que em regala dia a dia
la vida sense tu.

Eterna serà la meva espera
si l'amargor de la tempesta
no em retorna la felicitat
dels moments compartits,
dels somriures robats
a canvi de la incertesa
de saber i no voler saber,
de comprendre i no voler comprendre

Etern serà el meu deliri
quan l'hivern es torni primavera,
qual les flors llueixin
la bellesa dels seus pètals,
senyal de victòria o de derrota.
Marca de la teva absència,
de les llàgrimes plorades
i de les que es perden
en la profunditat
de les ànimes trencades.



Trucada perduda - Rita O'Neal


La fina pluja emmiralla
el meu cap escabellat
i el meu cos encarcarat
esgotat per la batalla.

Per saber si m'has trucat
engrapo ràpid el mòbil,
però jo no em vull fer la dòcil
perseguint-te i fent les paus.

Abatuda, t'he trucat,
asseguda a les maletes,
però veig que encara portes
el telèfon apagat.

Em recullo en la temprança
d'aquest dia fosc i gris,
tot i que tinc el cor trist,
encara tinc esperança.

La pluja l'ànima em renta
en el silenci de la tarda
i em passejo en la basarda
del nou viatge que em tempta.

Espero el tren de la vida
que em portarà l'equipatge
i em retornarà el miratge
de llibertat aconseguida.

Cercaré la veritat.
A l'andana sense gent,
m'acompanya el pensament
que em durà a l'eternitat.



Allò que va ser. aleshores


Estació-pluja, tensa espera,
ajeguda en caixa de fruita
indiferent a la mullena,
la vista fixada en la via.

La vida es com una estació:
records, instants d'espera, pensament!
el peu sobre s'escala, l'emoció,
concentrada en aquell just moment.

Estació-noia-pluja: va o ve?
Decisió presa de partir:
no hi ha viatger que arribi
que tot ho expliqui,
enrera quedarà el que va ser.



Esperant el futur - Naiade


Fred i pluja
Soledat i fugida
Cansament i esperança

Absent dins les cabòries
que m'enterboleixen el pensament
mirant fixament el punt on s'ajunten les vies
esperant la llum que em traurà del meu infern.

Sento com és trenca el silenci
pel batec monòton del tren
s'apropa lentament,
aturant-se poc a poc
jugant amb la meva pressa
per desaparèixer de l'entorn.

Respiro cada cop més rapit
l'excitació va creixent
i no em deixa reaccionar.
el meu vaixell no pot llevar àncores
i veig com passa de llarg la meva salvació.

Plantant cara a la pluja i al vent
sentint com el fred m'envaeix fins el moll de l'os
trec forces d'allà on no sabia que encara en tenia
i asserenant el meu cor ferit
espero el següent tren
mentre el temps se'm fa etern.



Sola - Jimbielard


Sola,
En l'esperança del refugi que m'empari
del que em manca m'encobreixi
del que desitjo me' n farceixi

Perquè sola
No em minva els ànims la darwiniana pluja
Ni el fosc passat que m'ha ferit la fesomia
M'omple d'odi, ni recances, ni venjances.

Perquè arranjo bitllet sense tornada
Sola em queda el regust de mi mateixa
De la llum que avui m'ha entrat per una escletxa
i que m'ha atret per esperant-te encara sola

Sola m'acompanya el meu silenci
Il·lusionant-me per que el destí calent m'abraci
Que la foscor que deixo enrere es faci llum
I m'alliberi l'equipatge maltrobat fins els meus dies

Perquè sola, l'encanteri no és efímer
Sola espero eternament fins al deliri
ferida l'ànima nua i sense sacrifici
Alliberada per fi del captiveri.

Perquè viva
respirant la meva soledat
Romandré mullada fins cercar-te
Millor sola provaré la llibertat.



Sonet de l'andana - Filalici

Vas marxar, amor meu, fa molt de temps
un dia com avui, moix i plujós,
i mon cor ja no ha tingut mai més repòs
esperant ton retorn a cada tren.

Diuen que el record se l'enduu el vent
però no en fuig mai, dels meus ulls, el plor,
i dins el meu cor hi resta l'enyor,
l'espera se'm fa amarga i impacient.

Plou com aquell dia, jo ja no puc més,
omplo les maletes, faig l'equipatge
i et vinc a buscar, potser no sé on ets

però ens trobarem, segur, en el viatge.
Me n'aniré on em dugui el primer tren,
no puc viure més en aquest paratge.



Arbre i llamborda - gypsy


Marxo,

de tot i de tothom,
dilueixo els records
que em claven
a aquest indret,
lícit com qualsevol altre

per estimar
uns llavis coneguts,
uns braços aliens
a la fugida que
em devasta.

I sóc pluja i dia gris,
arbre i llamborda,
mentre espero
pacient que
arribi el tren de
les hores mortes,

aquell que s'endinsa
en el silenci de la nit,
el que transporta
el somni d'una vida nova.

ENDAVANT LES VOTACIONS. SORT I FELICITATS A TOTHOM!