COMENTARIS AL RPV32: Munch+Canova+Dalí (Rita O'Neal/llampec/Francesc Arnau i Chinchilla)

1-EROS I PSIQUÉ, de Rita O'Neal (Canova)

Poema centrat en el mite d'Eros i Psiqué, pel càstig d'Afrodita i la narració d'Ovidi. La referència a l'escultura d'Antonio Canova és més neoromàntica que el mite en si. Però és una versió, una nova visió de l'escultor i la Rita fa el mateix: ens ofereix la seva visió del que veu el seu subconscient, és a dir, la coneixença del mite, que lliga l'escultura d'una manera clara i directa. Bona proposta, certament, personalment em satisfà perquè la mitologia és una de les meves passions.

Amb una rima arbitrària i jugant entre l'assonància i la consonància, vers lliure però amb un ritme intern ajudat per la rima.

2-El crit "inequívoc", de llampec (Munch)

Poema inspirat en el quadre de Munch, igual d'inquietant que l'obra del pintor noruec. Amb versos que tenen una llargada arbitrària (des del d'una síl·laba fins al de divuit, encara que no he comptat tots els versos perquè em sembla una feina extra innecessària tractant-se de versos lliures...).

M'agrada la visió del protagonista del quadre, que és qui parla en el poema. També m'agrada l'ús de paraules poc sentides (fins i tot la llicència destemprança en lloc de destrempament). No diré res de la puntuació (algunes comes podrien variar-se de lloc, però ho trobo també innecesari dir-ho en un poema perquè és una tria de cada autor).

Bon poema que descol·loca el lector amb imatges crues i suggerents, des de l'interior de la ment d'un esquizofrènic.

3-El crit (Sonet irregular), de Francesc Arnau i Chinchilla

L'amic Francesc també ha triat el quadre de Munch (ja ho sabia abans de penjar la proposta d'aquest RPV). Però m'ha sorprès agradablement.

Un narrador que comprèn l'actitud del protagonista del quadre, la figura central de la composició, que s'hi vol solidaritzar, que vol acompanyar-lo en la seva solitud i incomprensió. Seguint en general el vers decasíl·lab (encara que he de comptar de la manera valenciana, és a dir, tenint en compte terminacions i diftongs per influència de la parla), el poema (sonet irregular) és format per un sextet (o dos tercets junts) i dos quartets, capgirant l'estructura del sonet clàssic.

Amb el vers blanc se segueix el ritme pausat del poema, que equilibra l'angoixa del protagonista: a diferència del poema d'en llampec, que desassossega perquè és la pròpia figura qui parla, el poema d'en Francesc dóna pau i calma tant al lector com al pobre desesperat.

d.