Haikus del Big Bang (GÈNESI)

Alienació del mecanògraf
perdut per la sublim dansa
dels cossos perifèrics
que s'acosten al llenç
per humitejar-lo de tinta negra

I a tocar la màquina
un forat literari
que s' empassa l'artista
a un lloc sense lloc
cobrint el secret de serpentines

Caràcters subtils
d'esquerrana condició
Que plagien
a cops hipnòtics
l'art transcrit de ja ningú

Guinya l'ullet
amb l'espai més llarg
de dreta a esquerra
un punt i final
i l' anònim per la posteritat.

Només
L'Acer
Pot fer
Callar
Per la
Força
El mot,
Perquè rebutja la tolerància.
Perduts en la inútil impotència,
Ens hem d'emparar en l'unànime
Crit nostre,
D'indignació:
Només tenim
El mut silenci
Per a lluitar
Contra ell
I la seva
Contínua
Creixença
-La Gangrena
Que s'estén
Ràpidament,
Sens pausa-
(Qui podrà
Aturar-los?
Més sang
D'un altre
Innocent?)
Resposta
Ignota:
L'Acer
Sols
Sap
Sa
Fi
..
.

Homenatge a Joan Brossa

*


***


GÈNESI


ÈTIM. . . . .MITE

. . .

. .

.


*


***


HAIKUS

I

En un principi

tot era obscur i tètric,

segons els savis.


II

Després hi hagueren

canvis i cataclismes

de signe còsmic.


III

I esdevingueren

en una bategada

indescriptible!


IV

La matèria

que era tota una

s'hi escampava.


V

I com seria,

després de molts mil·lennis

encara dura!


VI

Mes ara sembla

que anem cap al principi

obscur i tètric.


VII

Resten pocs dubtes:

"L'ORIGEN ÉS UN MITE,

TOT ÉS UN CICLE…"


***

Escric per no avorrir-me,

imagino.

Teclejo amb aire insigne,

suposo.

A tres-centes pulsacions per minut,

em canso.

Tinc folis blancs, blaus, vermells, verds, grocs i granes.
La màquina és negra, setinada, sèpia, daurada i platejada.

Escric contes, assajos, relats, poemes, articles i cartes.
Escric en primera persona, en segona i en tercera.
Escric en mode infinitiu, subjuntiu, imperatiu i condicional.

Escric en singular i plural.
Escric en masculí, femení i neutre.
Escric amb accents aguts, plans i esdrúixols.
Escric en to enunciatiu, interrogatiu, exclamatiu i imperatiu.
Escric paraules simples, compostes i derivades.

Escric articles, substantius, adjectius, pronoms, verbs, adverbis, preposicions, conjuncions i interjeccions.

Escric oracions adjectives, adverbials, adversatives, causals, comparatives, concessives, copulatives, distributives, disjuntives, exclamatives, explicatives, passives, predicatives, recíproques, subordinades, substantives, transitives i altres.

Escric complements circumstancials, de finalitat, directes, indirectes, predicatius i altres.
Escric significants amb significat i referent.
Escric, sóc emissor, transmeto missatges, llegeixo, sóc receptor.

Comunico amb funcions conatives, estètiques, expressives, metalingüístiques i representatives.

Gramàtica... fonètica, fonologia, morfologia, sintaxi i semàntica.

La llengua... lingüística comparada, sociolingüística, psicolingüística, dialectologia, geografia lingüística, història de la llengua... i per fi, lingüística general.

Escric, comunico, faig ús de la gramàtica, enumero, utilitzo la llengua i oblido.

Dialogo, exclamo, interrogo, expresso, anuncio, manifesto, xerro i xatejo.

Parlo, dic i faig.

Escric!


_______________
llampec

Estic cansat, estic content,
el dia em deixa una pàtina
que penso teclejar a la màquina:
vull fer un poema, vull ser escrivent.

Vull escriure un poema alegre.
A la màquina, una vella Olivetti
li sembla bé, i fent el trapella
comença a vomitar confeti.

La meva màquina d'escriure
crea paraules que formen versos
i versos que formen poesia.


Teclejant lletra a lletra
el que dicta el meu pensament
faig sense pensar-ho una festa
en la que tothom llueix
el seu costat més bell, més especial.


Si vols formar-hi part
també hi estàs convidat.
Tan sols has de deixar volar
ben lluny la teva imaginació
i dur-la als paratges
més màgics, més increïbles

UN MOMENT. I EL TEMPS PARA
EL SEU RITME FRENÈTIC
DE FERIDA PROFUNDA:

LA CICATRIU ÉS ROJA...

Em parles fràgil
Com l'aire, i el silenci
Esdevé brisa
Acaronant-me els somnis,
Els meus somnis d'argila

i

d
a
v
a
l
l
o

f
i
n
s

a
l

final del laberint que sóc

i

tRRRRRRRRRRRRRonTOllO teRRRRRRiblement
i l'espasme és tan gran que

c
a
i
c

d
e

n
o
u

f
e
n
t

i a a u s.
z g z g e

DEMENTpresentRODOLOiM'AIXECO.

ssssssssssshhhhhhhhttttttttttttt
MUTS I A LA GÀBIA!

deixamdabellesobreresmentrestantlalíniaqueseparalademènciadelaraóésmassafina.

paral·lelament, el mal no acaba.

i segueixo preguntant-me: quins escrits engendraran els meus dits

Verb

L'ull interpreta l'essèncialímpida
del moment lúcid de grandiloqüència impàvida (espàtula líquida)
PER COL·LOCAR EL VERB A LA LLÀNTIA SÀNSCRITA
Curulla de sang extàtica

líquid
suro
sintètic,
lànguid
fal·lus
fílmic
empíric
espasme
làctic


corcspugenlesescalesdeslesmevescamesperdevorar-les
mentrelaplujacorromplesestancesilesmicroonesflonges
adesgraddelaveïnad'aspectebovíquealletaalveíambpits
eixutsiobscensenelseudescensalsinfernsdelmíticoblit

i

c
a
u

la poesia al bassal de la ciència i la ciència s'esfondra en la matèria pretèrita
de la ignorància elèctrica amb ferum eclesiàstica i superstició prehistòrica.

C
A
U

un clau a la màquina trituradora d'idees
… però el Sol escalfa tot i que el cel fosqueja…

Sergi

Lletres en safata perquè pitgi el dit
ben arrenglerades en estants petits,
humils representen tots els sons humans
i alegres impremten fulles de paper en blanc.

Dintre dels seus traços, d'allò més senzill,
hi cap l'univers dúctil i infinit,
civilitzacions, llenguatges dispars
i sencera l'obra de la humanitat.

Cada clic que entona una lletra al dit
és l'home que avanza i es torna més ric,
i canta la vida, i fa l'amistat
a tots els seus somnis i a la veritat.

Així d'una màquina d'escriure normal
en neix meravella i edèn terrenal,
serpentina roja, alba i lila ensems,
i endavant repica complet l'univers.

Orfebre del ferro és qui t'ha creat
artista de lletres és qui et fa trescar,
tens l'abecedari, síntesi del món,
i en tu neix l'humà en cada creació.

Amolla els dits
crema la saba antiga
heretada d'avantpassats
que van alenar també
l'aire de l'univers.

Fes-ne màgia
d'allò que duus
cisellat dins
la memòria
incerta del
qui t'escriu
ara i sempre,

a batzegades!
de plaers insospitats
que devoren el llenç
i la pàgina en blanc.

No deixis ni una vora
per conquerir dins teu.

Sigues tu el poema
mentre respires
la vida que en resta
del temps atorgat
a la bellesa que fuig.

Clava l'instant,
ara que pots
i no defalleixis
en la recerca
de l'impossible.

Paraules que van caient,
poc a poc, a cada instant.
Perdent-se en horitzons llunyans,
poc a poc, lentament.

Desfent-se com pàgines passades,
somnis no viscuts, pensaments.
Vides entrellaçades
en històries, mecanografiades.

Mans que teclegen els sentiments,
transmeten en tecles el moviment.
Arrugues que flueixen sota metalls
sabotegen la ment del pensant.

Cintes transcorrent, en tot moment,
les faules, els contes, els degotalls;
d'instants paral·lels que un cop vam pensar.
Tintats sobre papers, perduts en retalls.

Els vam imaginar.
Vam deixar-los créixer.
Les realitats els van véncer.
Rere somnis van desaparèixer.