MELOREPTE 4: TEARDROP

I. estralls

Plora, i sabré per on s'han perdut els teus ulls,
Per on penetra el futur dels teus presagis
Que corromp les mars sembrades de naufragis
I evita que caiguis a mans dels esculls.

I em desfaig en milers de llàgrimes oblidades
Intentant aconseguir recórrer la teva pell
I enfortir-te el consol amb l'or vell
De l'abraçada encara que sembli endebades.

Plora, i guiaràs la melangia lluny del cristall
Fràgil dels teus dies, lluny de la molsa de les hores
Que s'escampa pertot arreu sense descans mentre plores.

I omplo el meu cap d'idees banals que alimenten l'estrall
Convencent-me que la demència per endinsar-me en la boscúria
Dels teus llavis portarà la pau al combat de la fúria.

II. llast, res

Només queda plorar i sembrar de desesperança
El batec del cor i esperar el silenci.

He volgut desaparèixer entre els núvols
Que et sobrevolen plens de veus de tempesta
I collir els raigs de sol que, esparsos,
S'han allunyat de la teva alegria.

Només la circumstància divaga i recorre
L'ànima i l'ombreja amb el retorn de la tristesa.

Has disminuït la massa de la teva carn alienada
Que et llasta l'existència fins que t'atura
Enmig del camí cap a enlloc, a través de dreceres
Capaces de multiplicar la durada mitjançant noves vies i cruïlles.

Només la invocació de les llàgrimes podrà confortar-nos
I predir les nostres accions contra la vida mateixa.

d.

Llàgrimes caigudes lentament
derramades per uns ulls
que reclamen ser alliberats
de la més profunda tristor


Somnis perduts en les ferides
de les flors marcides en el fred de la nit.
Soledats mai compensades, mai oblidades...


Mirades de desolació
que s'amaguen rere un plor
que demana la llum d'un raig de sol,
el retorn dels moments feliços
d'un passat potser no tan llunyà

Em pregunte: perquè estàs tan trist?
Sembla que has esbrinat el què t'espera
en sortir del claustre de ta mare
i canviar de peix a homo sapiens,
abandonant la pau de la matriu,
connectat al cos que t'alimenta,
una pau que ja no trobaràs
fins el dia que deixes d'existir.

Com t'has assabentat d'això?
Qui t'ha dit tot el que passa al món?
Potser ha estat la teua mare
a través del cordó umbilical
en un episodi telepàtic,
o també potser has escoltat
els sorolls estranys de l'exterior
que fan tots aquells aparells
que emeten unes ones magnètiques
i que, a més, et fan feredat.

Ara he comprés perquè estàs tan trist;
ets conscient de tot i no pots
plorar en el medi on et trobes,
ni tampoc deixar caure les llàgrimes
que es confonen amb el líquid amniòtic,
ja ho faràs quan veges la llum
i el metge et colpege les natges...
Aleshores t'escoltarem plorar
i podràs escampar les teues llàgrimes
fins que sigues major i ja no plores.

***

FRANCESC

------------------------------------------------------------------------------------------------
Benvolgut Sergi:
Comprenc el que dius, i tens tota la raó, però no m'he pogut treure del cap la imatge del video-clip, mentre escoltava la magnífica cançó que has triat per aquest Melorepte, a més de que és el meu debut en aquest nou Repte.

(El ritme i la melodia coincideix si fa no fa amb la veu femenina que va cantant (la podeu cantar si voleu.)

Tro,
brum
sobre el temps
Llarg,
fort
comburent
Com si la matèria es fes etèria

Cor
bats
disciplent
Clam
crit
innocent
cantic roig damunt del firmament.

Clasc
buit
pal batent
Clau
vell
buf del vent
Clavicèmbal trist de corts salvatges

Vol
groc
brunz roent
Ball
sec
estrident
gris libèl·lula fendint les ales

Sord
so
d'explosió
Fred
fosc
infinit
Tremolor dels bastidors del cosmos

Dolç
tast
del primer
tast
dolç
d'existir
uivers aquós de ritmes verges

Llum
por
negritud
braç
vers
l'amplitud
del canal del part de les estrelles

Tro,
brum
sobre el temps
Llarg,
fort
comburent
Com si la matèria es fes etèria

Quan la volta blava del cel
condensada i estelada,
puríssima de colors,
envolta, a dalt, les teulades,
íntim se'ns torna el món
amb ritme i música alada.

Entranyable el barri, tot,
juga a un ball de setí i flama,
dansant joc d'encís lunar
allà on el carrer s'acaba.

De vora d'un foc encès
és on em trec la sabata;
terra nua em toca el peu,
ferma melodia l¡ànima.

Surten gats, posat felí,
de mirades ensonyades,
se'ls enravena la pell
com quan l'alta lluna els banya.

Els homes somien dones,
les dones ballen balades,
volen un home tan bo
amb qui dansejar desclaces
i, xuclades per la nit,
caure-hi als braços despullades.

Sons desconeguts ressonen llunyans
dins la opacitat que m'envolta
sento una soledat inquietant.

Batecs que ressonen
monòtons, repetitius
marcant el contrapunt.

Dolça veu m'acarona
lenta i suaument.
Cant de sirena
omplint espais infinits
m'assossega.

Puc notar com em moc amb lleugeresa
submergit en una atmosfera de pau
deixant-me anar.

Cada cop que sento el so
espurnes de llum m'envaeixen
vibracions s'apoderen de mi
ombres rere vel ocult
dansant, compassant el ritme.

Sóc al teu costat. Sento el calor de la teva pell entre les lleugeres robes que ens embolcallen. Neva als Pirineus però tu i jo tenim calor davant d'aquesta llar encesa que evapora la llàgrima, que fa créixer el desig, que ens omple la respiració de valentia mentre ens mirem. Cares dolces i ulls lluents en la foscor del vespre Pirinenc. Suor pel cos, ardor als llavis, les mans es busquen, es troben, pell sobre pell, els llavis s'acosten, la màgia d'aquell petó és en l'aire, en la llàgrima evaporada al foc, en el silenci de les muntanyes, en la quietud de les estances, en l'aire que separa els nostres llavis, en aquell cor bategant i aquella respiració valenta d'abans de l'esclat.
Sento una música llunyana i m'endinso en tu, vull perdre el meu ésser en el teu, l'esclat és poesia camuflada de goig, de vermell de flors que es perfilen a les teves galtes, la mística del nostre amor quedarà escrita en "La major" sobre el pentagrama de les nostres vides, la llàgrima que queia ja és fum, el nostre bes que ens consumia ja és record, ja és taca permanent que no marxarà dels nostres cors i ens farà vius, i ens farà saber ser qui som per tornar a estimar, per tornar a plorar algun dia llàgrimes d'amor.



ix.





P.D. ja sé que fins ara només s'ha escrit poesia en aquest quart melorepte, algú ho havia de fer en prosa, no?? tot i així, he intentat fer una mena de prosa poètica amb algun toc surrealista, a veure què us sembla.