COMENTARIS 26é REPTE POÈTIC: La dama de Shalott

Intervenció de: gypsy | 08-03-2008

---

Gràcies a tots per participar, sense vosaltres no existiria un dels reptes més atractius i que creen dependència com és aquest repte poètic visual.

Us poso els meus comentaris subjectius, el que m'arriba per la via de l'emoció.


1.- Recerca - deomises

Una tristesa serena amara tot el poema, fas preguntes que sembla que no cerquin resposta, més aviat són un lament. Copses el dramatisme que expressa el quadre en la figura d'Elena. M'agrada particularment l'expressió "nit perpètua", he pensat que en realitat totes les nits de tothom, són així, perpètues. La teva poesia sempre em duu a la reflexió, mai no hi ha frivolitat fàcil. I aportes molt als que et llegeixen.


2.- L'ultim amor, i el primer - Sergi Yagüe Garcia

Un poema bell que és fidel a la història del quadre, en pocs mots expliques la història desgraciada de l'Elena de Shalott. El trobo reeixit de debò, el poema fa esborronar, gairebé la veig com "s'apaga riu avall". El darrer vers és d'un romanticisme veritable, l'ultim amor i el primer, l'únic.
Fa pensar que les grans històries d'amor encara existeixen i no només són faules. M'agrada el ritme dels teus versos i com has aconseguit explicar tant en pocs mots. Bé, ets un gran poeta, només cal entrar a la teva pàgina i remenar una mica. Què t'he de dir jo, pobra de mi?.


3.- La dama del riu - desideri

Un poema despullat i de gran profunditat amb un ritme impecable, que és ben clar que domines.
Uses metàfores molt belles: la condemna de l'aigua...;també hi ha tristor, però amb un bri d'esperança final: la mort és un bon lloc on dos amants poden retrobar-se, i amb aquest final li treus dramatisme al que se'ns mostra al llenç, veig a la dama abocada al seu darrer destí, el que l'aproparà més tard o més d'hora a l'home que ella sempre ha estimat.
Un gran poema, d'un poeta que sent la poesia com quelcom físic i veritable. Gràcies.


4.- Bella dona de la barca - Thaïs

També la melangia es manté indestriable de la pintura i plana pel teu poema. Ens posem en la pell de la dona que pateix i accepta submisa el seu destí.

M'agrada molt l'estrofa:

"El teu refugi és l'aigua,
veu de la desesperació.
Percepció creixent a cada paraula
que el dolor converteix en silenci"

És realment bella i profunda.
Gràcies Thaïs, per les teves aportacions al repte.


5.- L'ESPERIT DEL LLAC - Naiade

Un títol preciós per al teu poema.
"fent del dia nit eterna", que profund i lúcid, Naiade!, com tanta brevetat pot encabir tant de sofriment. Copsem l'estat anímic de la dama de Shalott, abstreta, com fora del món, en aquell punt quan ja has llençat la tovallola i tot es desdibuixa, com una boira infinita que et reclama amb insistència. Jo veig això en els teus versos, com unes ganes de morir, de deixar de viure serenes però alhora implacables.
Molt suggeridor i simbòlic.


6.- The Lady of Shalott* - Francesc Arnau i Chinchilla

El teu poema és clarament fidel a la història del quadre i al poema d'Alfred Tennyson. Versos breus i pulcres, la teva poesia és nítida i precisa, com d'un marbre poètic que roman inalterable.

M'agrada molt:

"on va gravar
el seu nom amb el foc
que la cremava."

No t'has deixat cap detall de la història, i ho has fet amb versos curts i amb un ritme gairebé perfecte, amb una agilitat estranya, tenint el compte, que el quadre és com si funcionés a càmera lenta. Els teus versos són ràpids i sentits.
Un plaer dels grans llegir-te en els teus versos.


7.- La dama blanca - Filalici

Tu també has estat fidel a la història plasmada a la pintura.
Poema ple de melangia serena. Tanques la història amb el final dramàtic de la mort que li espera a la dama enamorada.
El poema té un ritme intern que no es trenca, va fluint com l'aigua flueix amb la barca que porta a l'Elena. M'encanta:

"Tres espelmes i un capvespre"

fins i tot seria un gran títol.
Gràcies Filalici per regalar-nos el teu bell poema.


8.- Fat maligne - boeing

M'has deixat sense alè, amb aquesta riquesa de lèxic i aquestes metàfores impossibles de tan belles. Estrofes ben trenades de quatre versos escrits amb precisió de cirurgià. Hi ha música arreu, la dels teus mots.
Malgrat la duresa i contundència aplicada al poema, hi ha com una força que sura i al qui llegeix li encomana com una eufòria estranya, com si morir a canvi de bells poemes, fos morir una mica menys. La referència a l'au fènix així m'ho fa pensar. Res no mor, oi?


====================

Petons a tots, gràcies pels vostres versos enriquidors!


gypsy

---