COMENTARIS 22é REPTE POÈTIC: Noia amb gos blanc

Moltès gràcies a tots per participar, crec que hi ha poemes meravellosos, potser quan quelcom es mira i remira és quan hi entres de ple i frueixes realment del poema, malgrat no s'acabi d'esbrinar el sentit últim; doncs cada lector li donarà el seu sentit i és aquí quan acabarà el poema. Per això, un poema, és tants poemes com lectors tingui. Jo aquí us deixo el "meu sentit" als vostres poemes, només és un de tants com n'hi hauran.


1.- GOS BLANC SOBRE NOIA - Bruixot

Jugues amb els sons i amb la seva repetició, sens dubte hipnòtica i amb un efecte d'eufòria desbocada.

"guerra, retreta, serra, estreta
desferra, tireta, enterra, vareta..."

Una rima impecable en la forma per a un poema trencador. Com barrejar l'aigua amb l'oli i aconseguir un resultat homogeni i musical.

Els significats,- el que intentem comprendre - són sincopats i sembla que no vulguis mostrar l'evidència de les coses, cerques més enllà, allò què no es veu al quadre, però que és una interpretació subjectivíssima de la pintura. Vols fer treballar al lector, obligues a rellegir el poema per intentar debades copsar-ne el sentit íntim.
El teu sentit és musical, la poesia per a tu és melodia extreta fins i tot del pou més fons del silenci, del quadre més aparentment evident o senzill.
També hi ha molta força en els teus mots:

"Home pinta
Finestra
Gos somni
Pit"

I una provocació soterrada de dalt a baix, d'esquerra a dreta.

Crec que ets un poeta transversal, entres dins el quadre de ple, no et quedes ni per un segon únicament amb la imatge que es mostra. Enriqueixes sempre, sorprens i trenques. Destripes sense pietat i la tècnica que hi apliques és insuperable. Fas que semblin quatre gargots quan el poema creix i creix quan el recitem o millor encara, quan el cridem en veu alta.
Un luxe llegir-te. Resta la sensació que pots escriure el que et sembli, antic o nou, ortodoxe o pamfletari i sempre en sortiràs reeixit.


2.- JUNTS EN L'ENYORANÇA - Sergi Yagüe

Et poses a la pell de la Kathleen, revius el moment d'amor entre els dos amants i ho fas amb una barreja de delicadesa i delit:

"Desprès de tenir-me
Amb una fúria tendra i encesa..."

Transmets la solitud de l'amant després de donar-se a l'altre; l'estranyesa del moment gairebé es pot tocar i també la soledat de la Kathleen en el teu bell poema, Sergi!.
M'agrada que el gos la salvi de la llàgrima esclatant, la consoli, ell que també sap de la solitud imposada de l'amo. Així, dona i gos units per un nexe comú,
una mena de desamor eteri, imaginat i alhora vivíssim.

Fas una poesia que s'apropa al lector, no interposes barreres llunyanes ni estranyes. Crec que no tothom connecta tan fàcilment amb els lectors, malgrat que la poesia que fas no és fàcil. Requereix cert entrenament per ficar-s'hi a dins, com en el cas dels bons poetes. Però un cop ho fas, crees addicció, tens un segell personalíssim que enganxa!

M'ha agradat moltíssim.


3.- DESESPERACIÓ - Naiade

Tu també hi veus la pèrdua en la pintura de'n Freud
i la imatge de l'abandonament per l'amant.

T'has fixat en un detall molt important del quadre, la mirada de la Kathleen, és intensa, gairebé ens travessa al mirar-la. La mirada, l'has posat en els primers versos!, és el primer que t'ha impactat, és el que volia el pintor.

La tercera i la quarta estrofa estan contraposades, d'aquí, la força que en sorgeix: "et senties la més atractiva, ara sola i abandonada".
Això fa palesa la crueltat de la situació. Ho expresses sense delicadesa, com un cop de martell. Una denúncia, un pensament que acaba essent realitat viscuda en el teu poema.
Mots acurats i la forma atractiva i molt contundent.

Gràcies per escriure'l!


4.- SONET PER UNA DONA AMB GOS - ambre

Un sonet bellíssim ambre, que s'ha de llegir sense aturar-nos, sense respirar.
Hi ha molta profunditat expressada en cada mot tan ben triat. Això és art, sens dubte.
Els mots triats amb precisió i un ritme impossible d'obviar recorren el poema de principi a fi. En el contingut, també la solitud imposada sura entre les teves paraules conformant uns versos impregnats d'una tristor resignada.

El vers final és sensacional:

"Mai per sempre, el mar es buida d'onades".
Això, és talent.


5.- FRED DE SEDUCCIÓ - perunforat

El títol ja ens diu molt sobre la interpretació del quadre.
Tu hi veus seducció, no abandonament ni melangia. I certament, després de llegir-te jo l'he vist aquesta seducció, la de la dona envers qui la pinta:

"...pinta'm
sedueix-me amb el traç
abraça´m a distància
fes-me l'amor
més
més
fes-me amb la dansa del pinzell..."

I veritablement sedueix tot el quadre a l'observador, doncs la voluntat de la dona pintada, amb el seu posat i mirada i la del pinzell del pintor no poden obviar-se.

Uses els verbs en imperatiu, són ordres!, això li confereix una gran força al poema. De versos curts que demanen sense permís. Hi ha unes metàfores precioses:

"...fes-me amb la dansa del pinzell
que la pintura s'arrambi al llenç
que la figura atrapi les mirades
que et pugui sentir"

Un altre poema enriquidor des d'una perspectiva diferent, la de la seducció, en el fons, la que sol predominar en els quadres de tots els pintors que volen seduir quan pinten, d'altres volen provocar i d'altres només exposen la seva realitat.

Gràcies!


6.- PARLA, MODEL - desideri

Et poses en la pell d'en Lucian, parles en primera persona.
Projectes el desig de la fama i del reconeixement, doncs pesa molt la figura de l'avi psicoanalista de renom on la seva, és una ombra massa llarga i costa reeixir davant les comparances de genialitat entre avi i nét.

Molt tendre, quan t'adreces a la mare!, que important és la mare!, que ella arribés a veure el quadre és un anhel expressat, una manera de superar-se als ulls de qui el va portar al món.

desideri, la darrera estrofa és impressionant:

"Però el pit flàccid
i nu d'una dona
és un dur contrincant
per al meu ordinari pelatge..."

Aquí hi ha la part més lúcida del poema, fins i tot la més cruel, veus que és ella, la Kathleen, la seva dolça imatge, la que passarà a la història realment i que en Lucian, el pintor, només és un instrument per a crear bellesa.

M'ha corprès aquest final, per la profunditat, per la vulnerabilitat amb que vesteixes al pintor!. Gràcies admirades!


7.- MIRA'M - claudianuvol

Erotisme entre musa i pintor molt ben expressat.
Hi ha uns versos, especialment genials:

"…tot i que el meu cos quasi bé
ja pertany a la teva mirada..."

això, expressat amb aquesta humil senzillesa és absolutament bell i profund.

Al final del poema mostres com el pintor mai no en queda satisfet, mai no en té prou de la bellesa que cerca i ella es resigna a continuar essent observada quan creu que ell ja ho té tot.

Hi veig una gran diferència entre la primera estrofa i la segona. La primera, eròtica, sexual i directa. En la segona hi aportes lirisme i emoció continguda, entres de debò en el personatge d'ella, en com se sent.

M'ha agradat i m'ha aportat noves perspectives sobre el quadre que no havia copsat.


8.- SONORITATS - Jeremias Soler

Versos de deu síl·labes per aquest gran poema.

La interpretació aquí no és de seducció ni d'abandonament,
és la d'una dona utilitzada pel pintor, per obtenir el que ell necessita.
Egoisme de Lucian envers Kathleen, submisa, gairebé ultratjada.

Hi trobem una deliciosa i magistral repetició de sons com en el poema de'n Bruixot, un exemple:

"I un peu jeu en pau, i coi l'altre cau,
i el que jeu recou el groc que li escau,
com el de la creu, travessat amb claus,
aquest no és de Déu, però també es esclau"

Això, és una meravella i és molt difícil de fer!, aquesta sonoritat salvatge que ultrapassa el quadre i es fa música i cançó.
També, notar que en la darrera estrofa fas esment als ulls, a la mirada de la Kathleen. Crec que en Lucian volia concentrar l'atenció del observador, just en això, en la mirada que traspassa el llenç.

Bé, Jeremias per a mi un poema sorprenent venint de tu, que t'he llegit en altres registres. He quedat bocabadada. Sobre el lèxic emprat, no cal dir que és d'una riquesa espectacular, doncs cada mot és al seu lloc i no hi ha res gratuït.
Veig que quan t'hi poses, pots fer valgui l'expressió, el que et doni la gana en quant a estil i a registres. No hi ha gaires autors amb aquesta capacitat i versatilitat.

Gràcies per aquesta aportació genial!, encara flipo!


9.- ESTUDI - Salgado

Un poema interessant, precís i contundent, Salgado.
Fas una descripció exacte de l'escena, del lloc, de la dona, dels ulls (tan importants) i després la part més artística, la que pretén perdurar:

"L'instant no mor
perquè el quadre el reté
i el repta a existir
més enllà del temps"

Exacte, justament la immortalitat de l'art, el perquè el pintor pinta, per deixar quelcom que restarà inamovible, més enllà del pas del temps. M'agrada moltíssim aquesta reflexió a la què ens aboques amb aquesta estrofa breu i eficaç.
Acabes la roda amb l'espectador, aquell que mira el quadre astorat, aquell que reviu l'instant amb la seva mirada.

El poema té un ritme intern bo i un deix d'eixutesa i d'austeritat que a mi personalment em fascina.

Gràcies per escriure'l!


10.- ÀNIMA SEDUCTORA - Thaïs

Tu també hi veus seducció en la pintura de'n Lucian.
Ets la veu del pintor en primera persona, expresses el desig que sent envers ella, la seva musa; els dos primers versos són potentíssims:

" Reina de la nit
objecte del meu deliri"

Veus en la Kathleen el desig de recuperar antigues passions viscudes amb d'altres amants que també, com ella han tastat el gust amarg de la solitud . S'intueix com una davallada, com un intent de reviure la passió amb el pintor.
Però ell ja ha perdut aquesta batalla de la carn i de la sexualitat:

"Imagino el teu tacte
com fred metall sobre la meva pell,
desesperat intent per recuperar
antigues passions ja mortes,
abandonades en
les profunditats de l'abisme."

Un final contundent, gairebé cru. El poema té una musicalitat interna i una profunditat que es clava, que fins i tot fa mal.

Un plaer dels grans, llegir-te.


11.- DONA - deomises

Un poema breu, molt intens com l'ànima que l'ha escrit.

"I plasmaré la teva esplendor madura
En el silenci de la pintura, sense paraules."

Aquesta sentència és impecable i bella, estimat.
Tot el poema és amarat d'una tendresa cap a la dona madura, cap a la seva nuesa, en definitiva cap a l'amor que d'ella se'n desprèn des de el llenç.
I tu, ja l'estimes a ella, com a poeta, des de la teva mirada des de fora i entres en la pintura, t'hi poses a dins, la posseeixes i també a la Kathleen, immortal en la pintura i en els teus versos d'amor.

Em trasbalses, ets un gran poeta.


12.- FOTOGRAFIA - Bruna86

D'entrada, l'alineació a la dreta del poema ja és com una provocació visual.
Veus a la dona amb melangia i una tristor que l'envolta dins el quadre. La veus sola, només amb la companyia del gos. Segurament, es va sentir així més d'una vegada i el pintor-botxí ho va copsar en l'acte de pintar-la, va aconseguir d'ella aquesta mirada desemparada, alhora intensa, tan bella.

La segona estrofa la repeteixes allargadament i la repetició sempre provoca més força en el lector, et reafirmes volgudament, amb intencionalitat.
Acabes amb un darrer vers: "Només un gos, i aquesta fotografia", reforces encara més la solitud immensa que et produeix la Kathleen.
Un poema molt visual i atractiu, Bruna i amb la profunditat que demanava en Lucian.
Gràcies, un goig llegir-lo!


13.- LA DAMA DEL BARNÚS - Francesc Arnau i Chinchilla

Un poema preciós, Francesc!, breu i intens. Amb gran musicalitat i ritme.
Una meravella el vers i l'expressió: "per on floreja un pit".
També com algun altre participant ens mostres tota l'escena, els protagonistes del quadre, la dona i el gos i en la segona estrofa, surts enfora i afegeixes al pintor en el poema, amb la seva mirada i el seu pinzell que deixarà constància d'aquest instant pintat perdut en l'oblit, però que reviu en el seu quadre.
Una altre reflexió sobre el poder de l'art en d'altres artistes: un pintor influeix a un escriptor i aquest amb el seu poema pot influir en un altre poeta… És aquest miracle intangible que ens uneix fins i tot amb els morts a través de les seves obres.
Gràcies Francesc, ets un poetàs. Tots els teus poemes m'agraden, tenen quelcom de tu, un estil propi i bell.


14.- BLANC- NiNeL

NiNeL, això sí que és trencador!, no hi ha el nen, però hi ha el gos.
T'has posat en la pell del gos. El gos que es alletat per la dona i s'engreixa.

"En punta les orelles
m'he posat a xuclar,
amb la panxa ben plena
el pèl se m'ha eriçat"

I el final almodovarià i genial:

"Me not un tant confós
ara que sóc un ca,
per mor que jo abans fos
un ratolí de camp."

Crec que ets un poeta absolutament musical també i crees unes imatges fantàstiques amb uns mots planers i alhora acurats. Evidentment no hi ha res de classicisme en aquest bell poema, és innovador, has fet protagonista al gos i el ritme és àgil i bellugadís.
Un plaer llegir-te!!

No he entès perquè es torna vermell el gos, si és perquè és una provocació més o perquè té algun sentit íntim que jo no he sabut veure.

===========

Si he errat molt la direcció dels vostres versos, no m'ho tingueu massa en compte, a mi m'ha servit i de tots he après quelcom nou i màgic.

gypsy