COMENTARIS I VEREDICTE REPTE 266

Gràcies a tots els reptaires pels seus relats. Avui, he tingut l'oportunitat de conèixer una mica una relataire, per a mi, gairebé desconeguda, i reitero el que dic sempre : aquest web ensenya més que literatura, ensenya a relacionar-se amb la gent.
Bé, després del moment filosòfic, no us fem esperar més.

Primer els comentaris de l'angie i després els de la Thaïs.

El Pulitzer - Josep Bonnín

angie
Un fet real ens presenta, de manera inconscient, la millor fotografia. Una fotografia que cridava a la càmera i que esdevingué un premi a nivell mundial : El Pulitzer. El teu relat escrit des del jo, ens mostra un personatge que necessita donar un gir a la seva vida professional i, sense cap tipus de premeditació, es veu envoltat en un conflicte que el fa actuar des del punt de vista humà. Fotografia l'horror, la barbàrie, per fer saber a tothom el que passa en aquest seu món. I, tot i que no cercava la millor fotografia, la fotografia el troba a ell. Una frase que destaco : "Avui les mans meves ja no són el que eren. A hores d'ara no tindria la fermesa, la sang freda, ni tampoc el pols per enfocar l'objectiu de la meva cambra fotogràfica i disparar". Ni ell mateix entén com va ser famós precisament per "crear" aquella fotografia, una imatge no buscada.
Bon relat, encara que hi trobo un excés de "nin" i derivats en els 4 paràgrafs últims. Has emprat el verb "corprendre", encara que demanàvem l'adjectiu, però cap problema. Els paràgrafs 4, 5 i 6 els hagués escrit amb punts i seguits (són una mateixa idea), però això ja és molt subjectiu. L'únic que m'ha faltat és una mica de personalitat en el teu personatge, tot i que parla en primera persona, sembla que parla per boca d'altres, com si ho hagués llegit.


Thaïs
Reflexió molt profunda. Penso que és un relat molt ben treballat i força atractiu per al lector. Es pot percebre clarament el missatge tot i que trobo el relat una mica impersonal, crec que falta una mica més d'implicació de l'autor amb el seu personatge.

LES MILLORS VACANCES DE LA SEVA VIDA2 (ricard)

angie
Un relat d'humor, de picaresca "urbana" (ho podríem dir així?). Prou ben narrat en quant a forma. El millor és el final, sens dubte.
La història no és molt creïble, a no ser que a l'oficina només hi treballessin "tios", jeje (això és una broma que em permeto perquè faig de jutgessa). Ara de debó, no sé si seria unànim la reacció davant d'una foto d'un company de feina amb un "pivon" cubà al costat, però vaja... El teu personatge és un autèntic desgraciat, un home que es conforma amb el que té, una vida insulsa, que no para de penedir-se i que mira per on, acaba gastant-se els quartos en un curs de Photoshop, només per confraternitzar amb els paios de l'oficina, dels que en realitat, no en vol saber res. Curiosa conducta aquesta. Però és que ésser popular no és fàcil. La manera de cercar la fotografia és una manera enginyosa i que el fa sentir bé, per això el títol és del tot encertat, encara que no gaire original.
No és un comentari negatiu eh?, m'he rigut i tot...


Thaïs
Una història ben plantejada i força divertida. M'agrada com es desenvolupa tot i que penso que el lector pot preveure en un moment donat de la lectura quin pot ser el seu final ja que crec que podria haver sigut una mica més original.



Fotògraf de successos - Xavier Valeri

angie
Un relat que toca una professió de les que anomenem liberals. Un creatiu de les imatges, tip de la feina que fa. Molt bona descripció psicològica del personatge. En destaco el paràgraf :" En Jordi es posà la mà a la butxaca, es tragué el paquet de "Ducados" , encengué el cigar per apaivagar el neguit que se li concretava al rostre. Corprès maleí el criminal que li havia amargat el dia . "L'única esperança que em queda és fer una gran fotografia que em lliuri d'aquestes feines i que em doni prou prestigi per especialitzar-me en cultura o esports", pensava, mentre el fum de la frustració li omplia els pulmons."
M'hi falta algun signe de puntuació en alguna frase i hi ha un abús de la paraula "fotografia" i els seus derivats, que en un text curt cal evitar al meu entendre.
El final, la desesperació, contrària al reconeixement professional, és encertat. Cercar la millor fotografia, l'ha encasellat allà on no volia.
Bé, Xavier.


Thaïs : Trobo que s'adapta be al tema i la redacció està prou ben feta, potser es repeteix massa la paraula fotografia. Crec que se li podria haver tret més suc al tema doncs tinc la sensació de que falta alguna cosa



La meva deessa (foster)

angie
Un relat romàntic. He dit romàntic??. Sí, i a més a més, en prosa poètica. Des de la primera fins a la darrera frase, entrem en un ambient embafat pel romanticisme , una escena de quadre gairebé. És potser per això, que el personatge masculí té la necessitat de "congelar-lo", però ja diuen que les fotografies no desprenen olor, no respiren, no donen esperances ni apaivaguen anhels. Tan sols són això, imatges aturades que no retenen l'essència del moment en què es feren. La darrera frase, encantadora.
En quant a la forma, molt ben redactat. El lector veu el relat, fa d'ull observador en l'anonimat.
Destaco la frase : "Me la mirava quan dormia després de l'últim orgasme i aquella semblança de marbre, bella i fràgil alhora, em deixava corprès i en silenci, amb una dolça inquietud per no desvetllar-la del seu son de nina". Un joc de plaer i admiració. Bona.
En resum, un bon repte.


Thaïs

Un relat intens, senzill i amb un clar missatge. Fidel a l'estil que sempre mostra l'autor i a la vegada molt especial . El lector pot captar clarament els sentiments del protagonista. Molt bon repte , si senyor.




La fotografia del passadís (bressol)

angie
Si no fos perquè no queda clar què provoca exactament la conducta de l'àvia, diria que t'ha sortit un relat rodó, rodoníssim. M'agrada la senzillesa de les frases, el vocabulari gens recargolat, i per altra banda, tractes el tema des de el punt de vista d'algú que no va fer la fotografia. Original en el tracte del tema. Cercar la millor fotografia és només, en aquest cas, saber triar i deixar-se dur per les emocions. Hi ha alguna coma que hi sobra al meu entendre, però et felicito per la millora en la redacció.
Bon relat, bressol. És proper i no carrega. Suposo que deixar el tema així, una mica obert, ha estat del tot conscient.

Thaïs

Un relat mol íntim i molt humà. M'agrada per la seva profunditat i per la seva sensibilitat.
Te un toc de melangia que fa que el lector s'arribi a emocionar amb la història. Qui no guarda aquella fotografia que cada cop que la mires et fa recordar...molt bon repte





Unes vacances molt cares - mjesus

angie
El teu relat s'assembla en el tema al d'en Xavier. Un paparazzi, un fotògraf fart de la seva feina. No sé si se m'ha passat, però no hi trobo "inquietud". La primera frase m'ha encantat : "Sóc un depredador d'imatges": Hi trobo un excés de "palla" al començament del relat, just després d'aquesta frase. No era necessari. La situació fortuïta és una mica increïble, tenint en compte que el paio és al carrer i la parella en una habitació d'un hotel, però entendrem que la càmera és l'hòstia, jeje. La darrera frase em patina : un globus a punt d'explotar no pot estar desinflat. El títol, pse.
Millorable en puntuació i en contingut. Te n'he llegit de millors.


Thaïs


M'agrada la història encara que trobo que se li podia treure més suc. Trobo que és un relat original que convida al lector a reflexionar sobre allò que resulta ètic o no doncs son moltes les persones que anteposen els beneficis a la moral. Diria que falta alguna de les paraules clau



Un cop fets els comentaris, hem tingut dos finalistes clars :

La meva deessa d'en foster


i


La fotografia del passadís d'en bressol



i després d'una tria complicada entre humanitat, literatura, joc narratiu i una pila de coses més, hem decidit que el guanyador d'aquest repte sigui :



















La fotografia del passadís d'en bressol

Au, et toca a tu el proper!


Thaïs i angie