Comentaris i veredicte repte 239 Una mirada al futur

Hola Bon dia reptaires!
Perdoneu el retard però a mi em costa molt fer aquesta feina i a més decidir-me per uns o altres.

gràcies enllaçadors d'enllaços!

Primer us he de donar les gràcies per participar en aquest repte. No espereu uns comentaris com la meva predecessora (molt bé Unaquimera!), us remarco el que he captat sobre la forma i del fons, en la mesura de les meves possibilitats d'una manera subjectiva i amb sinceritat, això sí.
He llegit i rellegit les vostres creacions: 11 mirades ben diferents cap al futur i com sempre (ja ho ho sé que em repeteixo) sorprenents.

Vaig per feina:
___________________________________________
Paràbola - perisci (300 paraules)

Forma: no he trobat errades. On diu
" i colpejava un criatura" ha de ser… una criatura. Has emprat un lèxic ric acurat. Les paraules clau llisquen perfectament dins el text
Fons: Ens expliques una història i una reflexió al voltant d'un fet tan meravellós com és l'espurna de la vida, el naixement d'un ser. "Miracle" que es repeteix dia rere dia. Una dona embarassada en un entorn desfavorable, pel que es dedueix de les descripcions de l'escenari d'una forma poc explicita, tan sols insinuada: olor de romàtic, un matalàs reposant a terra. L'home colgat és una metàfora potser de com l'home viu o millor dit no viu la gestació de la dona.
Els detalls són important en aquest repte, les descripcions estan molt ben dibuixades: el verdet a la paret, la panxa llisa i una inflor colossal.
Tot i la càrrega de tristesa del llenguatge, conté un missatge optimista i ens ho diu clarament:
"Jo no podria dimitir. La vida m'ha triat per lliscar com una serp, dificultosament, cap al futur, i no puc deixar de mirar-hi, encara que no sé què m'hi espera"

Mol bon relat, una mirada de supervivència cap al futur malgrat les adversitats.

___________________________________________
El mestre - loPardal (287 paraules)

Forma: He trobat algunes errades de concordança:
On diu llarga viatge, ha de ser llarg viatge i arrugant la front és arrugar el front. Siguis tan bons mestre/ Sigues tan bon mestre.
Algunes cosetes: Sempre ha estat el meu mirall (falta el punt final). Després del guions de diàleg no s'hi posa espai.
Les paraules clau estan ben col·locades.

Fons: Una trobada de dos personatges en Jaumet i el professor Gasó que han coincidit en un tram de les seves vides. Un mirall de dues cares: el professor ja gran que ha viscut la vida i se'n dol, i el professor jove que es veu retratat en el que per a ell, era una pauta a seguir. La estructura és coherent amb tres parts diferenciades: una presentació, un nus i el desenllaç. El diàleg és força creïble. El Sr Gasó veiem que es comporta fins al final com allò que ha estat tota la seva vida: un professor i li'n fa una última lliçó. Una lliçó positiva.
" Sigues tan bon mestre com vulguis… però viu la vida!" Bon consell, sovint ens oblidem capficats en els problemes diaris.

En aquest cas és una mirada pessimista cap al futur.

___________________________________________
Del 1984 al 2019: una odissea del futur - manel (293 paraules)

Forma: No he trobat errades. Només una coseta la frase que està en castella potser hauria d'anar entre cometes o en cursiva.
Fons: Aquest repte és molt diferent a la resta. Encaixa en alguna de les idees que em van venir al cap al plantejar el repte. Narrat en forma d'article dividit en tres parts definides per tres dates remarcables: el passat que descriu el futur. 1984 una obra carismàtica, quasi profètica de la societat actual. amb una bona reflexió amb el paral·lelisme sobre els programes de televisió El Gran Germà (nefast per cert). 2001 Odisea en l'espai, una molt bona pel·lícula amb una visió també maquinista del futur. La màquina domina l'home. 2019 un futur per construir i conèixer: un plantejament irònic i personal. Molt bona l'última frase.
"Tan sols espero que no haguem de contractar Blade runners perquè les retirin de circulació seguint la pista d'una pell de serp artificial."
Potser el final no m'acaba de convèncer, potser era per encabir la paraula làser, el trobo més fluix.

Una mirada històrica amb tocs d'ironia.

___________________________________________
A cara o creu - foster (300 paraules)

Forma: No he trobat errades. Un petit descuit on diu: "...una incògnita de mort per futur" hauria de ser pel futur potser? Les paraules molt ben col·locades ni es noten.
Fons: Una història crua i realista sobre el sida i les seves conseqüències. El relat consta de dues parts curtes però contundents: el diàleg en to de despedida en Kim malalt terminal i en Pol el seu amic en una situació hipotèticament (en un futur) semblant on descrius la incertesa de la seva situació. Narrat d'una forma clara i directe, molt adient a la temàtica del repte, però amb una càrrega emocional intensa sobre tot, en la part final, quan en Pol reflexiona sobre el que ha parlat amb en Kim (o Quim?) De fet m'ha agradat molt tot el paràgraf però on diu que esperava en silenci i en silenci plorava m'he preguntat que esperava? la mort del seu amic? la seva indecisió? m'ha semblat que faltava alguna explicació. (bé és una opinió)
Com que has enviat una segona versió he estat comparant amb la primera i crec que l'has millorat molt. On especifiques que "el seu rostre era el de la mort", ho canvies per "emblanquia" (una forma menys òbvia i més rica per a la imaginació del lector) . "La prova"… en la primera versió sembla que vulguis mantenir la intriga fins al final, però dit d'entrada, en aquest cas guanya el relat i per acabar: fas un canvi de gènere i amb concordança amb el resultat de la prova "positiu, negatiu"
El títol molt encertat, la resposta ens la dónes al final. I va sortir cara.

Molt bon relat. Una mirada valenta cap al futur, sense escletxes ni dubtes.

___________________________________________
Encara hi som a temps - ninona (300 paraules)

Forma: No he trobat errades. Les paraules clau ben col·locades, passen desapercebudes, en un text ben elaborat i desenvolupat.
Fons: Un petit assaig sobre la situació actual de la societat. Fas un repàs a vista d'ocell a uns quants temes d'actualitat: els mitjans de comunicació, la ciència, la globalització i els moviments migratoris i l'actitud davant d'aquests. El teu missatge és positivista. Des del títol "Encara hi som a temps" fins a la resolució final: "...tot està per fer i tot és possible".
M'agrada el relat. Discrepo en una cosa, no només és la literatura que ens ha abocat a témer un futur negre, és la mateixa societat i la manera d'interrelacionar-se amb altres països, la que provoca aquest estat de pessimisme generalitzat.

Encara hi som a temps, encara, encara encaara, destruirem un món estúpid i sense ànima (un fragment d'una cançó que conec i que ara mateix no recordo l'autor).

Bon relat. Una mirada acolorida

___________________________________________
Un cúmul d'esborralls - angie (299 paraules)

Forma: Tampoc he trobat errades (esteu molt fins eh!) Les paraules clau ben posades n'he trobat a faltar una: serp.
En la frase: Posar les il·lusions en la posta… pot ser que sigui aposta? (m'ha sonat malament).
Fons: En aquesta història hi ha un rerefons que no acabo d'entendre. Sobretot els motius del malestar de la protagonista, queda palès que ha patit un greu sotrac en la seva vida i que l'ha fet adonar que allò quotidià pot canviar en tres i no res, sortir d'on menys t'ho esperes o si (Judes) una persona coneguda que et traeix. Veig la narració com una descripció freda dels fets, racionalitzada, amb un estil molt diferent al que utilitzes normalment (em refereixo a la teva vessant poètica): utilitzes frases curtes; tot i que m'agrada perquè intentes deslligar-les del sentiment, la part del relat entre "Improviso i… tinc una feina per acabar", penso (una humil opinió) que queda massa deslligat, massa (esborralls?) seguits, queda com entretallat. Per mi el darrer paràgraf és el millor, amb les paraules finals que casen perfectament amb el títol que per cert, m'ha agradat molt.

Una mirada també positiva cap al futur, saber aixecar-se i no oblidar-se de crear nous esborralls.

___________________________________________
Temps i veritat - Aleshores (294 paraules)

Forma: Algunes correccions a fer:
radio/ ràdio
de la època /de l'època
desprès/després
de tendresa / de la tendresa
Has canviat la paraula serp per serpentejant (només es podia canviar el gènere en aquest cas) quedes per tant fora de concurs.
En un relat tan curt has fet massa paràgrafs, crec que podries haver agrupat el tercer i quart, i al final les dues frases per acabar-ho de reblar.
He trobat algunes repeticions de paraules molt properes:
aquella música i en la màquina de música (podies haver optat per discos) On diu Aquest present hauria de ser aquell present (et refereixes quan tenies 15 anys) (no sé si ho he entès bé).
En la frase: "sols la intenció, la voluntat, compta", jo hi trauria la coma.
Fons: Tot i que he entès que el teu personatge vol comunicar una idea que ha elaborat al voltant de les seves vivències infantils, trobo el relat una mica confús, potser és la manera de construir les frases. Em fa la sensació que per dir una cosa dónes massa voltes i allargues innecessàriament. Trobo que la idea que se'n desprén és molt bona, però falla en algun punt. on dius "…coses, totes, que ens porten ..." queda màssa genèric coses? quines coses, sentiments, paraules, (no ho sé)
Jo destacaria del teu relat la essència:
"la bellesa, el plaer, no són res vistos des de l'experiència, tan sols la intenció, la voluntat, compta". Vaig reblar la idea "poder gaudir d'una part de la veritat, en les persones",...coses, totes, que ens porten directament a la tendresa.

Una mirada reflexiva cap al futur proper.

___________________________________________
Manel Astronauta - Roarscach (124 paraules)

No arribes al mínim de paraules demanades en el repte, per tant quedes fora de concurs.
Et faré un co
mentari del que he vist. He trobat a faltar alguns accents:
Emilia/ Emília
Encara / Encarna?
agorafobia/ agorafòbia
Podria ser l'embrió d'un relat més llarg i més desenvolupat. Utilitzes un to sarcàstic (un curset d'astronauta per correspondència?) surrealista del tot.
i a més la desintegra amb un arma reglamentària làser (he he molt bo).
La propera vegada (quina propera vegada?) To be continued?

___________________________________________
Sant tornem-hi! - Maurici (295 paraules)

Forma: Cap errada a esmentar. Les paraules molt ben posades.
Maurici no he trobat ocellot en cap diccionari electrònic ni de paper. Em passa el mateix amb cossa (i el cas és que ho diem sovint). Potser em podries ajudar a trobar la solució.
Fons: Ens planteges un monòleg amb Déu, una crítica àcida, irònica de la vida més enllà de la mort, de la fe, del paper de "déu". La lectura es fa amena i te molt bon ritme. Un repte original, un plantejament completament diferent a la resta. No tenim ni volem futur. Un present etern, però resulta que hi ha "oberboking" (bé ja m'enteneu a aquestes hores no sé com s'escriu)
M'ho he passat molt bé amb el teu repte, després de tanta serietat, ja m'ha vingut bé.

Una mirada "reencarnada"

___________________________________________
Tot un futur per davant - sepmi (299 paraules)

Forma: Algunes cosetes a remarcar
"...em vaig adonar que al futur.." crec que s'hauria de dir …el futur
on diu al menys, quedaria millor posar per exemple tal vegada o alguna altre fórmula.
radiactivitat/radioactivitat
J"...quasi cent mil anys, ni ens n'hem adonat.." jo posaria una i en lloc d'una coma crec que quedaria millor lligada la frase.
o milloraria els espais interns i paràgrafs per facilitar la lectura.
Fons: Com he dit abans amb en manel entra dintre de les històries possibles al plantejar-me el repte. M'has donat feina extra amb aquest llenguatge tan tecnificat, he buscat el significat de cada paraula per captar millor el significat. No sé si l'entès bé el futur és el passat?
Són Adam i Eva els primer habitants de la Terra els protagonistes del teu repte? (una visió capgirada de l'origen de l'home des d'una perspectiva no religiosa). En realitat m'ha agradat força.

Una mirada agosarada del futur

___________________________________________
Si existís... - bressol (252 paraules)

Forma: he trobat algunes errades
però la experiència/ l'experiència
em diu /ens diu (per coherència en l'us de l'impersonal hom)
las mateixes/ les mateixes
l'ocasió que / l'ocasió en que (no estic segura eh!)
desprès/ després
Fons: Amb aquest títol tan pessimista… d'entrada ja ens poses un impediment… un condicional i si…? Una reflexió personal, un diàleg interior, un sí a la reencarnació, a tornar a viure la mateixa vida però amb una visió enriquida per la pròpia experiència. El primer paràgraf em confon, no està massa ben expressat (o jo no ho he entès, estic una mica cansada, no em facis cas) la segona frase em sona estranya:
"Les vivències ens donen un bagatge però no tot es susceptible de poder-se reblar, perquè la propera vegada que hi passis no pateixis una esgarrinxada"
no sé com però es podria trobar una fórmula millor per construir-la.
Crec que l'hauries de repassar una miqueta.
Personalment aquesta idea no m'atrau, tornar a viure la mateixa vida? en tot cas viure una experiència completament nova.
Destacaria una frase:
"Deixar-nos endur pels sentiments ens dóna l'essència de l'ésser humà, la capacitat d' expressar-los ens fa excepcionals."

Una mirada sense futur


Ostres, després de veure el futur a través una bola de vidre, no he pogut esbrinar qui era el guanyador a primer cop d'ull, he hagut de suar una miqueta. Ha estat difícil, la veritat, i encara no n'estic segura, però tiro pel dret que si no no acabaria mai.
He decidit triar uns finalistes:

Paràbola de Perisci.
A cara o creu de foster
Encara hi som a temps de ninona
Sant tornem-hi! de Maurici.

Està molt difícil la cosa



però…

bé…

a la Xus li agrada molt Paràbola de Perisci
i a la mjesus A cara o creu de foster

per tant com que no em puc dividir,

haureu de preparar el proper repte conjuntament

Felicitats a tots per participar
i Felicitats als guanyador.


mjesus