COMENTARIS I VEREDICTE REPTE 210

Bé, vaig per feina perquè ja m'he columpiat una mica.
Aquí van els comentaris i el veredicte d'aquestes Segones Oportunitats. Gràcies a tots els reptaires per la participació i les creacions. No tinc gaire el dia, així que espero disculpeu si no són gaire currats.

El que no s'aprèn als llibres s'aprèn a la pròpia carn. (Frida)
El títol és una mena de reflexió que tanca també el relat (encara que la darrera frase, la conclusió, no m'hi agrada gaire). No has utilitzat "exigència" com a nom, ho has fet com adjectiu i verb. L'expressió "capa caigut" seria potser "de capa caiguda"? (no ho sé segur). Hi veig alguns errors, com "té" (del verb tenir va amb accent), "de pressa" (separat), "sent la roda" (sense la preposició "a"), "doncs", "assegut" (no assentat), "travessen" (no travessant) i algun problema de puntuació.
La història és dramàtica de nassos (no són les que més m'agrada llegir però no ho he tingut present). He trobat una frase bona que destaco : la mort en aquell moment li vol tallar el fil. Aquesta segona oportunitat és donada pel destí, que és el que acaba fent la tria, però penso que després de llegir tot el relat, el personatge no sembla haver estat "artista principal" de la història, sembla narrat des de fora…
Reconec que no m'ha atrapat i tot i ésser una segona oportunitat en tota regla (encara que no hi hagi rotllo amorós pel mig), m'hi ha faltat la xispa que els relats curts necessiten tenir.

Ètica Política (Joseph Bonnín Segura)
Tu també has convertit "exigència" en adjectiu… aixx… Trobo que en la introducció repeteixes "la seva existència" en tancar les dues primeres frases. Fa lleig. El títol ens dóna moltes pistes però és un bon títol tenint en compte que barrejar ètica i política és la segona oportunitat que tots voldríem.
Enlloc de "donar-se'n compte" jo hagués posat "adonar-se'n". Enlloc de "confiar amb", crec que és correcte "confiar en". "Per donar el vist i plau". "Es coneixia" només el verb ser va accentuat. "Que l'havien proposat".
M'ha agradat com has inserit "agulla" en el tema.
Ens has narrat una doble segona oportunitat en el món de la política (molt al dia, jeje). Una oportunitat concedida a ell mateix, des del sacrifici que això representa després de reflexionar si els que l'obliguen a prendre la decisió final se la mereixen o no.
No m'hi han agradat algunes frases massa llargues i el ritme monòton d'alguns paràgrafs, encara que una conversa amb un mateix ja és això, oi?.
El títol ens dóna moltes pistes però és un bon títol tenint en compte que barrejar ètica i política és la segona oportunitat que tots voldríem.

L'home que va agradar a les dones. Per en Virgili, la cosa va anar així. ( Anjo Laví)
Llàstima de les 100 paraules de més, perquè haig de dir que és la segona oportunitat més original, més divertida i més del meu gust. Quan vaig proposar el tema vaig pensar en un possible relat còmic i et prometo que m'ha encantat aquesta versió de "La dona de vermell".
La paraula agulla l'has posat una mica amb calçador i no m'hi agrada la frase que la conté, però vaja… Una frase que destaco : potser encara sóc a temps de menjar el tros de món que em toca. Lliga perfectament amb el tema.
No entro en detalls per manca de temps però és una bona història i digna dels millors reptaires. Per fidelitat al repte i les seves bases no puc fer-te guanyador.

Segones oportunitats ( minerva)
Què fort!. Un drama com una casa de pagès. La "sorpresa" del relat sí que sacseja. Una segona oportunitat dura, fins i tot cruel, una història terrible que has vestit amb romanticisme fins al final on l'has despullada o esbudellada, per treure'n la bilis de tot plegat. Ben narrat, llenguatge senzill i frases sense recargolaments, però se'm fa molt poc creïble, la qual cosa no vol dir res, és només una opinió afegida al comentari. I el títol és aquest? (m'hi ha faltat un títol d'aquells mistèrics, suggerents, colpidors com el repte presentat). Encara que no és un fet original el que expliques sí que ho és la manera que ens fa arribar al final. Et felicito per això, per tenyir de fosc el desenllaç d'un relat que semblava acabaria de color de rosa. Has fet quelcom difícil…

Esperances esquinçades ( Tempesta)
Títol de novel.la. He necessitat reelegir-lo i no sé si l'he acabat d'entendre perquè penso que o jo estic espessa (pel refredat, és clar…jaja) o hi ha un anar endavant i enrere en el temps que no queda clar. Una segona oportunitat de les que més valdria no saber-ne res. Relat dur també (avui us heu proposat fer-me-les passar putes eh?, que jo sóc molt sensible conxu). M'agrada això d'utilitzar la mateixa frase al començament i al desenllaç, però una cosa : com sabia que estava estabornit? (normalment s'hi està per un cop violent, una forta batzegada, etc...). En resum, la història no és gaire original i no m'ha sacsejat gaire, però és un problema meu i dels meus gustos.

A l'enèsima va la vençuda (Aiwendil)
El títol té un no sé què de "pillo que"...jajaja. Relat eròtic, gràcies... sobretot per l'enredada. Això dels llavis carnosos del possible "ell" és el que m'ha fet pensar que no serien pas un home i una dona. M'agraden aquests girs que juguen amb l'atenció del lector. Ben posades les paraules, especialment agulla i estabornida. Una segona oportunitat ben particular, suposo que la segona oportunitat és la que es dóna ella en acabar coneixent-se tal i com és realment (acte gairebé de fe per la dificultat de comprensió molts cops).

Amor de cendra (gypsy)
Falta una paraula clau?. O no la veig? (exigència). Els ulls potser em fan xirivites...
Un relat que és tota una segona oportunitat. Bon títol (lligat amb la frase "bastir la vida de cendres, que és molt poètica, per cert). El final està bé però no m'agrada aquesta frase interrogativa... potser seria deixar que el lector la construís ell... (opinió subjectiva). De tota manera, el final del relat és el que més m'agrada, no per la reflexió sinó per la forma (tret d'aquesta frase que t'he dit). El diàleg que apareix en el nucli del text em talla una mica el ritme, potser és el que volies?. I ara una opinió de jutge, que com ho sóc, me n'aprofito i dic la meva : les veritats a mitges què tal?jejeje.

Una segona oportunitat per a nosaltres dos
Has utilitzat exigir com a verb, aiiix... La paraula agulla posada a la brava, aiix Dalmau.
Destaco : "La teva vida ja era denegada, pràcticament sense batre's". Em sembla un relat força íntim i potser això fa que les descripcions del principi es puguin veure com si es tractés d'una pel.lícula. Ben narrades, molt bé. El final sacseja i la segona oportunitat va més enllà de les paraules, d'allò tan difícil que és encarrilar-les per aconseguir siguin les justes, les adequades... És això també el que m'ha atrapat de la teva història, la manera de tractar la segona oportunitat. M'has sorprès.


Bé, i lamentant potser no haver fet uns comentaris massa acurats, estic convalescent, jeje (excusa barata potser), passo a donar els meus finalistes, no sense dir a Anjo Lavi que l'hagués fet a ell guanyador però s'ha passat 3 pobles de paraules.

Els reptaires finalistes són : Laura Dalmau, Aiwendil i minerva.









I en una segona oportunitat d'enfilar-se al podi del guanyador : Laura Dalmau i minerva.


Però la segona oportunitat més emocionant i més difícil de donar i acceptar és :


















Una segona oportunitat per a nosaltres dos (Laura Dalmau)