VEREDICTE REPTE CXIX (Baaarça!perdoneu)

COMENTARIS RELATS PRESENTATS AL REPTE CXIX

"Un lloc a la costa"

Després d'una feina, hem de dir, cada cop més agradable, en Jeremies i jo mateixa hem comentat per separat cada relat. De tota manera i com és habitual entre nosaltres, màgicament anem a parar sempre al mateix lloc, jajaja, primer en escollir el tema, que ja té guasa i després, i ara sense bromes, en l'elecció del guanyador.
Bé, passem doncs a passejar pels vostres llocs vora el mar, a poc a poc, sense pressa i amb els sentits preparats per rebre tot el que la costa ens té preparat...

Primer, els comentaris d'en Jeremies i després els meus,


Fi d'un cercle.Començament de l'altre(catpuig)

Jeremies
Es desprèn una màgia del teu relat, igual com en molts d'altres dels que escrius. No obstant això et seré sincer, l'has fet potser una mica massa de pressa perquè conté massa errors. Algunes de les pegues que li trobo són conjuncions de paraules que sense ser errors no hi escauen, d'altres són errors.
Al principi jo no hi posaria "seva cabellera", és recomanable evitar al màxim els possessius, no és que sigui incorrecte, però penso que quedaria millor sense el possessiu. Després repeteixes innecessàriament la paraula humor; si més no, a mi no m'acaba d'agradar com queda aquesta repetició.
"Desplega els tres estels que aviat els deixa anar a l'aire" pel meu gust m'hi sobra el segon "els"
"i fins que els seus pares no els criden per menjar els entrepans de ceba sofregida amb enciam" aquesta frase em sona massa llarga, massa complexa, gairebé em quedo sense respiració al llegir-la en veu alta.
"Qui s'ho mirés sense fixar-s'hi massa, seria simplement això, un grapat de papers doblegats" Jo davant del Qui hi posaria un "Per": "Per qui s'ho mirés..."
"Però en realitat era..." No em sona bé aquest canvi de temps verbal. Jo potser hauria provat de posar el present: "Però en realitat és"
"Més alguns altres" com que darrere "altres" no hi va cap substantiu quedaria millor: "Més alguns d'altres"
"I així, amb el gran grapat" no és convenient repetir seguides dues paraules que comencen per el mateix so: "gran" i "grapat"
"I allí deixa anar els vaixells (...) que sembla que per un cop en tot el dia deixa de colpejar" no queda bé la repetició de "deixa" en tan poc espai.

"...que malgrat tot queia bé a la gent. Però que..." gairebé estic segur que auí no hi va un punt, em sona malament.
"Una vegada, les deixar de banda" en lloc de "deixar", seria "deixà"
"es va disculpar (...) amb mil disculpes" repetició: "disculpes" i "disculpar"
"Malgrat que sabia que la tornaria a deixar-les" hauries de posar "que la tornaria a deixar" o bé "que tornaria a deixar-les"
No t'enfadis amb mi per aquesta exhaustiva crítica, però és que has estat la primera que he comentat i encara no estic cansat, i d'altra banda si corregissis tot això que et dic et quedaria un relat preciós, perquè la idea és boníssima.


angie
Un tornar a començar. Un desencís en forma de vaixells de paper. La idea m'ha agradat força i la imatge de l'Estrella amb l'aigua a la cintura fent navegar les seves il.lusions escapçades l'he trobat del tot plàstica. Paraules clau ben posades. Ara bé, hi ha alguna crítica a fer… Repetició de la paraula vaixell massa vegades i disculpar i disculpes en la mateixa frase. Falta un "va" en la frase : Una vegada, les VA deixar de banda…També, al final : "Malgrat que sabia que la tornaria a deixar-les..", se t'ha colat un pronom darrera el verb o sobra el del davant de tornaria… De tota manera, suposo que les presses han estat les culpables, així que et felicito però per la manera d'endinsar-nos en un lloc de la costa on un peix molt particular es mossega la cua…



Torno a casa(Ninona)

Jeremies
Què puc dir? Una prosa sòlida, bella, segura, àgil, magistral, misteriosa, indirecta... No li regales explicacions banals al lector, estimules les seves imatges, jugues amb el color de les paraules com el mateix Pla, fas art...! No puc dir-te res, no puc criticar-te res. En alguns moments he dubtat de la catalanitat d'algunes paraules, però no m'he molestat ni en comprovar-les, perquè ni que no estiguessin al Fabra sento que són les paraules justes, les que han de ser al text, i no podem subjugar la riquesa i la bellesa d'una descripció a les paraules que algú ha emmagatzemat en un llibre. L'autor ha de tenir un cert marge de llibertat, sempre que aquesta llibertat estigui tan ben justificada com en el teu relat.
En una paraula: sublim.

angie
Les descripcions del paisatge que has fet són fantàstiques, el poble, la façana del litoral, les olors i els colors tan presents en l'aire, en el sòl... Molt bé!. Un viatge al sud de la Mediterrània… Ninona, els meus idíl.lics paradisos…Ara però no he trobat el golf de Sinut, suposo que existeix o no…(sóc la primera que m'invento llocs paradisíacs, així que no importa). Hi ha frases a destacar:
" Viatjo en el fum, perduda en l'abisme insondable dels meus pensaments, i rescato el passat. Petons sinutins tenyits d'anyil" i "recuperar la calma sufí amagada entre les blanques parets" (el sufisme, tan lligat a la poesia i l'estètica, molt bé).El lloc de la costa escollit és el refugi, el seu adorat amant. En veure'l ha sentit com tornava a casa i a mida que s'apropava i es fonia amb el paisatge, és sabedora de que ja hi és…Genial. M'ha atret tant que he notat la humitat enganxosa i he respirat l'aire saturat d'essències.


La màgia de Cala Boadella(Afrika Winslet)

Jeremies
Ai Àfrika...! La meva cala... la nostra cala... quina il·lusió trobar-me-la aquí. Tot i així m'esforçaré en ser objectiu.
Petita errada involuntària: "Les terra"
Una qüestió de gust personal meu: no m'agraden les comparacions entre la bellesa natural i les olors del menjar.
"La bellesa t'envaeix com l'olor del sofregit per la paella i t'amara de sensacions salades i fresques" Pel meu gust una frase massa carregada.
Juraria que és "xarbotegen" en lloc de "Xarboteixen"
En general m'ha agradat molt, ja veus que gairebé els únics petits detalls que no m'hi agraden són qüestions absolutamemt subjectives.

angie
Ens descrius una platja, Cala Boadella. Un munt de descripcions, sembla que hi hagi estat…Les paraules clau ben posades, però sofregit em patina una mica, tot és tan bucòlic que posar l'olor de la paella aquí no m'acaba d'agradar. El mateix m'ha passat amb el verb "enxampar", jo posaria potser l'espai et segresta o t'absorbeix…(molt subjectiu potser). El que és per emmarcar és el segon paràgraf, Afrika.(els núvols xarbotegen en el cel), buff...preciós (xarbotegen). El mateix et dic d'alguna altra imatge: "el mar s'embraveix buscant la gota prohibida i, ple d'enveja, s'abalança sobre la roca" i "el mar recobreix la seva pell bruna amb unes petites escates platejades". Un lloc de la costa on la llibertat és tal que converteix a la noia enamorada del mar en sirena… Tela marinera.(com hi ha confi, t'he fet un rodolí, jeje)


Mitja tarda al cafè(foster)

Jeremies
Prosa perfecte, deliciosa, compacta, ni una pega des del meu punt de vista. Una prosa mercès a la qual el lector no troba cap dificultat, cap entrebanc, i molta bellesa. No li trobo cap escletxa. Es traspua del conjunt del relat una gran elegància, bellesa, llibertat, agilitat...

angie
(acceptem noruecs com a companyia de fiords,jeje)
La descripció del personatge d'en Pla, al començament, per treure'm la boina (jeje). Descrius molt bé a l'escriptor, un home observador, força callat i amb una personal ironia. Inclous la figura d'un jove poeta que en un primer moment és el centre d'atenció i que a mida que avança el relat queda engolit pel particular tarannà d'en Pla, que restava com a espectador, amb mitja rialla, segur. De la mà d'aquest poeta ens arriben un munt de descripcions de la costa, del mar com a llar dels pescadors…A destacar : "i només veu les agrestes pedres rosegades per l'erosió d'un temps bastit amb les onades perennes de la Mediterrània".
El desenllaç arriba amb un gest sincer i la senzillesa del seu origen pagès, deixant-nos a tots amb un pam de nassos. Aquest relat està ambientat en un cafè, adaptat al tema, un lloc de la costa, però que curiosament és l'únic que no transcorre en un espai obert. Un punt que particularment, m'ha agradat molt, de veritat.


La bellesa anhelada(clutter)

Jeremies
Prosa preciosa i gairebé perfecte, en alguns punts sublim. A això li afegiria que el relat no em resulta difícil en la seva comprensió, fet que de vegades passa en els texts que cerquen per damunt de tot la perfecció de la forma; i alhora les explicacions mantenen la distància adequada per a no estar excessivament mastegades, fet que provocaria una pèrdua de força poètica.
"feu" tercera persona del pretèrit perfet del verb fer va amb accent: "féu"
"La única" juraria que en aquest cas es pot apostrofar "l'única" ja que la u és tònica, però hi ha excepcions i aquesta en podria ser una o sigui que no em facis gaire cas.
"pics amb alçades majestuoses" a mi m'hi sona més bé: "pics d'alçades majestuoses" (criteri subjectiu)
"la olor" crec que millor "l'olor"
"La convicció de que" crec que el correcte és: "La convicció que" he llegit no sé on que darrere "de" no hi pot anar "que".

angie
Un relat ple d'imatges psicològiques que juguen amb retalls de la costa, bé. Les paraules clau ben posades (l'ànima xarbotejant a les glaçades aigües, bufff). Ara però, hi ha paraules repetides que desvirtuen una mica la redacció : paisatge, fred, indret, sorra… En relats curts és important trobar la manera de substituir-les per sinònims o per altres recursos. La recerca del lloc, la seva troballa, és en aquest relat, el descobriment de la bellesa, la seva inspiració, la seva anhelada vida. I com a tota crisi existencial, un cop assolit l'objectiu, el personatge en necessita cercar un altre…El lloc de la costa és la caleta on cregué ésser feliç i on es desencantà
de nou.


El peix i ella(Joanra)

Jeremies
Romanço ben traçat, digne del mateix Jaume Arnella, amb cops d'humor molt bons, amb una rima dolça, gens forçada. No hi trobo cap pega. Potser per qüestions subjectives prefereixo els texts més profunds, tot i que és possible que aquest romanço tingui una profunditat que jo no sóc capaç d'entendre.

angie
Un poema amb tocs humorístics, altres de faula o conte, i amb un lleuger missatge filosòfic que no em desagrada. En quant a l'estil, la rima fa que tingui ritme, que la seva lectura sigui fluida i el que sí t'haig de dir és que he trobat força original la combinació del tema a tractar amb el que ens volies transmetre…t'ho has manegat per fer un repte dins el repte!.Les paraules clan ben posades. Ara però, trobo que el tema donava per un altre tipus de poesia (mooolt subjectiu). L'estrofa que més m'agrada és :
"De sobte em descobreixo el plor,
No sé si és pel peix, o per ella,
Els arbres se'm fan barrots
I la nit, fosca cel.la"
El lloc de la costa és allà on es retroba amb el seu jo, reflexiona i s'acaba coneixent.


Una història d'estiu a Port de la Selva(Baiba Liepa)

Jeremies
Bonica descripció d'una gran jornada a la costa. Si em permets, et diré alguns aspectes formals que des del meu punt de vista són millorables.
De vegades algunes comes, i algun altre signe de puntuació, estan mancats d'espai al darrere. M'explico: "Abans del quinze d'agost,s'organitzava" millor "abans del quinze d'agost, s'organitzava"
A les tres primeres frases hi descobreixo una rima asonant que no m'agrada: "sardinada" "tramuntana" "Peralada" (qüestió subjectiva)
"Tres mallorquines, formaven la flota" entre el subjecte i el verb no s'hi acostuma a posar coma.
"que els passatgers es sentissin" hauria de ser "que els passatgers se sentissin" "es" es converteix en "se" degut al fet que "sentíssin comença amb "s".
"veient com el sol com un disc d'or" la repetició de "com" no em sona bé.
", amb el llençol blau del mar que s'estenia a voltes ondulant, a voltes planer i sempre d'un blau de profunditats insondables entre les roques i el cel" no és pas incorrecte però pel meu gust pesa massa, la trobo massa carregada.
"tomàtec" error involuntari.
"...omplint l'espai de sentors casolanes i començava a circular el vi" després de casolanes hi posaria una coma: "...omplint l'espai de sentors casolanes, i començava a circular el vi"
"El capvespre es tenyia de blaus, violetes i magentes i l'aigua..." després de magentes hi posaria una coma: "El capvespre es tenyia de blaus, violetes i magentes, i l'aigua..."

El següent paràgraf: "es produïa un silenci reveren davant del magnífic espectacle trencat només pel xarbotejar de l'aigua contra els cascs de les barques i els crits de les gavines que creuaven el cel cercant el refugi entre les esquerdes dels penya-segats." No té ni una sola coma. He intentat llegir-lo en veu alta i m'he ofegat.

angie
Un relat proper, on el pas del dia ens duu al final del relat. Descrius una jornada estiuenca molt característica dels pobles mariners. Bona ambientació. Hi ha un detall que em molesta molt, això de posar les hores amb números, ho sento. Les paraules clau ben posades. Hi ha un paràgraf amb molt bones imatges : "es produïa un silenci reverent davant del magnífic espectacle trencat només pel xarbotejar de l'aigua contra els cascs de les barques i els crits de les gavines que creuaven el cel cercant el refugi entre les esquerdes dels penya-segats"(em falta però alguna coma, frases molt llargues). El lloc de la costa és una platja, l'escenari on i des del qual ens presentes un particular relat de bitàcora.


Llima i cervesa(perisci)

Jeremies
Tràgica i dolça història. Prosa quasi perfecte; àgil, elegant...
Alguna coseta a dir:
"que sacsejava el seu cos sencer" res a dir quant a la correcció d'aquesta frase... però per evitar el possessiu, i per evitar la repetició del so "se" de "seu" i "sencer", per a mi una forma més perfecte seria: "que li sacsejava el cos sencer"

"Jo no podia apartar d'ella la mirada" trobo més natural: "Jo no podia apartar la mirada d'ella. (Criteri subjectiu)
"Malgrat sabia" normalment després de "malgrat" si hi va un verb s'hi posa enmig un "que": "Malgrat que sabia", si és un substantiu no cal: p.e. "malgrat els somnis..."

"...mar que xarbotejava enmig la foscor insondable" em sona millor: "...mar que xarbotejava enmig de la foscor insondable"


angie
És el primer repte?.Bon relat, una prosa poètica treballada, unes descripcions plenes de matisos que ens presenten a dos personatges, ella i ell, la cervesa i la llima, l'amarg amb l'àcid… (no sé si era un paral.lelisme, però m'ho ha semblat). Les paraules clau ben posades i una frase a destacar : "i així ara el mar em fa feredat perquè només em retorna la seva absència" (encara que jo li hagués posat una coma darrere ara). Adaptat al tema però pel meu gust un pèl dramàtic (gens criticable). El lloc de la costa és una platja on es fonen i si em permets la conya, fent una "clara" (porto un parell de dies tontos). Ella torna sempre al record, empesa per les onades…


Els costalers(Xavier Valeri valeri coromi)

Jeremies
La teva prosa m'ha agradat molt, molt més que altres vegades. L'he trobada quasi perfecte; austera, en el seu punt just, elegant, correcte...
He llegit el text que has posat d'en Pla a veure si li trobava alguna pífia, però no... (je je, és broma...!)
Només unes petites coses:
"...només es sentia" ha de ser "només se sentia" com que sentia comença amb "s", el "es" es converteix en "se"

"La heu vista" em penso que és millor "L'heu vista" però si et sóc sincer no n'estic segur.
"El masover s'havia deixat el cava fems de punxa" Aquesta frase no l'entenc. Potser si enlloc de "el" haguessis posat "al" l'entendria millor, o potser el problema sigui un altre, el fet és que no l'entenc.
En fi, malgrat tot això, m'ha agradat molt.

angie
M'ha impressionat la força del relat en la seva part central, la qual va creixent fins a rebentar al final de la història. Totalment inesperat. La introducció és necessària per situar el desenvolupament dels successos però jo no hagués posat la primera frase, el paràgraf entre cometes ja deixava clar que en Josep Pla atestimonià la presència dels costalers… Les paraules clau ben posades (especialment insondable) i l'ortografia i la redacció polides, com és habitual. La descripció de l'entorn i el personatge de la Magdalena molt bons. Les descripcions de la situació i el paisatge eren un dels graons a assolir al proposar aquest tema. Una frase a destacar : "Els mugrons quedaren ferms apuntant la lluna que emblanquia la pell. (m'agrada que hagis fet passejar l'erotisme). Ens has descrit un lloc de la costa on la luxúria dóna la mà a la mort, que apareix lluny dels pendents aspres on curiosament era més fàcil haver-la abraçat…


I un cop comentats, veient la quantitat de relats i la qualitat destacada d'uns quants, hem escollit com a finalistes :

Xavier Valeri valeri coromí





foster





i




Ninona

I llavors, sense dubtar-ne gens, hem donat per relat guanyador aquell que ens ha xuclat, el que ens ha transportat, aquell lloc de la costa que atrau, que batega, aquell que obliga a ....



















tornar al seu bressol.


El relat guanyador és doncs,

"Torno a casa" de la Ninona.

Felicitats guanyadora! I gràcies a la resta per la participació i per les vostres creacions.

Jeremies i angie