Repte 83 - Veredicte

Repte 83 - Veredicte

A altes hores de la matinada, i mig d'amagatotis, us poso el veredicte del repte. Potser aixecarà ampolles, però com que estaré molt enfeinat i no em podré conectar gaire, viure feliç i content mentre us discutiu...

Com sempre, la participació ha estat molt bona, els relats d'un nivell molt alt, i us recomano fervorosament que us els llegiu i als autors que els publiqueu com a relats (més pulits, o no), però que no és perdin!. Ah, no he contat les paraules, així que no em vingueu que n'hi ha algún té més de les 400 paraules.... no en tinc ni idea! (el programa que faig servir no sé com comptar les paraules d'un tros d'un document). Una altre cosa: no pretenia que em fessiu por, a mi ja gairebé res me'n fa, però sí que féssiu un conte de por...

Vaig a comentar-los una miqueta un a un.

foster: El tinent Cornwell Un relat ben travat, sobre la por en la més pura essència: no ens fan por les coses que passen, ens fan por la previsió del que pot passar, i la seguretat del dolor per venir... Ara bé, m'estranya una mica quan dius que "no estava preparat per lluitar sobre el terreny", però que
"El seu valor, admirat i condecorat nombroses vegades". En que quedem? Potser ens vols dir que era era valent però que no suportava el dolor? Sí, ens ho dius més avall, però li veig aquesta petita pega... M'agrada molt el paràgraf que comença amb "Va intentar fugir amb la imaginació..." En canvi, el següent paràgraf (entre *) no l'entenc molt que hi fa allí. Al final, està bé, però potser hauria pogut ser més llarg (treient algun tros d'un altre lloc).

pivotatomic: Plaer Aha, un relat seguint una idea que jo mateix ja he aplicat en alguns relats, que és fer un conte on d'alguna manera el jutge (o sigui jo) en sigui el protagonista directe, que no se sàpiga realment si és un conte o bé un missatge amenaçant cap el jutge. També he de dir que el teu relat em sona, però no ho he tingut en compte (insisteixo amb això, després NO m'acuseu de tenir en compte coses que no havia dit, només ho dic perquè així ho crec, i punt). He de dir que les primeres versions sense les paraules m'han desconcertat, pensava que t'havies tornat boig i que pretenies donar-me motius per no donar-te el repte. Veig que només ha estat un "despiste". El relat m'ha agradat molt, però li veig algunes pegues: per exemple, repeteixes variïs cops la paraula plaer, i es fa estrany (com sempre dic, si està fet expressament, d'acord, però si no és un error). M'ha agradat que ens diguis "mindundis amb ínfules d'escriptors " (tot i que aquesta paraula no la coneixia, i al meu diccionari no surt), i per mi , a part del paràgraf que comença amb "Matar m'agrada molt.", és el que més m'ha agradat (vull dir quan et fots amb nosaltres i el repte). El final, collonut...

Xavier Valeri valeri coromi : El sentinella Bé, primer vull dir que no sé que t'agafa que quan participes en un repte ho fas de manera compulsiva... en el bon sentit de la paraula. Comences a crear i crear, i és nota que t'ho passes molt bé escrivint i inventant històries. A mi que fer-ne un ja em deixa exhaust, em sembla sorprenen que tu en puguis fer tants. També he de dir que a mi personalment no em molesta que en presentis més d'un, però a vegades et passes! Més que res si els he de comentar tots...
Ara bé, m'encanta que el tema et provoqui ganes d'escriure i que així escriguis. I cal que aprofitis tot el que has escrit com a mínim per a penjar-ho com a relat, com ja he vist que has fet amb un.
Ara un comentari sobre aquest relat: M'agrada la idea d'algú que veu imatges d'un passat, relacionat d'alguna manera amb el seu present. La guerra, realment, és on més atrocitats s'han fet, i la por, si la lligues amb la guerra i amb experiències sobrenaturals, adquireix una dimensió més humana... M'agrada perquè domines bé les històries tradicionals i que les reinterpretes. I m'agrada com l'has escrit.... fins el final. I és que no m'agraden gens les històries que acaben dient: era un somni. Ni tampoc les històries sobrenaturals que intenten explicar el que ha passat....

Yáiza: La casa dels tiets M'ha agradat el teu conte amb un gat, tot i que li veig la mateixa pega (pel meu gust, clar) del que deia justament ara al Xavier Valeri més amunt. Al principi m'ha costat entendre que en la primera part parlava una persona i a la segona una altra. Hi ha una petita pega en la primera part: no sé perquè dius que la noia i tornarà més tard. La segona part és el nucli de la història, sí, i de fet em fa la sensació que la primera part no cal. I trobo que no has desenvolupat prou en la segona part els sorolls que sent, que després acaben essent del gat. En un relat curt un hauria de centrar-se en el tema, sinó tot passa massa ràpid!

Xavier Valeri valeri coromi: La Tramuntana Un relat molt ben fet. De tots els que has fet és el que més m'ha agradat. L'he trobat ben pensat, amb unes imatges molt suggeridores, amb una descripció molt bona. Ah, i m'ha sorprès com has utilitzat la paraula espiadimonis. M'ha recordat una mica alguns relats de Bequer que de petit devorava amb avidesa. L'ambientació, els monjos, el vent. I sí, la imatge de la tramuntana m'ha encantat, si un ha viscut un dia de tramuntana forta sap que pot veure-hi tot tipus de fantasmes. I no has hagut de fer servir la nit, tot passa en ple dia, però un dia de tramuntana que pot fer tornar a la gent ben boja.

Mandalf: La sentència Molt bo, un relat "típic" d'enterrament en viu (com es nota la mà d'en Poe en tots nosaltres!) amb un afegit interessant: que està fet expressament, i que la persona sent com l'enterren sense poder-hi fer res. Ah, t'has deixat alguna coma (el maniàtic de les comes ataca de nou!), busca-la tu mateix. Però la resta està molt ben escrit. La darrera frase m'ha agradat molt, la manera que tens de descriure algú com mort. Sí, molt bo. Realment m'ha agradat.

Xavier Valeri valeri coromi: Truquen la porta Aquest relat és curiós. Sí, fas servir alguna de les tècniques de les històries de por, però fet i fet no en fa gaire. El doctor no té pas por de l'espectre de la seva dona. De fet, el relat és més sobre la venjança, en part, però sobretot sobre les càrregues que sovint ens posem a sobre. El doctor es repeteix dos cops: Sóc lliure, fins hi tot a dins de la presó. I es creu lliure perquè la mort d'algú altre l'ha deslliurat d'aquesta càrrega. Però tots sabem que no ho és... perquè la càrrega que es porta a dins....

Xavier Valeri valeri coromi: El maníac Fins que dius: "Vaig endinsar-me dins un passadís fosc." el teu relat m'agrada molt. Vas preparant el terreny per tal que puguin passar coses extraordinàries. Perfecte. El problema és que al final no passen. Tot és una mica confós, però si ho he entès bé descobreix (no sé sap com) la casa d'un maníac assassí que es dedica a matar jovenentes. I el mata. Però li falta una mica de "dades", de suc...

Xavier Valeri valeri coromi: La mirada de la mort He de dir que el teu relat m'ha resultat confós. No he entès molt bé de que anava. Al llegir-lo per tercera vegada he començat a entreveure qué ens volies dir, o com a mínim imaginar-m'ho. Però no es poden escriure tants relats en un dia!

Filalici: La vall de la por Un altre conte clàssic, però ben travat. La vall que ningú vol visitar, les llegendes obscures, el llac negre. L'ambientació és molt bona. Ara bé, t'ha faltat espai. Clar, 400 paraules són poques per escriure una història prou bona! Ah, al final és nota que t'has passat esborrant alguna paraula. Per exemple, a "sens dubte l'Ungla del Diable" li falta un "era", no? No m'ha agradat, però, el final. Els espiadimonis carnivors poden fer una mica de por, però... qui li ha donat un cop al cap? Qui l'ha portat a l'illa? Bé, està bé però com t'he dit li falta alguna coseta, pel meu gust.

Jeremies Soler: La jaqueta Com sempre, t'he de dir que escrius molt bé. Sí, entre tu, el foster i el pivot feu un trio d'escriptors molt bons. El tema també m'ha agradat, tot i que no m'ha sorprès gaire, la veritat. Serà que tendim tendència a reutilitzar històries que ens han anat omplint la ment durant la vida. Bé, tampoc pretenc que en unes poques hores algú inventi un tema original! De totes maneres, m'ha agradat l'ús que fas de la jaqueta. Sí, fins al final no descobreixes perquè carall el conte es diu així!

angie: Nit de guàrdia M'agrada el teu repte, és diferent, m'agrada doncs la por prové d'un ésser humà, i no d'una aparició d'ultratomba. Un petit detall que no m'agrada és que introdueixes el nom d'ella al mig del relat de sobte, i no sé si cal; de fet després no el tornes a utilitzar. Crec que és millor o bé posar-lo al inici i usar-lo o bé ni tant sols dir-lo. Ah, un petit detall: quan dius "La Lupe però, no protestà i .." pel meu gust i falta una coma.
Sí, ja ho sé, sempre insistint amb la puntuació, però és que és de les coses que més em fixo (i no tant amb els accents, cadascú té les seves manies).

catpuig: tinc fòrumfobia Un relat divertit, ben fet, sí, tot i algunes "faltes" (no les diré, i passo de començar a fer de corrector i entra en discussions estèrils, però hi ha una cosa que em molesta i és el "tinc que"). M'ha agradat que tu mateixa et posis com la que et fa més por, i que jo sigui el segon. Sí, a vegades em faig por a mi mateix...

Bé, ara m'hauré de pronunciar per un guanyador i em costarà molt i molt. Perquè hi ha variïs relats que es mereixen guanyar. De tots ells, en vull destacar alguns que m'han semblat molt ben escrits, amb unes idees prou bones. Els altres també estan bé, eh? Però aquests podriem dir que són









els semifinalistes: el del foster, el del Pivot, el del Mandalf, el del Xavier de "la tramuntana", el del Jeremies i el de l'angie.









Bé, ara intentaré ser més estricte encara, i deixar-me endur encara més pels meus gustos personals. Així que em quedaré amb









els finalistes: Mandalf, "La tramuntana", i Jeremies.











I ara bé el més difícil. Escollir-ne un. Un de sol. Bufa. Faci el que faci no em sentiré content. Però com que no tinc més remei (qui em manava a mi guanyar un repte!) n'escullo un de sol:
















La Tramuntana per Xavier Valeri valeri coromi.

Au, ara et toca a tu presentar el proper repte.


Boig!