REPTE XLV: EL VEREDICTE

BoooOOOoooona nit relats! Ai no. El repte.

Doncs bé, malgrat sia dissabte i a més molts estigueu reunits fent cavets i comentant en viu als absents, el repte s'ha desenvolupat amb plena normalitat (tot i que amb poca assistència).

Agraïm, doncs, als 5 valents assistents (4 repetidors i una nova adquisició). A tots, moltíssimes felicitats: els reptes han estat prou bons tenint en compte que ni el tema ni les paraules eren faciletes (Alícia, com se't va ocórrer això d'homeostàtic...?)

Aquí dessota trobareu un co-comentari elaborat per les que ens ha tocat pringar:

Rnbonet: 222 paraules.

Magnífica posada en escena en tansols dues frases: un espai diferent i fantàstic, desconegut; ens situes en un hipotètic futur i amb un llenguatge polit i acurat ens mostres una societat que ha oblidat gran part dels seus origens (d'entre altres coses moltes paraules que ja no usen). Entre línies, s'hi llegeix una crítica valuosa, que al final ratlla el sentimentalisme.
Els dos punts fluixos: El tema està agafat amb pinces: et refereixes al poder (intel.lectual) d'Ibu? Al poder dels homes per destruir el que l'envolta? S'hi podria intuir però potser no és prou evident. Per altra banda, les paraules homeostàtic, atzucac i gasela estan poc aprofitades: les menciones com a tal, però buides de significat dins el relat (que és una de les coses que se sol valorar!).
En resum: les paraules no del tot aprofitades però exactes en número; una posada en escena, caractareització i desenvolupament originals; un lèxic impecable com ja ens tens acostumats, i un bon final.

Tcargol: 221 paraules (sembla que només n'havies de suprimir 79 hehe)

Un relat molt divertit que juga amb el propi tema de reptar, introduint-hi referències directes a Omatech, RC i les membres del jurat (ehem). El to és sarcàstic i el conjunt del relat molt ben trobat: saber-se riure d'un mateix és sempre un bon exercici d'humilitat i autocrítica.
El tema, entenem que és el poder d'Omatech en una circumstància, i llavors ni aquesta; si no que és un mateix qui s'ha de guanyar les garrofes. Bé, una mica agafat per la tangent però passable.
Però, senyor Cargol, què és això de posar les paraules obligades com a tals? El relat és original però no cal abusar-ne! Col.locar les frases sense que semblin gomets vermells és una de les tasques a valorar...
[ Per altra banda, podríem arribar a algun acord si comentes algun dia a Gataxica i a mi em fas comentaris més (auto)crítics ;-) ]
En resum: és un bon relat, força original i té gràcia. El tema, però, no és massa explícit, i les paraules molt mal usades (Com n'és de reconfortant tenir poder sobre els altres! Hoho).


Bruixot: 215 paraules.

Ho tens bastant per mà això dels reptes oi? Molt bé: un personatge ben construït, que té el seu punt d'excentricitat relacionat amb el tema que demanàvem (has trobat un bon enfoc pel tema). El relat és original i molt ben estructurat, malgrat el final sigui un xic previsible. Has usat les paraules dins d'un context, sense colar-les fent una mica de ‘trampa' com ha passat amb els dos relats anteriors; a més, has sabut trobar el lloc perfecte per la paraula homeostàtic, que era la més complicada d'introduir sense dissonàncies.
En resum: El relat és àgil, de narrativa dolça i un pèl sarcàstica. El gir final és una mica esperat (en part pel títol) però bo, i les paraules molt ben col.locades. Les 7 paraules que falten són les de socors que no pot pronunciar en Luca??




Carme Cabús: 222 paraules.


L'ús del diàleg és original i, a més, el domines a la perfecció. La situació s'entén sense descripcions i el final ens l'acaba de definir. Les paraules estan molt ben col.locades (ens ha agradat el significat metafòric d'atzucac), sense que interfereixin en el transcurs de la conversa.
Als reptes, però, es té la (mala?) costum d'esperar un xic més de sorpresa; potser li manca una mica d'intriga argumental per tenir més força. D'altra banda, tampoc sabem massa bé per on has agafat el tema. El poder de la mare sobre el fill? El poder de la situació de guerra sobre els exiliats?
En resum: Una escriptura maravellosa i rica, com sempre, amb les paraules molt ben col.locades però amb poc ‘ganxo' argumental i evidenciant poc el tema.


Àlex Casanovas Boada: 222 paraules.

Benvingut a l'art de reptar! Esperem que segueixis participant!
Com ja ha passat en altres reptes, l'ús de poesia està totalment permesa, sempre que segueixi contenint allò demanat.
Has construït un poema que s'adiu completament a la temàtica proposada, des d'una vessant més aviat reflexiva i personal. Les paraules estan força ben col.locades, tot i que sembla que has confós la paraula "atzucac" (carrer sense sortida, ja sigui entès literal o metafòricament).
En conjunt està força bé, tot i que hi ha un parell de faltes ortogràfiques i una puntuació una mica confusa, i repeteixes alguna idea en canvi d'aprofundir una mica més en una d'elles.
En resum: Per ser el primer repte, és molt bo. Et recomanem que et llegeixis els relats guanyadors d'altres convocatòries: veuràs que en general tenen èxit o bé els molt originals, sorprenents, o molt plens de significat (és clar que també depèn de la subjectivitat de cada jurat).




PERRR TAAAANTTTT i per un consens electrònico-telepàtic, hem escollit com a flamant guanyadoooor/aaaaaaaaa

























Al Bruixot!!! Amb el Repte: "L'últim elixir"

Luca Paciolli dedicà tota la seva vida a la recerca del poder absolut. Tancat en el subterrani, es passava els dies i les nits destil·lant, sublimant i decantant líquids cristal·lins i sòlids infectes. Però fins aleshores sempre havia acabat tot en un atzucac insuperable. Havia consultat els grans mestres de l'antiguitat, i havia invocat dimonis obscurs i fades esbojarrades. Res no havia donat resultat.

Un dia aparegué a casa seva un mercader de Bagdad portant-li la seva última troballa: un manuscrit mig cremat, i molt antic, salvat de l'incendi de la biblioteca d'Alexandria. El va comprar sense regatejar, amb una avidesa incontenible. A dins hi trobar les instruccions de l'elixir de l'home homeostàtic: un beuratge que el permetria viure independentment de les condicions exteriors, mantenir-lo en l'equilibri perfecte, pels segles dels segles. Podia ser que finalment hagués trobat la pedra filosofal? Els materials necessaris eren d'allò més estranys: una ungla de gasela, la suor d'una verge després de fer-li pessigolles, una escama d'un cocodril del Nil mort en un eclipsi... Després de mesos va aconseguir reunir-ho tot, i una nit es va tancar per produir l'elixir.

L'endemà els criats només van trobar una estàtua del seu amo, d'un marbre blanc i impol·lut, amb un vas a la mà i un rictus d'horror a la cara.


-

Felcitats Bruixot, i a preparar el proper Repte!!