GUANYADOR del REPTE (38è)

Hola relataires. Fa estona que em llegeixo una i altra vegada les cartes que m'heu enviat. Ahir, abans d'anar cap a Barcelona, em vaig imprimir les que hi havia fins aquell moment per avançar-me feina. I tot i això, aquest matí no he pogut evitar de tornar-me-les a llegir.
Vull donar les gràcies a tots els participants. Aquest matí treballaré amb l'autoestima molt alta. Ja sé que les cartes que heu fet han estat amb sentiments forçats. Jo, us he obligat!
Però carai! Quina força! Ojala... algun dia... rebi, una carta, ni que sigui la meitat del que dieu en les vostres. D'il·lusió visc!!
Sempre he estat una noia molt romàntica, i amb això, potser fins i tot he pecat de cursi. Per això us he fet aquesta prova. De veritat us felicito a tots. Sabeu que he imprès totes les cartes? Les guardaré dins del meu calaix.
Gràcies als participants:
-Teixidora
-Goonie
-Mandalf
-Jeremias Soler
-Carme Cabus
-Mar(JPàGus)
-Biel Marti
-bbpp18

Però, he hagut d'escollir-ne una.
Us vaig dir que no miraria l'embolcall. El que he fet, ha estat llegir-les pensant que cada una d'aquestes cartes eren de veritat, i dirigides a mi. I, per un moment, he sentit que hi havia algú, allà a fora, enamorat de mi. Gràcies a tots/es.

El guanyador ha estat la carta que ha tingut un final: "...A partir d'aquí ja coneixes la història, la nostra història plena de bons moments. T'estimo Gemma, tu has donat sentit a la meva vida. Feliç aniversari..."

Ha estat genial llegir aquest final! Vosaltres sabeu que és estar amb una persona amb la que esteu convivint ja fa anys, i un dia, per l'aniversari, et sigui capaç de dir-te que encara t'estima? Que està boig per tu? Que els anys van passant, i encara sent a dins l'espurna del primer dia?
Per això he escollit aquesta carta.
Potser tots podem arribar a rebre alguna carta d'un admirador algun cop a la vida. Però... rebre una carta d'amor del qui ja és la teva parella de fa anys? O sigui... nois, preneu nota! Tots els qui tingueu parella, pregunteu-vos, si no seria meravellós veure la cara de la vostre xicota si apareixeu aquesta nit amb un ram de margarites i una carta com aquesta.

Per això, el guanyador del repte XXXVIII (38è) és:

-Goonie

I el seu relat és aquest:

Estimada Gemma,

Encara et recordo recolzada a les escales de la universitat. El teu somriure, la teva elegància i la manera amb que abraçaves la carpeta contra el teu pit em van enamorar. De cop vaig deixar de sentir la cridòria dels passadissos, el món es va aturar per contemplar-te. Semblaves estar esperant a algú, i jo em vaig imaginar que eres una princesa, i jo el príncep pretendent que arribava per salvar-te d'un castell maleït, tenebrós i ruïnós. Però finalment, un altre príncep va arribar abans, et va regalar una margarita i se't va endur a cavall d'allà. El món va tornar a rodar.

Mesos més tard, però, el destí ens va tornar a trobar, aquest cop al mercat. Tenies una llimona a la mà, avaluaves la seva maduresa mentre jo et mirava imaginant i sentint els teus dits al meu cos, les teves carícies... Vas donar-li unes monedes al botiguer. Ell les va desar al calaix i et va donar una bossa amb les llimones i alguna altra fruita. Era el moment adequat per acostar-me i presentar-me. A partir d'aquí ja coneixes la història, la nostra història plena de bons moments. T'estimo Gemma, tu has donat sentit a la meva vida. Feliç aniversari.

................................................................................

-Goonie, ara tu ets el guanyador. Tens feina: Prepara el següent repte 39è.

Gràcies a tots.

Nota: Biel, amb la teva carta m'has fet recordar d'una anècdota. Quan tenia 17 anys, el meu professor Gaspar, ens va demanar que li enviéssim una carta mercantil per correu a l'adreça de l'escola. Ell, el que volia era que sembles el més real possible. Va donar carta blanca, tema lliure. No va especificar massa, i va dir que amb aquella carta serviria per avaluar-nos. Jo vaig suspendre. Va dir que mai havia rebut la meva carta. Però jo sé que em va mentir. Ja que la meva carta va ser enviada juntament i personalment a l'oficina de correus amb una altre amiga. El que passa, es que li va doldre que jugués. Jo, vaig fer una carta on realitzava una comanda. El problema és que anava dirigit als Reis Mags, a l'atenció del Rei Gaspar. I la meva comanda era una carta pels reis. S'acostava el Nadal i... ja saps...
Tu, m'has fet recordar aquest succés, i potser, ara entenc el per què em va suspendre.


Gemma34