REPTE -XXI: El desenllaç!!

Repte XXI - guanyador/a

Sé que la meva tria està basada en criteris personals, en la meva manera d'entendre els reptes, però crec que és justa i coherent.
Primer comentaré tots els relats (no mireu el resultat encara!!)


EmmaThessaM:

És una nissaga d'assassins, el nen heretant-ho dels pares, però al principi dius que els seus pares "ni ho sospiten"(?).
Crec que el tema donava més de si, la cara oculta dels nens -la perversitat rere la representació màxima de la innocència-, i que t'has precipitat una mica en la redacció, que no satisfà del tot les expectatives creades en la primera frase. Les paraules obligatòries entren una mica forçades.
Amb tot, és curt i contundent, amè.

Llibre:

Original i imaginatiu i, per sobre de tot, molt ben escrit. Sense pauses aparents col.loques els mots obligats com si tinguessis un calçador màgic. Valorant l'estil i el discurs, seria el meu preferit, però la conformació del tema no s'ajusta a allò que plantejava. I, per a mi, en aquest cas, el joc d'aparença i realitat demanava personatges i situacions a "l'aire lliure", no sé si m'explico.
La resolució del relat és inquietant però un pèl confusa. Trenca la linealitat del text precedent i, en canvi, per a mi, no aporta la clau definitiva, potser no calia (la darrera frase).

quetzcoatl:

El plantejament del tema és el correcte. Algú, o alguna cosa que fa aquest algú, totalment contrari a allò que hom esperava per la seva aparença. Les paraules, una mica forçades. El narrador no em queda massa definit, no sé què representa, des d'on observa, si es tracta d'un nou gir, un depravat que controla una velleta amb un passatemps repulsiu. El final potser em sobra, no sé si aporta res.
En canvi, m'ha agradat la frase: "Sovint, unint les peces principals, fa sorollets de joia mig ofegats per la vergonya", crec que resumeix l'ambigüitat que es pretenia.


Josep Bonnín:

La falsa identitat del teu personatge respon perfectament al tema, encara que remet més a un frau, a un secret inconfessable obligat per les circumstàncies,
que no pas a una doble vida, a una falsa aparença. La col.locació de les paraules, uiiii, per pèls.
Crec que has desenrotllat millor la idea que la situació que la representa en el relat. En això m'ha passat una mica com amb la marga.
Amb tot, m'has fet dubtar sobre el veredicte final.

xisca:

Ja em perdonaràs però no he acabat d'entendre quina és la falsa aparença que planteges. Potser has sintetitzat una mica massa, o potser jo no hi veig el rerefons correcte, però la situació em sembla del tot normal, sense dobles sentits ni cara oculta. La Mariona, el Joan, què els passa exactament? Juguen, es persegueixen, ella l'atrapa i el retorna fet presoner. I llavors...? Ella es transforma i varia sobtadament la seva actitud usual, coneguda. És això?

marga:

La doble vida d'en Jaume podria haver funcionat lògicament dins el tema, però m'hauria agradat que la plantegessis més com una ficció, i no pas com una reflexió amb un punt crític. Més que descriure perquè du una doble vida, esperava "veure" el joc que comporta aquesta doble vida.
La inserció de les paraules, no totes, es nota obligada, i això fa mal en un relat tan curt. I per a la societat convencional la vida pública d'en Jaume és exemplar, no repulsiva. De fet, aquesta societat es manté a base d'això, de falses aparences.

T'ha faltat poc per aconseguir fer teu el repte, però.

filladelvent:

Novament haig de reconèixer que no n'he copsat bé el significat. Dius "tens dret a tot això que et dono i més..." I el títol "Testament"(?). Són germans? Sí? Llavors guanya, i s'omple de connotacions interessants. No obstant, les paraules encabides una mica d'aquella manera, i els dubtes sobre el sentit de l'ambivalència dels fets, m'han fet descartar-te com a guanyadora. Ara bé, el contrast entre la primera i la segona part del relat, és quasi esgarrifós de ben aconseguit.

Bruixot:

Quins collons, una mica més i pico!! Vuit paraules, nou rècord (el mínim eren deu, ja, és broma)!! Molt original però poc convincent, un tobogan repulsiu no em suggereix un atzucac. Potser amb la solució de l'endevinalla la pregunta guanya sentit. En té, de resposta?
Ho sento amic, m'has sorprés i m'has fet somriure imaginant-ne en ple procés creatiu, però... no ho sé, valoro massa el treball de construcció i desenvolupament dels altres relats.

Bruixot (i2):

El comentari anterior és fet abans de rebre la segona entrega, i no el toco. Ara bé, aquesta segona part em sembla genial, encara que xerriquen algunes construccions i la inclusió de les paraules obligades. L'elaboració en forma de poema, ritmat i rimat a la perfecció, estructurant una visió-realitat angoixant tan sols suggerida -que és el que més terroritza-, és del tot aconseguida. Llàstima que la poesia no és el meu, i sí, en canvi, els minirelats.


I bé, ara el guanyador, en aquest cas en plural: una damisel.la i un bruixot, ho sento, l'heu de compartir. Proposo que el bruixor triï el tema i la quetz les paraules, o a l'inrevés, com preferiu:

Felicitats a tots dos!!! Ara us toca plantejar el nou repte, a veure què hi dieu!!!!

Nota: estem a la frontera que sí que no amb això dels reptes. Us animo a repetir per tal de decantar la balança favorablement.