EL REPTE XXI: "falses aparences"

Veig per aquí altres possibles reptaires, és així?
Animo asurath, solarin (ep, que jo et vaig comentar molt elogiosament, no em fallis), Merihann, Boréâs... seguiré buscant, vull un repte ben farcit. Vull molt curro per seleccionar

Darrere d'una ment infantil, s'amaga l'ombra d'un assassí. No ho diries mai veient-lo baixar pel tobogan amb una rialla als llavis. Els seus pares ni ho sospiten mentre el veuen construir trencaclosques amb els seus amics. És repulsiu. No aixeca dos pams de terra. Amb prou feines camina. Els grans li han dit centenars de vegades que ha de ser bon minyó, que no ha de fer mal als altres, però tan bon punt veu unes potes que es mouen pel terra, el nen les persegueix fins a un atzucac i les trepitja sense compassió.

_ Daniel, on ets? Mira a on és el meu nen... Qui és el reietó de la mama?_ pregunta una dona d'ulls càlids tot aixecant-lo en l'aire_. Ecs, una aranya!_ exclama tot esclafant l'animal amb la punta del peu sense cap mena de compassió _. Qui és el reietó de la mama?



EmmaThessaM

Jo no volia deixar-la sola. Tan bon punt vaig llegir el seu missatge al fòrum em vaig adonar que em calia fer alguna cosa. Notava com la seva habitual animositat i alegria baixava precipitadament pel tobogan de la depressió. I no ho podia permetre. No tenia cap intenció de quedar-me aturada, tot just contemplant el seu plor, llegint els seus "sniff, sniff".
Si l'EmmaThessaM es trobava en un atzucac perquè cap altre relataire participava en el Repte XXI, jo li donaria un cop de mà. El tema era interessant. Potser les paraules triades convertirien el meu relat en un petit trencaclosques, més que no pas en una història amb cara i ulls. Sobretot aquella paraulota... quina era? Ah, sí! "Repulsiu". Com nassos pretenien que col·loqués aquest mot entremig d'una narració?
Sí: ho havia de fer... però no sota el meu pseudònim habitual. Preferia no donar-me a conèixer com a reptaire. Encara no havia participat en cap, i no volia que es fessin una falsa imatge de la meva persona. Jo no en sabia, d'escriure Reptes. Per tant... amb quin nick podia signar el meu relat? Ostres, sí! Signaria com a EmmaThessaM. Així no es trobaria sola: estaria amb ella mateixa.

És un forat minúscul a la cortina. El meu no és tan discret. Hi posa l'objectiu, calcula la llum, espera. Ells arriben amb presses, apunten a la paret del fons de l'atzucac i disparen amb un somriure de satisfacció.
La velleta també dispara, amb el pols encara ferm. Llavors ràpidament retalla la instantània en formes arbitràries, les barreja i, quan comencen a aparèixer els trossets d'imatge, excitada arma i desarma el trencaclosques. Ho fa amb presses, mirant i apartant la vista, tornant a mirar. Sovint, unint les peces principals, fa sorollets de joia mig ofegats per la vergonya. Quan en té prou, afegeix somrient la instanànea al collage que té a la paret, en forma de… tobogan.
Quan me la topo al mercat veig aquell mateix somriure pervers -sobretot quan escull les pastanagues, els cogombres, els plàtans. Encara no he vist que els doni cap ús eròtic, però no puc evitar pensar en el seu passatemps repulsiu.
De camí a casa es mira amb delit als obrers. Quan arriba, somriu al collage on els té a tots amb els pantalons avall.
Després de palpar-les, deso les darreres calcetes que li he robat. Em pregunto si encara les mulla…

Quan se n'adonà de que el nen s'havia estimbat pel tobogan i no sortia de la piscina, el nus a l'estómac es tornà de fil ferro. Es troba tan repulsiu que simplement el que desitjava en aquells instants era morir-se. Acabar i ja està.
Emili no havia arribat a acabar els cursos necessaris per estar en aquell lloc de feina.Havia falsificat el currículum, aportat proves falses de les notes, presentat, també ben i adequadament falsificats, tot un grapat de cursets monogràfics de socorrista.
El nin no respirava. Ell no tenia ni la mínima idea de donar uns primers auxilis, a l'espera de que l'ambulància que s'havia cridat d'urgència arribés al parc aquàtic. les persones que encercolaven a ell i al nin, se n'estàvem començant a adonar-se'n.
Enmig d'aquell trencaclosques tot era ben igual que una pel·lícula surrealista. Emili pensava que es trobava dins d'un mal somni i que calia despertar-se i tot s'hauria acabat.
On ara està complint la condemna, ja que l'ambulància no arriba a temps i l'infant morí, es troba dins d'un atzucac del que no té ni idea de com en sortirà. Sab que mai es perdonarà.

Un home

Jaume te un trencaclosques dins el seu cap.
Casat amb una bella dona i pare de dos nenes de onze i deu anys. És President d'una important empresa farmacèutica . Viu en un àtic de 300 metros quadrats en la part alta de Barcelona.Té una vida social perfecta.
Jan és un jove de 17 anys de figura escultural i una pobre existència. Viu del comerç del seu cos.
Jaume i Jan es coneixen,no importa com, ni on,i s'estimen.
La vida de Jaume entre en un tobogan frenètic.
La descoberta de la nova sexualitat al porta a un altre estadi d'un plaer immens
Té que elegir i no pot ,no vol, s'ha ficat en un atzucac
Estima a la dona i les filles i sap que s'hi juga el lloc en l'empresa,però aquella nova experiència el torna boig li obre un ventall de nous plaers, no pot renunciar al seu Jan.
Decideix viure una vida de falses aparences.
Posarà un niu d'amor al seu jove amor .
Serà el perfecte marit ,l' afectuós pare i en el treball el President efectiu de sempre.
I amb en Jan l'amant embogit.
Per la societat convencional és un home repulsiu.

Vas desitjar-me una bona nit, com sempre, em vas fer un petó suau a la galta, d'aquells teus tant dolços, i vas marxar.
Aix, que enamorada que em tenies! Jo vaig pujar a casa els papàs sense fer soroll, que ja eren les deu... i com cada nit vaig fer un petó a la nostra fotografia.
Aquella nit vaig somniar amb nosaltres: tu i jo gronxant-nos, baixant pel tobogan, jugant amb els nens... que feliços que érem!
L'endemà vaig veure realitzats els meus somnis: em vas portar a passejar, i pel parc, i a veure el llac i els nens. No puc descriure com em sentia!
Llavors vas voler que anéssim al teu pis, "tinc fred i agafaré la jaqueta". Oh... em fa tant mal recordar aquelles vivències!
Quan vam entrar al teu piset em vas arraconar tot just al rebedor, vas posar-me en un atzucac, em vas posar les mans a sobre! Vas ser tant repulsiu!! Encara tremolo només al pensar-hi, i reconstrueixo el trencaclosques que és ara la nostra fotografia per no oblidar-te del tot...
Al cap i a la fi, tu has sigut l'únic home que m'ha tocat... Segur que tens dret a tot això que et dono i més...

Un trencaclosques:
Un tobogan repulsiu
és un atzucac?


:-)

Després d'un tobogan
d'emocions incontrolades
s'ha desfet el trencaclosques
del meu jo esmicolat.
Em miro i ja no veig
aquell àngel lluminós,
si no un ésser repulsiu
que amb els ulls enfosquejats
m'observa des del fons
d'un sinistre atzucac.
Sobre el marbre, tremolós,
un ganivet de carnisser
vermell de la seva sang.
I al terra, l'esglai
d'una boca torçada
per la ignota sorpresa
d'una aparença d'infant.




p.s. Foster, l'altre era una brometa :-). I aquest....tambè?