Guanyador del Repte IX

Gent...

Realment es fa difícil, això de triar un relat entre tants relats bons. No sé si és que a costa d'anar-ne fent la gent ho perfecciona, però trobo que el nivell puja, i molt!

Bé, prou rotllos. El guanyador del Repte número IX és...

Biel Martí amb el relat 1 de setembre.

I perquè? Doncs a banda que l'he trobat prou ben escrit, m'ha fet riure moltíssim amb la descripció de les vacances i de la cara que fa davant del mirall mig podrit. Confio no sentir-m'hi identificat... però crec que tots en tenim una mica. No? Qui no ha tornat mai a la feina amb la sensació de que ha estat 2 dies aquí, tres allà, i total: per a res?

Felicitats, doncs, Biel martí! I el premi? Ja el saps...... Al final del missatge hi incloc el relat d'en Biel, aquí.

M'agradaria, també, fer algun comentari breu (molts cops senzill) sobre la resta dels relats. Trobo que és una iniciativa molt bona...

Xisca: Gran descripció i inici, que et fa posar dins de la pell del personatge ràpidament..

Pivot: Noi... genial com sempre! I quina por! Amb l'entusiasme de l'home encara acabes pensant que la feina, ben feta, no té fronteres.....

Foster: molt original i divertit. Un tot d'humor després de les "SS" d'en Pivot. Només un però: s'entreveu massa aviat la sorpresa... però ben descrit.

Qwark: no ho diguis a ningú, però crec que comparteixo les algunes idees que has descrit...

Josep Bonín: plasmes una realitat crua i amb una pràctica no del tot correcte. Quasi fa basarda posar-se a la pell del protagonista...

Pèrdix: descrius, excel·lentment, un desig compartit per la majoria de la gent... no?

Apa, felicitats altre cop al guanyador....

Marc.

1 de setembre, de Biel Martí:

"Tinc moltes ganes d'anar a la feina…".
No, ho haig de dir més convençut, tornem-hi.
"Tinc mooooooltes ganes d'anar a la feina"
Bufa, quina merda. Em fot una mala sang això de tornar. Sóc davant del mirall vell del lavabo, que ja té marques grogues a les cantonades. Espero que amb l'augment de sou pugui arreglar aquesta merda de pis. La finestra que el venedor anomenava exterior, oh sorpresa !, té el mur de l'edifici contigu exactament a 46 centímetres (ho puc mesurar amb el regla de l'escriptori). Em sento com una anxova dins una llauna oberta i mig oxidada. No em ve de gust llepar-me però segur que estic salat. Prou acudit dolents. És dijous, s'han acabat les vacances: deu dies a Platja d'Aro, cinc en un càmping espantós anomenat "La gamba saltarina", quinze dies de viatge per Europa...
"TINC MOLTES GANES D'ANAR A LA FEINA". No hi ha manera. Em prendré un altre got de cafè, respiraré fons i sortiré a buscar el metro. 1 de setembre. I si no torno? I si truco i dic que estic malalt...? Millor m'emporto una ampolla de whisky camuflada a la bossa per si el matí es fa massa llarg.