Votacions - Repte aforístic 2 - Parlar en veu alta

Perdoneu pel gran retard a convocar les votacions. Dies de vacances complicats.
Podeu votar dos aforismes, per ordre de preferència, fins el dia 02/09/26 (a no ser que voti tothom abans).
Si no vaig errada, els que segueixen són els aforismes presentats (ho dic perquè en algun cas no sé si és el títol o directament l'aforisme).

1. Penses que no t'escolten, quan sempre hi ha qui et sent.

2. Cridava contra el vent, per alimentar-se de les paraules que li retornava la tramuntana.

3. Pensar en veu alta, sol, així com riure sol anant pel carrer, fa boig. Però no pensar encara en fa més.

4. De pensar en veu alta, com d’impostar, ho fan els actors al teatre. I tothom ho accepta, igual com es creu la història.

5. Diuen que qui canta els seus mals espanta.
A qui pensa en veu alta també li passa.

6. Pensar en veu alta no és tant una extraversió com una introspecció extravertida.

7. Parlar en veu alta. Ens inquieta?, sí?, o no?
Actualment, sembla un costum: Caminant, amb la mirada perduda, paraules en l'aire...
I mirar-se en el mòbil com en un mirall? Mirada perduda, mòbil endins...
Pensar en veu alta, és una altra cosa. Un costum més antic.

8. Presó
Pensar en veu alta és empresonar el pensament amb una tanca de paraules.

9. Ordenar
Com ara quan faig la maleta enumerar en veu alta m'ajuda a ordenar... potser si parlés en veu alta sobre altres temes m'ajudaria a ordenar les idees.