Va i li diu

Bona resposta, donat el cas.

La meva preocupació que he posat a disposició varis cops, i ningú a respost és la següent : Quan acaba el dret de la dona al cos, i comença la del gestant? Tenim algun indici del moment en que hi ha consciència?

No puc votar a favor i no puc votar en contra, perquè cada cas és diferent.
Però estic realment a favor de la prevenció o del micro-avort... Un fetus de tres mesos , l'heu vist? Us l'heu mirat bé?
Tot i que no és cosa de jutjar a ningú , perquè t'hi has de trobar... no ens ho prenem massa a la lleugera i exageradament cap un canto o l'altre? Uns el cos de la mare.... d'altres el cos del que s'esta gestant , no oblidem el mig ???

(Amb el degut respecte per la teva legítima opinió, que no confonc amb la dels hipòcrites manipuladors que ens manen)
Qui minimitza o no percep la responsabilitat de portar al mon una persona o senzillament, com fa la dreta conservadora, qui no es preocupa de les persones, és més propens a posicionar-se en contra de la interrupció de l'embaraç.
Per això, es dona el cas que entre la més gran o experta en la vida, es pot estar encontra de a interrupció en general però no en el cas concret d'un familiar.
Crec, per tant, sincerament que no es pot obligar a la gent a tenir un fill en contra de la seva voluntat o del seu desig.
Crec que és un moment dur per les dones i que es provoca molt dolor (psicològicament, física i social) amb reglamentacions com les que es volen aprovar.
És dur i gens agradable, t'ho diu un que havia estat viatjat molts cops a Londres als hotels barats del centre.

(Em disculpo si sóc allissonandor)