Teca de foguera (fora de concurs)

Suposo que deus voler dir 200 paraules màxim i paraules obligades: fanal, escot i cançó.

Revetlla de Sant Joan.

No li anaven, les revetlles, però no s'hi va poder negar: els amics s'havien gastat una pasta amb la reserva d'aquella discoteca. I només arribar, s'escamparen cercant noies solitàries a la pista de ball. Ell també, rondant per les tauletes, però no tenia sort. Ja anava pel tercer gintònic quan una mossa, a contrallum molt prima i esvelta, se li atansà.

—Què, mirant de passar la nit més llarga de l'any? —fou l'estupidesa que se li va ocórrer, per trencar el gel.

—De fet, va ser abans-d'ahir, el solstici —respongué ella. I van seguir parlant de banalitats, una llarga estona...

—No tinguis por —digué de sobte—. Jo et duré a la nit més llarga.

I estirant-lo de la màniga, sense violència però amb determinació, l'arrossegà a fora. De mica en mica va deixar d'escoltar aquella maleïda cançó, per anomenar d'alguna manera el bum-bum ensordidor que suportava des que havia entrat. Ja al carrer, en passar sota un fanal, no pogué evitar mirar-li l'escot: segurament, la visió encara no s'havia recuperat de la llum estroboscòpica, perquè li semblà veure una cavitat delimitada per costelles que es reunien a l'estèrnum. I buscant-li, inquisitiu, la mirada, sols va trobar unes òrbites buides.

La nit més curta de l'any, una parella brindava copiosament per l'entrada de l'estació anual preferida per més gent. Gaudien la festa seguint un adoctrinament benestarista. El fogueró, a la platja, alçava màgia adulterada per la cultura consumista. Els mòbils, ús constant. Rialles típiques. Música de revetlla, patxanguera, so elevat, protocolària ambientació. Entre els fanals, passats per fils, fanalets orientals multicolors, emmarcant la plaça. Ballaren una estona. Quan passaren a un estat més ebri, anaren sota un arbre a fer-se petons de pel.lícula de dos rombes mínim. Desig creixent, com la lluna.

Tan bon punt fou mitjanit, la gresca augmentà amb l'estrepitosa presència de la Colla de Diables i Diablesses, obrint-se pas amb un petardejar infernalíssim. Per això no es va poder sentir el campanar, no gaire llunyà, tocant les dotze. Però sí, tot de cop, un perllongat i estrident xiscle: el de la noia, en caure-li a l'escot un ocell mort d'un atac de cor.



Mena

Un piramidal fogueró, animador absolut en el cul-de-sac d'un barri modest de treballadors, ocupava l'atenció del veïnat que, encisat, entonava cançons festívoles apreses feia generacions. Sota un fanal havia anat a parar, perdut per alguna criatura, una ceba que va plorar feliç de no haver de petar. Efímera alegria. Una noia es va ajupir a collir-la, mostrant una visió indecorosa del que l'escot del vestit amagava. Un noi, que n'estava, va convidar-la a seure en un banc des d'on veure el foc i la ballaruca de la revetlla, tot i donant-li, d'entrada, la mà. Però van aixecar-se'n de seguida. Passejarien, que el banc estava -estranyament- humit. Van marxar, doncs, amb ganes de gaudi, mentre aquell banc, pertanyent a l'escola a tocar, plorava pels seus companys, els que patien corc, que estaven esdevenint (fusta i insectes) volàtil cendra.




tyb

El pronunciadíssim escot de la Magda encengué amb més potència que els fanals de la festa el desig del seu acompanyant, en Frederic. Sonava la cançó jaumesisenca 'La coca de Sant Joan' en la plaça del passeig marítim. Ells en menjaven.

-Les cireres que amagues són millors que les confitades d'aquesta coca...

-Has begut massa cava! Menja i calla!

Dit i fet. El jove s'abraonà sobre el pitram prometedor. Hi quedà, però, encallat, amb perill d'ofegar-s'hi, esclexa massa estreta. De pressa, entre uns quants s'organitzaren per estirar-lo, talment les bestioles del conte del cargol i l'herbeta de poniol. De resultes, en Frederic sortí disparat. Aterrà massa ran de les flames de la foguera, se li rostia el cul i ell de pet de cap a l'aigua. En sortir, per calmar-lo, se li oferí un bon tros de coca.

-Els bocins de fruita...i les cireretes?

Absents, algú altre les estava degustant.

TGNK

Revetlla de cap d'any. (aquest és el que val, esmenada ja la badada de "Revetlla de Sant Joan".

No li anaven, les revetlles, però no s'hi va poder negar: els amics s'havien gastat una pasta amb la reserva d'aquella discoteca. I només arribar, s'escamparen cercant noies solitàries a la pista de ball. Ell també, rondant per les tauletes, però no tenia sort. Ja anava pel tercer gintònic, quan se li atansà una mossa prima i esvelta.

—Què, mirant de passar la nit més llarga de l'any? —fou l'únic que se li ocorregué, per trencar el gel.

—Va ser fa deu dies, el solstici —respongué ella. I van seguir parlant de banalitats, una llarga estona...

—No tinguis por —digué de sobte—. Jo et duré a la nit més llarga.

I estirant-lo de la màniga, amb determinació, l'arrossegà a fora. Per fi deixà d'escoltar aquella cançó, per anomenar d'alguna manera el bum-bum ensordidor que suportava des que havia entrat, i la visió s'anà recuperant de la llum estroboscòpica. No del tot, perquè, ja al carrer, en passar sota un fanal, no pogué evitar mirar-li l'escot que duia, malgrat la gelor de la nit, i li semblà veure una cavitat delimitada per costelles que es reunien a l'estèrnum. Però en buscar-li, inquisitiu, la mirada, sols va trobar unes òrbites buides.

Petons, excitació, passió.

Sant Joan, revetlla, festa, animació. Terrat, sarau, banderetes, fanalets. Amics, petards, pólvora.
Cervesa. Converses, remors, bullici. Alegria. Cervesa. Cava, coca, fruita, llardons. Crits, brogit, joia.
Mirada, somriure, sorpresa.
Atracció. Mirada, somriure.
Distància, mirada, dubte. Punt mort. Mirada, intenció. Acostament, xerrada, vincle, rialles. Contacte, tacte, cervesa, bufa.
Música, cançons, ritme, ballaruca. Mushkaa, Tyets. Roba estesa, Game over.
Escot, excitació. Ulls, nas, boca, pits. Somriure, proximitat, conversa, rialles. Petards. Cava, coca, llardons. Conversa, riure. Racó, cava, peta, petó.
Bufa.
Petons, excitació, passió. Passió, desig. Riure, fugida, carrer. Conversa, fanal, petó. Portal, abraçada, foc, desenfrè. Claus, escala, ànsia, fervor, precipitació. Tacte, cos, pell, joc, sexe.
Misto
Rialla, torrada, basca, corredissa, glopada. Espectacle.
Sant Joan