Salt generacional (fora de concurs)

El dilema de l'ara artístic
—El pas del temps sempre farà volar la palla, algun dia sols en quedarà el gra.
—No t'entenc, àvia.

El peatge de l'actualitat
Li agradaria viatjar en el temps, per valorar amb perspectiva l'art musical del moment.

Quan em miro al mirall mentre ma fill escolta Reggaeton, sembla que vegi a ma mare quan jo escoltava màquina.

Amb el què em costa recordar escriptors, i ara resulta que en Quevedo canta Reggaeton.

Es queda sola, m'envia un hola, vol coca-cola amb un bon bitxo i millor bola

Acompanyament caní.
Quan posava la música a tota hòstia amb la finestra oberta, a l’estiu, els gossos del veïnat no paraven d’udolar.

Psicòleg de carrer.
Només veient l’edat, sexe, expressió facial i manera de caminar dels vianants amb auriculars bluetooth, ja sabia quina música escoltaven.

Tinc 18 nanorelats més, perquè darrerament em dóna per escriure’n uns quants i triar els menys dolents. Com que no estaria bé incloure’ls aquí encara que hi posés "fora de concurs", he agrupat aquests divuit i els presentats en un relat que trobareu a la meva pàgina.