Detall intervenció

Ressenyes de cinema

Intervenció de: Percival Ashford | 22-05-2026

L'altre dia engegava la proposta de les ressenyes de teatre, que aniré actualitzant. Obro ara aquí un fil amb ressenyes de cinema, però no demano qualsevol cinema, sinó aquell que per la seva qualitat d'autor s'apropa, com el bon teatre, a la literatura.

Una mica, el que vull dir és que dins del nivell de l'excel·lència, de la profunditat humana, de la complexitat, de la qualitat, totes les arts es confonen, totes s'apropen, totes s'alimenten mutuament.

Poso la primera ressenya:

ROMERIA

"Carla Simón torna a demostrar la seva sensibilitat cinematogràfica amb Romeria, una pel·lícula d’un realisme absolut que atrapa l’espectador des del primer instant. La seva força rau tant en la direcció com en les interpretacions, especialment les de Llúcia Garcia i Marina Troncoso, que doten el relat d’una veritat aclaparadora.

Un dels encerts més destacats és l’ús de les imatges de les Illes Cíes: belles i evocadores, però també carregades de significat. Quan la narració ens trasllada al passat, aquestes imatges adopten la textura d’una càmera de vídeo antiga. El recurs no només marca la cronologia, sinó que aporta ambigüitat a unes escenes de nuesa humana de gran bellesa, incrustades, però, enmig d’una situació profundament destructiva.

La fredor arrogant d’alguns personatges contrasta amb la fragilitat de Marina, la protagonista. És fàcil sentir que ens situem al seu costat, amb ganes d’abraçar-la i donar-li suport, davant la complexitat de la seva història. Aquesta identificació emocional és una de les grans virtuts de la pel·lícula.

A Romeria, Carla Simón s’endinsa potser per primera vegada en la imaginació de la protagonista, fuig de la pura descripció i entra a la ment de la Marina, per descriure uns pares desconeguts, condemnats per la vida, i pel seu propi impuls, a situar-se al costat més tràgic de l’existència. El resultat és una obra imprescindible, que combina delicadesa i contundència, i que ens deixa amb el desig impossible de no haver-la vist… per poder-la tornar a veure per primer cop.


Respostes

  • RE: Ressenyes de cinema
    aleshores | 22/05/2026 a les 16:02
    Recordo que la protagonista va descobrint qui eren els seus pares a través de les opinions dels familiars a qui coneix per primera vegada i,si no recordo malament, del diari de la mare.

    He trobat mol bones "Primavera", sobre Vivaldi i la seva època, també des de l'òptica d'una orfena, ja gran, que viu a l'orfenat on treballa el músic.

    I Amrum, una illa, on el protagonista és un nen que va descobrint la realitat social amagada de l'Alemanya a les darreries del règim Nazi, i el pensament dels pares, perdedors de la IIGM.
  • RE: Ressenyes de cinema
    Juan Palomo | 30/05/2026 a les 21:08
    La veritat és que, de l'anomenada trilogia de Carla Simon, "Estiu 1993" em va agradar, "Alcarràs" em va entusiasmar i "Romeria", sense ser una mala pel·lícula, em va decebre.

    Quant a les pel·lícules que comentes, Aleshores, "Primavera" i "L'illa d'Amrum", no les he vistes. Pel que fa a "Assassinat a la 3ª planta", que esmentaves en un comentari extra als Comentaris i veredicte del RepteClàssis DCCCXXX, ahir la van estrenar a València i penso veure-la quan torni a aquesta ciutat... perquè ara estic a Barcelona. (Obro un incís per explicar-me: des de fa deu anys que resideixo a València i cada tres o quatre mesos pujava a Barcelona per estar-m'hi deu dies; l'estada actual s'ha produït després d'onze mesos a Valencia, per un problema amb un ronyó). Dels valencians que comparteixen amb mi l'afició al cinema i un xat de WhatsApp sobre el tema, els que l'han vista l'han trobat divertida, si més no.

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.