REPTE POÈTIC VISUAL 335. El miracle de l’aigua [Recompte i cloenda]

Dedicat al Mar d’Aral.

Temps era temps vaig conèixer un planeta...
Un univers de terra, aigua i pedres.
Una presència.
Aquí un dia va ser mar...
I arribarà el doll com un miracle de la Natura...
Exploten i regalimen llàgrimes d’aigua pels vorals
Agraït, vaig alliberar en un orgasme tel·lúric
la immensa deu d’aigua…

Tant de bo el temps, que sempre hi és per bé o per mal, faci el miracle que en els nostres versos hem reclamat.

Anem per feina. Fet el recompte de vots ...

01. Som miratges d’Endevina’m - 2 vots (2,1)

02. Ànima espúria (o Resiliència) de deòmises - 4 vots (1,2,2,1)

03. Manantial de rnbonet - un vot (1)

04. L’escarabat de kefas - 2 vots (1,2)

05. Plor d’Atlantis - un vot (2)


... el guanyador d’aquest RPV ha quedat molt clar i sense cap mena de dubtes. Així, doncs, només em resta atorgar la palma daurada al poema 02. Ànima espúria (o Resiliència) de deòmises a qui em plau encarregar la convocatòria del Repte Poètic Visual 336. Quan vulguis i et vagi bé, aquí estarem els de sempre, si més no pots comptar amb la meua participació.

L’enhorabona i gràcies als qui heu fet possible que els reptes poètics continuïn vius.

Fotografia d’Anush Babajanyan

Ànima espúria (o Resiliència) de deòmises

I sabràs que ets viva quan sentis la gota en la pell,
La inundació de l'esperit en un instant fugaç o etern,
Encara que sigui enmig de la insolació de l'Infern
O a l'abim profund de la foscúria.

I tindràs la convicció que el teu cos és un castell,
El paladí que governa en aquesta terra on l'hivern
És la llei del més constant, de qui té la resiliència
Tot i tenir una naixença espúria.

Sigues llum i somrís, llentiscle bressat pel vent,
En l'elasticitat del desig i en la cobdícia dels dits
A la recerca d'una presència.

I arribarà el doll com un miracle de la Natura, rabent,
A amarar-te la gola, l'ànima, i passaràs de l'auguri a
L'indici tangible, plaer dels sentits.