Repte Clàssic DCCCXXXVIII La parella. Comentaris

No és previsible que en el repte Clàssic DCCCXXXVIII La parella, es produeixin noves aportacions. Si fos així benvingudes. S’ha allargat una mica més degut a incidències al lloc web produïdes externament.

Passo, doncs, a efectuar comentaris i demà donaré el veredicte. Hi ha participat els habituals, Juan Palomo, Maculan, Montserrat Agulló Batlle i Atlantis. Amb propostes variades. Portant les coses a un extrem: des dels vessants geomètric, el realisme màgic, la biologia o el relat sociològic.

Gràcies a tots per participar.

Juan Palomo amb «Simetries» presenta un relat en el qual la parella home-dona clàssica de les tres que hi surten produeix un engany a tres bandes – afectant altres dues parelles del replà - . L’engany és degut a un cert desgast intern que l’afectaria de manera especial i que lògicament és descobert com passa gairebé sempre. Hi ha una presència d’altres formes de relació, però l’element motor és la parella de convivència sexoafectiva més tradicional. El descobriment de les noves relacions secretes per part de la banda enganyada és simultani i es produeix segons un patró de tipus clàssic. La similitud d’horaris i empresa podia haver donat peu a una altra trama i no era, segons com, necessària, pel desenvolupament de la història, però estem sempre sota el paraigua de la simetria. Sembla que parella i engany vagin del bracet. Detalls realistes ajuden a crear un relat més amè. El narrador ens ho explica des de fora estant.

Maculan amb «L’anell» ens porta mitjançant un text que presenta forma de guió, un relat que té alguna cosa de compte o de realisme màgic. Els protagonistes són tres, els que formen un triangle que estava molt amagat, però que s’acaba descobrint de forma inversemblant i en el qual hi intervé post mortem la sogra. El passat, una relació passada de l’home retorna amb força i aboca a una traïció i un engany gairebé fins al final. No sabem què pensen els personatges. Tot es concentra en un valuós anell, precisament. Això ha donat peu a força literatura. Timó el nom de l’home és també el nom de l’instrument de navegació per l’aigua, la "mar" és el nom de la dona. La tercera en discòrdia, la Rosa (dels vents?) també hi té alguna cosa a dir quant a simbolisme. Maculan ens fa creure la història. Com sempre, els enganxen però en aquest cas, in extremis.

Montserrat Agulló Batlle amb «La felicitat de les parelles» aporta la visió més física, biològica, de la parella, o com diu més aprofundidament, de l’aparellament. Les hormones que segreguem sense saber-ho hi tenen mot a veure. Aporta informació sobre la naturalesa de les hormones en diferents classes de parella segons l’afinitat sexoafectiva dels components, tal com es veu que s’ha estudiat en relació amb parelles del mateix sexe. Treu a Darwin, que m'imagino que seria com treure el Sant Cristo gros en biologia. No sabem si la felicitat que especifica en títol estaria més a prop de la biologia o de la «cultura». El text professoral dona suport a la normalitat dels comportaments sexoafectius que ens trobem en la societat. Negar-los dona infelicitat. Entra en el debat o divisió del feminisme indirectament.

Atlantis amb «Conversa amb la mare» planteja un relat que apunta a la sociologia: la conversa tinguda amb la mare sobre qüestions personals de parella que no solen sortir en les converses pares fills (en general) en les que hi ha molts enigmes. El text es presenta en forma de diàleg, cosa interessant, però en la part central resumeix la postura de la mare. Queda clar que en el tema de la parella, donar consells és difícil, però que hi ha una cerca de la companyia – en sentit ampli- que ens permet tirar endavant. No és la maduresa la que acaba estabilitzant la parella? Queda per resoldre. Tot això amb independència dels components de la parella i de quins siguin els seus trets sexoafectius. No posa massa en qüestió, però, la parella dual valgui la redundància. Potser el detall de les diferents visions de l’ordre que explica donant al text una pàtina més humorística és un pèl extens o es podia trossejar introduint-hi més diàleg. Mostra les diferents visions de l’ordre, però amb els papers canviats, home-dona.