RE: REPTE DXCIV (594) Valoració i veredicte...

Enhorabona, deòmises, el teu relat era, sens dubte, el millor dels tres relats; m'ha agradat força.

Gràcies, també, a la jutgessa per informar-me que el fet que una sabata s'enamori de la seva mestressa és un fet "bastant corrent...". La veritat és que no ho sabia...

Gràcies, Reussenca. El problema de les faltes es deu, principalment, al fet que he escrit amb una tablet on no sé posar el corrctor i ho he traspassat a un ordinador Linux en el qual tampoc tinc corrector, que jo sàpiga.Però altres no les he corregit per manca de temps, com flaquejava, que jo diria que no és un cerb català,..
Sobre la incoherència, és ja un mal estructural! M'hi posarè, per això!, per tal de poder ingressar el relat a la carpeta de RC. Salutacions.
Aleshores

Disculpa brins, no t'ho prenguis malament... jo ho vaig interpretar en sentit figuratiu: quan parles de la sabata es refereix a la persona que l'ha abandonat. És qüestió d'interpretació no de poca entesa...

No passa res; potser jo m'he passat a l'hora d'atribuir qualitats humanes a la sabata. És el perill d'aquesta figura retòrica. Gràcies per la resposta.
Salutacions

...m'ha semblat molt original. A mi que m'entusiasmen les personificacions...

I gràcies per la valoració positiva del meu relat; pensava que, de tan irreverent, no agradaria. Però...

Aviat la nova proposta; disculpes, que estava acabant de perfilar el darrer cicle de l'ARC...


d.