RE: LA TAULA PARADA. Opció a seure i compartir.

...que els diners siguin un centre per aconseguir, tenir...
TENIR O SER, un llibre de l'Eric Fromm. Allà diferencia aquests dos verbs.
(es pot llegir!). No en faré cap resum (més que res perquè no he esmorzat), però sí dir que estaria bé (molt bé) que cada vegada fossin menys necessaris. De fet ja s'estilen 'intercanvis' (exemple: una persona fa un servei per una altra i l'altra li correspon amb un altre servei---no malpensem, que cal aclarir sempre!!!!----).

Els diners! El salari (que ve de 'sal', els diners van començar essent sal! Doncs el mar n'es ple...anem a expoliar-lo, au! Si els diners fossin sal de debò, ningú en voldria...sobretot els hipertensos! Això podria il·lustrar la imbecilitat de tot plegat .

Però cal ser realista (no ho suportoooo) i sabent que existeixen tenir ben clar que tenen un ús (molts usos són importants, d'altres superflus i esclavitzadors, no segueixo o seria una enciclopèdia!) i no pots convèncer a tothom que passin d'ells. O sigui, que, un pèl anant contracorrent (i no nedo bé) crec que ni estar-los comptant obsessivament, allisant i adorant (avarament?) com tampoc no valorar-los (costen de guanyar, hi ha un esforç, hi ha un temps que ens és pres a canvi d'obtenir-lo i que a vegades es fa feixuc).

Hi són i en volem tenir. I millor tenir-los per SER que tenir-los per TENIR (a no ser que sigui un TENIR per SER)...uhm...estic fotent un embolic de troca de llana bestial!!!!

Bé, bona taula! (el menjar és 'cavalla' o 'bacallà' o balla alguna cosa? La barreja d'avui em sembla un pèl greixosa, no sóc de canapès...hahahha...millor torrades amb oli d'arbequina!) (ah! i està bé que la taula sigui de dos dies, així més gent menjarà, que amb la crisi no es pot deixar ni una engruna!).

Mena



No?

1.- Ben explicada i ben escoltada
2.- Text i Fam
6.- Ball de Festa Major

Fa temps vaig veure un reportatge sobre la demència i l'alzheimer. Una filla explicava compungida com la seva mare agafava bitllets de 50 euros, els feia bocinets i els llençava pel vàter. El cas era seriós i segurament per la filla una tragèdia, però jo no vaig poder evitar desitjar secretament arribar algun dia a aquest grau de suprema lucidesa. Actualment em preocupen poc els diners, i considero que cal tenir-ne per no anar desesperat, però entre poc i massa.

Abraçades
Daniel

Els diners són només una abstracció que permet fer més fluid l'intercanvi de béns i serveis. Sense ells, si a mi em sobra, per exemple, mig formatge, el puc oferir a canvi d'una altra cosa o deixar-li al meu germà (que sé que em donarà formatge quan me'n falti a mi). Però els diners permeten que jo li doni a un desconegut a canvi dels diners perquè sé que quan jo tingui gana, podré comprar formatge amb aquests diners. Per tant, els diners són una manera de donar confiança als intercanvis quan les persones no es coneixen gaire. Si ho penseu, a la cartera porteu tot de papers que només serveixen per relacionar-vos amb les persones que no coneixeu.

Després, òbviament, el sistema s'ha anat complicant i, en certa mesura, pervertint. Però és que som 7.000.000.000 de persones sobre la Terra que porten vides d'allò més estranyes i no és fàcil regular les relacions entre tanta gent.