Cercador
Llista categories
Detall intervenció
RE: gràcies per cometar-nos
Intervenció de: ALEXÍN | 28-01-2005
Donablanca, gràcies per oferir-te i gràcies per haver-ho fet. Realment, el teu comentari sobre la meva poesia, Les setmanes passen, estic segur que m'ajudarà a millorar en propers relats. Sòc un novatillo, i sincerament el que vaig escriure era el que sentia en cada moment pensant en cada dia de la setmana, però si que és cert que hi ha coses que sonen massa a tòpic i altres una mica forçades per aconseguir la rima potser. Espero trobar el moment per llegir-te a tú i a altres i comentar-vos, però no és fàcil: ho faig tot des de la feina, doncs no tinc ordinador a casa (tampoc em serviria de gaire, tinc un nen d'1 any que m'ocupa full-time...).
Una abraçada.
Respostes
-
RE: A donablanca
donablanca | 28/01/2005 a les 09:22
moltes gràcies,
aquest cap de setmana comentaré
dient el que penso relament.
fins avat
-
RE: gràcies per cometar-nos
ALEXÍN | 28/01/2005 a les 11:13
Donablanca, gràcies per oferir-te i gràcies per haver-ho fet. Realment, el teu comentari sobre la meva poesia, Les setmanes passen, estic segur que m'ajudarà a millorar en propers relats. Sòc un novatillo, i sincerament el que vaig escriure era el que sentia en cada moment pensant en cada dia de la setmana, però si que és cert que hi ha coses que sonen massa a tòpic i altres una mica forçades per aconseguir la rima potser. Espero trobar el moment per llegir-te a tú i a altres i comentar-vos, però no és fàcil: ho faig tot des de la feina, doncs no tinc ordinador a casa (tampoc em serviria de gaire, tinc un nen d'1 any que m'ocupa full-time...).
Una abraçada.
-
RE: RE: gràcies per cometar-nos
deòmises | 11/03/2008 a les 15:50
A continuació us deixo els textos presentats en aquest tercer Melorepte (Repte musical). A partir d'ara i fins a dijous 12 a les 15h podeu votar, relataires i participants.
1- Ofrena de desideri
Aprofito el teu somriure
per a començar el dia
amb les aromes més pures
que rescato de la memòria,
pètals en l'aigua del viure
que perfumen la melodia
i l'omplen de vedrunes
en arribar a la veu de la boira.
Vull fer-te una ofrena:
els meus ulls plens de pena.
Envolta'ls entre el teu cant dement.
Plou i la pluja s'emporta
el so d'una llàgrima caient
aturat davant de la porta
tancada de la magnòlia del vent
i em deixa un oceà de lament
on enterrar-hi l'ànima morta.
Vull que heretis el meu present:
el record del naixement
al teu perfum s'encadena,
misteriós nom, rosa decadent.
2- Gotes de sang de Thaïs
Petons trencats en el silenci,
pel fred de les aigües més profundes.
Ferides que voregen la mort,
ànimes plorant l'absència
de milers d'amors perduts.
Camins plens de derrotes,
marcats per les petjades del dolor.
Restes de la dignitat robada
en una lluita amb un preu massa car.
Vidres clavats en l'esperança,
gotes de sang enmig de l'amargor.
Estels que ja no brillen en el cel
cercant un motiu per no rendir-se,
per no ofegar-se, per no escapar...
3- Guarda'm d'Ametista
Guarda'm de les nits fosques,
de les ràfagues d'odi,
del temps satànic i de les tempestes.
Guarda'm dels gavinets tallants
Que m'escaten les galtes...
Cada cop que em dibuixen escletxes.
Allunya'm del perill i de la por,
de les ferides i els malsons,
de l' infern
i de la mort.
Allunya'm de l'apocalipsi que somio...
Cada cop que cloc els ulls.
Amaga'm de les mirades sagnants
dels pecadors,
dels eclesiàstics,
dels malnascuts.
Amaga'm dels qui embruten el meu nom...
Cada cop que m'anomenen.
Tapa'm dels qui no mereixo,
dels qui res no demano,
dels qui mai res desitjo.
Tapa'm dels qui gosen adulterar el meu cos...
Cada cop que em poseeixen.
I, ara, la meva consciència penedida
et diu que et guardis tu:
Guarda't del seu fals amor,
amaga't de les seves oníriques redempcions,
tapa't els ulls, doncs no el miris.
Protegeix-te d'aquesta falsa angelicalitat,
d'estimar i d'adorar el dimoni,
(d'estimar-me i d'adorar-me)
de les seves fal·làcies...
I de les seves llucifèriques intencions.
4- ApocaliXpi de Bruixot
Xac. De retop cau la dalla. Esgarips.
Xais degollats. Ja s'apropa l'eclipsi.
Xarbotarà el món de tants d'estrips
Xurriaquejant. No en vull fer paralipsi.
Xiscles, ensurts, de la por, prototips,
Xifres que són dels signes una el·lipsi.
Xiuxiuejant, la serp fa estereotips
Xorcs i eixuts, muts, rulls de l'apocalipsi.
Impúdic i obscè, xarboteja l'esquitx
lasciu, llicenciós, en l'altar biconvex,
lúbric, immoral, de la missa, pastitx.
Esclat de l'ardor. Els escrits del perplex.
Reflex de la llum on esclata el complex
símbol que no llu. Tot serà un escarritx.
5- El mar retorna de Sergi Yagüe Garcia
Per sempre, el mar retorna.
Les voltes cícliques de l'infinit s'amaren de pells roïns,
les sangs cauteritzen,
la carn s'endanya.
Per sempre, el mar s'inflama.
Líquid abdomen inert,
la Bèstia desperta un cop més,
prenyada.
Sal,
ombres de risc
i marbres colèrics,
s'obren les tombes.
Per sempre, el mar arrasa.
I l'ànsia d'amor es transforma en nafra,
els pilars de l'existència
com pa sec, s'esfondren.
Per sempre, el mar cavalca.
Ens arrossegarà,
a tu i a mi,
i convertirà les nostres cendres en idees mullades,
quan tot s'acabi.
Quan tot esclata.
Lesiva, compartida solitud
per sempre, el mar s'acaba.
6- FLOR EXÒTICA de Naiade
Concert de nit
excitació creixent
atmosfera de màgia.
Com sorgida de la boira
et veig a tu
flor exòtica.
Movent el teu cos gràcil
a ritme suau
seguint el so del violoncel.
Llarga cabellera al vent
amagant el teu rostre
formant transparències.
Entre ràfegues de llum
intueixo els teus trets asiàtics
de bellesa encisadora.
M'apropo a tu
lluitant amb la massa exaltada
amb por de que siguis un miratge.
Quan els nostres ulls és troben
sé del cert que ets real
sé del cert que estàvem predestinats.
7- Parany de Claudianuvol
L'aranya s'acosta a la seva presa. Xuclar-ne la sang és l'única finalitat que la manté amb vida. Teranyina enganxosa. Humit ambient. Fosca rapidesa. I els ullals a punt per a ser letals.
Vampíric instint. En la saliva porta els cristalls de la immobilitat que disseccionaran la sang de l'insecte, que paralitzaran la totalitat dels seus membres. Momificant-los amb el fil que secreti.
S'atura. Dubta. Els bruscos aleteigs desesperats de la mosca (en aquest cas) es rebel·len contra la mort i volen lluitar per a desempallegar-se'n. L'aranya sap que ha de ser ràpida, veloç, però alhora meticulosa i pacient. Qualsevol vibració en la teranyina farà que l'insecte atrapat es neguitegi més encara.
De sobte, un últim espasme allibera la mosca, que fuig volant, i condemna l'aranya a seguir l'espera, cada cop més famolenca.
8- Deixa'm... de gypsy
Deixa'm la corda d'un contrabaix
o la d'un violí que udola
per sargir la història del meu dolor
i una llum blava, un cel de salvació
que em destrii el camí que he de seguir,
Una força que m'empenyi amunt
des del pou de la incertesa,
aquella que es resol com una ombra
a qui ningú no vol mirar a la cara.
I si no pots, abandona'm
al meu destí solitari
entre els mots i la foscor.
**************************************
Molta sort a tots i a totes i gràcies per participar.
d.
-
RE: RE: RE: gràcies per cometar-nos
deòmises | 11/03/2008 a les 16:02
A continuació us deixo els textos presentats en aquest tercer Melorepte (Repte musical). A partir d'ara i fins a dijous 12 a les 15h podeu votar, relataires i participants.
1- Ofrena de desideri
Aprofito el teu somriure
per a començar el dia
amb les aromes més pures
que rescato de la memòria,
pètals en l'aigua del viure
que perfumen la melodia
i l'omplen de vedrunes
en arribar a la veu de la boira.
Vull fer-te una ofrena:
els meus ulls plens de pena.
Envolta'ls entre el teu cant dement.
Plou i la pluja s'emporta
el so d'una llàgrima caient
aturat davant de la porta
tancada de la magnòlia del vent
i em deixa un oceà de lament
on enterrar-hi l'ànima morta.
Vull que heretis el meu present:
el record del naixement
al teu perfum s'encadena,
misteriós nom, rosa decadent.
2- Gotes de sang de Thaïs
Petons trencats en el silenci,
pel fred de les aigües més profundes.
Ferides que voregen la mort,
ànimes plorant l'absència
de milers d'amors perduts.
Camins plens de derrotes,
marcats per les petjades del dolor.
Restes de la dignitat robada
en una lluita amb un preu massa car.
Vidres clavats en l'esperança,
gotes de sang enmig de l'amargor.
Estels que ja no brillen en el cel
cercant un motiu per no rendir-se,
per no ofegar-se, per no escapar...
3- Guarda'm d'Ametista
Guarda'm de les nits fosques,
de les ràfagues d'odi,
del temps satànic i de les tempestes.
Guarda'm dels gavinets tallants
Que m'escaten les galtes...
Cada cop que em dibuixen escletxes.
Allunya'm del perill i de la por,
de les ferides i els malsons,
de l' infern
i de la mort.
Allunya'm de l'apocalipsi que somio...
Cada cop que cloc els ulls.
Amaga'm de les mirades sagnants
dels pecadors,
dels eclesiàstics,
dels malnascuts.
Amaga'm dels qui embruten el meu nom...
Cada cop que m'anomenen.
Tapa'm dels qui no mereixo,
dels qui res no demano,
dels qui mai res desitjo.
Tapa'm dels qui gosen adulterar el meu cos...
Cada cop que em poseeixen.
I, ara, la meva consciència penedida
et diu que et guardis tu:
Guarda't del seu fals amor,
amaga't de les seves oníriques redempcions,
tapa't els ulls, doncs no el miris.
Protegeix-te d'aquesta falsa angelicalitat,
d'estimar i d'adorar el dimoni,
(d'estimar-me i d'adorar-me)
de les seves fal·làcies...
I de les seves llucifèriques intencions.
4- ApocaliXpi de Bruixot
Xac. De retop cau la dalla. Esgarips.
Xais degollats. Ja s'apropa l'eclipsi.
Xarbotarà el món de tants d'estrips
Xurriaquejant. No en vull fer paralipsi.
Xiscles, ensurts, de la por, prototips,
Xifres que són dels signes una el·lipsi.
Xiuxiuejant, la serp fa estereotips
Xorcs i eixuts, muts, rulls de l'apocalipsi.
Impúdic i obscè, xarboteja l'esquitx
lasciu, llicenciós, en l'altar biconvex,
lúbric, immoral, de la missa, pastitx.
Esclat de l'ardor. Els escrits del perplex.
Reflex de la llum on esclata el complex
símbol que no llu. Tot serà un escarritx.
5- El mar retorna de Sergi Yagüe Garcia
Per sempre, el mar retorna.
Les voltes cícliques de l'infinit s'amaren de pells roïns,
les sangs cauteritzen,
la carn s'endanya.
Per sempre, el mar s'inflama.
Líquid abdomen inert,
la Bèstia desperta un cop més,
prenyada.
Sal,
ombres de risc
i marbres colèrics,
s'obren les tombes.
Per sempre, el mar arrasa.
I l'ànsia d'amor es transforma en nafra,
els pilars de l'existència
com pa sec, s'esfondren.
Per sempre, el mar cavalca.
Ens arrossegarà,
a tu i a mi,
i convertirà les nostres cendres en idees mullades,
quan tot s'acabi.
Quan tot esclata.
Lesiva, compartida solitud
per sempre, el mar s'acaba.
6- FLOR EXÒTICA de Naiade
Concert de nit
excitació creixent
atmosfera de màgia.
Com sorgida de la boira
et veig a tu
flor exòtica.
Movent el teu cos gràcil
a ritme suau
seguint el so del violoncel.
Llarga cabellera al vent
amagant el teu rostre
formant transparències.
Entre ràfegues de llum
intueixo els teus trets asiàtics
de bellesa encisadora.
M'apropo a tu
lluitant amb la massa exaltada
amb por de que siguis un miratge.
Quan els nostres ulls és troben
sé del cert que ets real
sé del cert que estàvem predestinats.
7- Parany de Claudianuvol
L'aranya s'acosta a la seva presa. Xuclar-ne la sang és l'única finalitat que la manté amb vida. Teranyina enganxosa. Humit ambient. Fosca rapidesa. I els ullals a punt per a ser letals.
Vampíric instint. En la saliva porta els cristalls de la immobilitat que disseccionaran la sang de l'insecte, que paralitzaran la totalitat dels seus membres. Momificant-los amb el fil que secreti.
S'atura. Dubta. Els bruscos aleteigs desesperats de la mosca (en aquest cas) es rebel·len contra la mort i volen lluitar per a desempallegar-se'n. L'aranya sap que ha de ser ràpida, veloç, però alhora meticulosa i pacient. Qualsevol vibració en la teranyina farà que l'insecte atrapat es neguitegi més encara.
De sobte, un últim espasme allibera la mosca, que fuig volant, i condemna l'aranya a seguir l'espera, cada cop més famolenca.
8- Deixa'm... de gypsy
Deixa'm la corda d'un contrabaix
o la d'un violí que udola
per sargir la història del meu dolor
i una llum blava, un cel de salvació
que em destrii el camí que he de seguir,
Una força que m'empenyi amunt
des del pou de la incertesa,
aquella que es resol com una ombra
a qui ningú no vol mirar a la cara.
I si no pots, abandona'm
al meu destí solitari
entre els mots i la foscor.
**************************************
Molta sort a tots i a totes i gràcies per participar.
d.
-
RE: RE: RE: RE: gràcies per cometar-nos
deòmises | 11/03/2008 a les 16:08
A continuació us deixo els textos presentats en aquest tercer Melorepte (Repte musical). A partir d'ara i fins a dijous 12 a les 15h podeu votar, relataires i participants.
1- Ofrena de desideri
Aprofito el teu somriure
per a començar el dia
amb les aromes més pures
que rescato de la memòria,
pètals en l'aigua del viure
que perfumen la melodia
i l'omplen de vedrunes
en arribar a la veu de la boira.
Vull fer-te una ofrena:
els meus ulls plens de pena.
Envolta'ls entre el teu cant dement.
Plou i la pluja s'emporta
el so d'una llàgrima caient
aturat davant de la porta
tancada de la magnòlia del vent
i em deixa un oceà de lament
on enterrar-hi l'ànima morta.
Vull que heretis el meu present:
el record del naixement
al teu perfum s'encadena,
misteriós nom, rosa decadent.
2- Gotes de sang de Thaïs
Petons trencats en el silenci,
pel fred de les aigües més profundes.
Ferides que voregen la mort,
ànimes plorant l'absència
de milers d'amors perduts.
Camins plens de derrotes,
marcats per les petjades del dolor.
Restes de la dignitat robada
en una lluita amb un preu massa car.
Vidres clavats en l'esperança,
gotes de sang enmig de l'amargor.
Estels que ja no brillen en el cel
cercant un motiu per no rendir-se,
per no ofegar-se, per no escapar...
3- Guarda'm d'Ametista
Guarda'm de les nits fosques,
de les ràfagues d'odi,
del temps satànic i de les tempestes.
Guarda'm dels gavinets tallants
Que m'escaten les galtes...
Cada cop que em dibuixen escletxes.
Allunya'm del perill i de la por,
de les ferides i els malsons,
de l' infern
i de la mort.
Allunya'm de l'apocalipsi que somio...
Cada cop que cloc els ulls.
Amaga'm de les mirades sagnants
dels pecadors,
dels eclesiàstics,
dels malnascuts.
Amaga'm dels qui embruten el meu nom...
Cada cop que m'anomenen.
Tapa'm dels qui no mereixo,
dels qui res no demano,
dels qui mai res desitjo.
Tapa'm dels qui gosen adulterar el meu cos...
Cada cop que em poseeixen.
I, ara, la meva consciència penedida
et diu que et guardis tu:
Guarda't del seu fals amor,
amaga't de les seves oníriques redempcions,
tapa't els ulls, doncs no el miris.
Protegeix-te d'aquesta falsa angelicalitat,
d'estimar i d'adorar el dimoni,
(d'estimar-me i d'adorar-me)
de les seves fal·làcies...
I de les seves llucifèriques intencions.
4- ApocaliXpi de Bruixot
Xac. De retop cau la dalla. Esgarips.
Xais degollats. Ja s'apropa l'eclipsi.
Xarbotarà el món de tants d'estrips
Xurriaquejant. No en vull fer paralipsi.
Xiscles, ensurts, de la por, prototips,
Xifres que són dels signes una el·lipsi.
Xiuxiuejant, la serp fa estereotips
Xorcs i eixuts, muts, rulls de l'apocalipsi.
Impúdic i obscè, xarboteja l'esquitx
lasciu, llicenciós, en l'altar biconvex,
lúbric, immoral, de la missa, pastitx.
Esclat de l'ardor. Els escrits del perplex.
Reflex de la llum on esclata el complex
símbol que no llu. Tot serà un escarritx.
5- El mar retorna de Sergi Yagüe Garcia
Per sempre, el mar retorna.
Les voltes cícliques de l'infinit s'amaren de pells roïns,
les sangs cauteritzen,
la carn s'endanya.
Per sempre, el mar s'inflama.
Líquid abdomen inert,
la Bèstia desperta un cop més,
prenyada.
Sal,
ombres de risc
i marbres colèrics,
s'obren les tombes.
Per sempre, el mar arrasa.
I l'ànsia d'amor es transforma en nafra,
els pilars de l'existència
com pa sec, s'esfondren.
Per sempre, el mar cavalca.
Ens arrossegarà,
a tu i a mi,
i convertirà les nostres cendres en idees mullades,
quan tot s'acabi.
Quan tot esclata.
Lesiva, compartida solitud
per sempre, el mar s'acaba.
6- FLOR EXÒTICA de Naiade
Concert de nit
excitació creixent
atmosfera de màgia.
Com sorgida de la boira
et veig a tu
flor exòtica.
Movent el teu cos gràcil
a ritme suau
seguint el so del violoncel.
Llarga cabellera al vent
amagant el teu rostre
formant transparències.
Entre ràfegues de llum
intueixo els teus trets asiàtics
de bellesa encisadora.
M'apropo a tu
lluitant amb la massa exaltada
amb por de que siguis un miratge.
Quan els nostres ulls és troben
sé del cert que ets real
sé del cert que estàvem predestinats.
7- Parany de Claudianuvol
L'aranya s'acosta a la seva presa. Xuclar-ne la sang és l'única finalitat que la manté amb vida. Teranyina enganxosa. Humit ambient. Fosca rapidesa. I els ullals a punt per a ser letals.
Vampíric instint. En la saliva porta els cristalls de la immobilitat que disseccionaran la sang de l'insecte, que paralitzaran la totalitat dels seus membres. Momificant-los amb el fil que secreti.
S'atura. Dubta. Els bruscos aleteigs desesperats de la mosca (en aquest cas) es rebel·len contra la mort i volen lluitar per a desempallegar-se'n. L'aranya sap que ha de ser ràpida, veloç, però alhora meticulosa i pacient. Qualsevol vibració en la teranyina farà que l'insecte atrapat es neguitegi més encara.
De sobte, un últim espasme allibera la mosca, que fuig volant, i condemna l'aranya a seguir l'espera, cada cop més famolenca.
8- Deixa'm... de gypsy
Deixa'm la corda d'un contrabaix
o la d'un violí que udola
per sargir la història del meu dolor
i una llum blava, un cel de salvació
que em destrii el camí que he de seguir,
Una força que m'empenyi amunt
des del pou de la incertesa,
aquella que es resol com una ombra
a qui ningú no vol mirar a la cara.
I si no pots, abandona'm
al meu destí solitari
entre els mots i la foscor.
**************************************
Molta sort a tots i a totes i gràcies per participar.
d.
-
RE: RE: RE: RE: RE: gràcies per cometar-nos
deòmises | 11/03/2008 a les 16:13
MELOREPTE 3
-
RE: RE: A donablanca
bonanoti | 28/01/2005 a les 18:47
A Donablanca
Hola: ignoro qui s'amaga darrera aquest pseudònim;però siguis qui siguis i pensis com pensis vull dir-te el meu agraïment pel teu breu comentari i valoració donada al meu article JOAQUIM RUYRA - HOME DE FE.
Ja veus que ets l'únic/ca que el comenta. Perquè els escrits amb sentors de transcendència i de pes filosòfic o religiós no estan de moda en aquesta nostra societat.
Bé,el que importa és que molts -com tú i jo- no ens regim per les modes i estereotips que ens volen imposar els mass-media sino per la recerca sincera de la Veritat.
Gràcies,donablanca,moltes gràcies..!!
-
RE: RE: RE: A donablanca
bonanoti | 28/01/2005 a les 18:53
Si vols connectar amb mí pots fer-ho al meu e-mail: noumon@gmail.com
Quan em plauria rebre noves teves!!
Perdona la llibertat.
Cordialment,
Josep
-
Prova
jordi domènech i arnau | 20/05/2005 a les 00:57
-
Més Prova
jordi domènech i arnau | 27/05/2005 a les 03:38
a veure
(A HREF="http://www.vilaweb.com")vilaweb(/A)
substituint "(" per ""
-
Una més
jordi domènech i arnau | 03/08/2005 a les 15:56 -
Per eliminació
jordi domènech i arnau | 19/08/2005 a les 01:26 -
Eliminació 2
jordi domènech i arnau | 19/08/2005 a les 01:28
vilaweb
-
Estiu
jordi domènech i arnau | 18/09/2005 a les 23:36
????????????
-
octubre
jordi domènech i arnau | 17/09/2005 a les 19:36
És una observació força aguda.
Com ho he pogut escriure sense que surti l'efecte?
Deia la meva àvia que el dimoni sabia més per vell que per dimoni.
I fent anar ordinadors des de 1969, alguna cosa m'ha quedat.
El truc té dues parts.
Cal saber, d'entrada, que per posar per exemple negreta, cal fer precisament negreta.
Ja hi tornem a ser, com he pogut escriure negreta sense que surti negreta?
Molt fàcil, posa i treu negreta immediatament, o sigui que si ho escrius no surt res però hi ha caràcters pel mig.
Si afegim aquesta combinació de caràcters dins la fórmula, no els veiem però desactivem el codi:
Realment el que escric és:
vilaweb
-
RE: octubre
Khidr | 24/04/2007 a les 14:32
què surt?
-
setembre
jordi domènech i arnau | 17/09/2005 a les 18:59
Imaginem que cols enllaçar el teu relat S'ha acabat nois. Primer has de mirar l'adreça que resulta que és:
http://www.relatsencatala.com/rec/Controller?rp_action=view_relat&rp_relat_id=143214
Aleshores has d'escriure:
S'ha acabat nois
I el resultat és aquest:
S'ha acabat nois
=========================
Si és que no m'he equivocat en escriure algun signe
-
RE: setembre
deòmises | 09/03/2008 a les 12:07
< a href="http://www.relatsencatala.com/rec/Controller?rp_action=view_tema&rp_tema_id=651923">Es regala un pernil
-
RE: setembre
deòmises | 09/03/2008 a les 12:09 -
Caràcters especials
jordi domènech i arnau | 06/09/2005 a les 16:04
\|@#¢?¬÷""?´
殥 ø?[]
å???¶§ ~{}
???©?ß µ -
°??·£ ?'?¸?
Æ Ø?±
Å ??? ¯??«»
? ??? -
-
Plano
jordi domènech i arnau | 06/09/2005 a les 22:46 -
3 x 3
jordi domènech i arnau | 08/09/2005 a les 16:37
3 x 3
3 × 3
3 3
-
Nova prova
jordi domènech i arnau | 11/11/2005 a les 22:38
vilaweb
-
RE: Nova prova
Màndalf | 09/12/2005 a les 20:43 -
RE: RE: Nova prova
Màndalf | 10/12/2005 a les 00:03
posar que la nit era fosca.
En bruixot va insistir en llegir-lo; si he de ser sincer va aconseguir que semblés una història lligada i tot. Per mi que va utilitzar alguns polvets (màgics). Vam brindar amb cava català tots molt contents i eixerits.
-
Enllaç inactiu
jordi domènech i arnau | 10/12/2005 a les 20:04
mathpuzzle
-
RE: Enllaç inactiu
deòmises | 09/03/2008 a les 12:04
< a href="http://www.relatsencatala.com/rec/Controller?rp_action=view_tema&rp_tema_id=651923">Es regala un pernil...
-
RE: RE: RE: Nova prova
REPTE CLÀSSIC | 20/06/2006 a les 20:20
-
RE: A donablanca
jordi domènech i arnau | 05/01/2006 a les 14:15
! " # $ % & ' ( ) * + , - . /
0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 : ; < = > ?
@ A B C D E F G H I J K L M N O
P Q R S T U V W X Y Z [ \ ] ^ _
` a b c d e f g h i j k l m n o
p q r s t u v w x y z { | } ~
Ä Å Ç É Ñ Ö Ü á à â ä ã å ç é è
ê ë í ì î ï ñ ó ò ô ö õ ú ù û ü
° ¢ £ § · ¶ ß ® © ´ ¨ ? Æ Ø
? ± ? ? ¥ µ ? ? ? ? ? ª º ? æ ø
¿ ¡ ¬ ? ? ? « » À Ã Õ
- - " " ' ÷ ? ÿ ? ? ?
· Â Ê Á Ë È Í Î Ï Ì Ó Ô
? Ò Ú Û Ù ? ¯ ? ? ? ¸ ? ? ?
-
prova
atram | 07/02/2007 a les 01:48
Escrit després de la lectura de dos magnífics poemes que feien, d'una manera o altre, referència a la Mar: M, de Bruixot i No et dic nit a la mar, de Leela.
Gràcies per regalar-me paraules amb els vostres versos.
-
RE: prova
atram | 07/02/2007 a les 01:50
Escrit després de la lectura de dos magnífics poemes que feien, d'una manera o altre, referència a la Mar:
M de Bruixot i No et dic nit a la mar de Leela.
Gràcies per regalar-me paraules amb els vostres versos.
-
prova
sol_de_mitjanit | 27/04/2007 a les 23:39
[IMG]http://i24.photobucket.com/albums/c49/catpuig/rosacompr.jpg[/IMG]
-
RE: prova
sol_de_mitjanit | 27/04/2007 a les 23:40
-
MELO32
deòmises | 22/09/2008 a les 12:42
Em mires. I els pous dels teus ulls
M'engoleixen amb la fam dels anys
Perduts, amb l'accelerat ritme de la vida.
I l'enyorança deixada per la teva distància
Es descobreix entre els crits de la buidesa,
Retornant-me la calma lluny dels esculls.
Em mires. I desaparec en la plenitud
De la lluna del teu melic, del ventre
Que empara l'infant que esdevinc en tastar-te
Retrobant el gust etern de la Terra, de la carn mortal.
I encenc en els meus braços les fogueres
De les carícies, amanyagades per les resquícies
De la seda de la teva pell, contra la sal
Encadenada a les ferides difícils de guarir de la solitud.
-
RE: MELO32
deòmises | 22/09/2008 a les 12:46
Em mires. I els pous dels teus ulls
M'engoleixen amb la fam dels anys
Perduts, amb l'accelerat ritme de la vida.
I l'enyorança deixada per la teva distància
Es descobreix entre els crits de la buidesa,
Retornant-me la calma lluny dels esculls.
Em mires. I desaparec en la plenitud
De la lluna del teu melic, del ventre
Que empara l'infant que esdevinc en tastar-te
Retrobant el gust etern de la Terra, de la carn mortal.
I encenc en els meus braços les fogueres
De les carícies, amanyagades per les resquícies
De la seda de la teva pell, contra la sal
Encadenada a les ferides difícils de guarir de la solitud.
-
RE: RE: MELO32
deòmises | 22/09/2008 a les 12:59
Em mires. I els pous dels teus ulls
M'engoleixen amb la fam dels anys
Perduts, amb l'accelerat ritme de la vida.
I l'enyorança deixada per la teva distància
Es descobreix entre els crits de la buidesa,
Retornant-me la calma lluny dels esculls.
Em mires. I desaparec en la plenitud
De la lluna del teu melic, del ventre
Que empara l'infant que esdevinc en tastar-te
Retrobant el gust etern de la Terra, de la carn mortal.
I encenc en els meus braços les fogueres
De les carícies, amanyagades per les resquícies
De la seda de la teva pell, contra la sal
Encadenada a les ferides difícils de guarir de la solitud.
-
RE: RE: RE: MELO32
deòmises | 22/09/2008 a les 13:06
Em mires. I els pous dels teus ulls
M'engoleixen amb la fam dels anys
Perduts, amb l'accelerat ritme de la vida.
I l'enyorança deixada per la teva distància
Es descobreix entre els crits de la buidesa,
Retornant-me la calma lluny dels esculls.
Em mires. I desaparec en la plenitud
De la lluna del teu melic, del ventre
Que empara l'infant que esdevinc en tastar-te
Retrobant el gust etern de la Terra, de la carn mortal.
I encenc en els meus braços les fogueres
De les carícies, amanyagades per les resquícies
De la seda de la teva pell, contra la sal
Encadenada a les ferides difícils de guarir de la solitud.
-
RE: RE: RE: RE: MELO32
deòmises | 22/09/2008 a les 13:12
Em mires. I els pous dels teus ulls
M'engoleixen amb la fam dels anys
Perduts, amb l'accelerat ritme de la vida.
I l'enyorança deixada per la teva distància
Es descobreix entre els crits de la buidesa,
Retornant-me la calma lluny dels esculls.
Em mires. I desaparec en la plenitud
De la lluna del teu melic, del ventre
Que empara l'infant que esdevinc en tastar-te
Retrobant el gust etern de la Terra, de la carn mortal.
I encenc en els meus braços les fogueres
De les carícies, amanyagades per les resquícies
De la seda de la teva pell, contra la sal
Encadenada a les ferides difícils de guarir de la solitud.
-
RE: RE: RE: RE: RE: MELO32
deòmises | 22/09/2008 a les 14:33
Em mires. I els pous dels teus ulls
M'engoleixen amb la fam dels anys
Perduts, amb l'accelerat ritme de la vida.
I l'enyorança deixada per la teva distància
Es descobreix entre els crits de la buidesa,
Retornant-me la calma lluny dels esculls.
Em mires. I desaparec en la plenitud
De la lluna del teu melic, del ventre
Que empara l'infant que esdevinc en tastar-te
Retrobant el gust etern de la Terra, de la carn mortal.
I encenc en els meus braços les fogueres
De les carícies, amanyagades per les resquícies
De la seda de la teva pell, contra la sal
Encadenada a les ferides difícils de guarir de la solitud.
-
RE: RE: RE: RE: RE: RE: MELO32
deòmises | 22/09/2008 a les 18:24
Em mires. I els pous dels teus ulls
M'engoleixen amb la fam dels anys
Perduts, amb l'accelerat ritme de la vida.
I l'enyorança deixada per la teva distància
Es descobreix entre els crits de la buidesa,
Retornant-te la calma lluny dels esculls.
Em mires. I desaparec en la plenitud
De la lluna del teu melic, del ventre
Que empara l'infant que esdevinc en tastar-te
Retrobant el gust etern de la Terra, de la carn mortal.
I encenc en els meus braços les fogueres
De les carícies, amanyagades per les resquícies
De la seda de la teva pell, contra la sal
Encadenada a les ferides difícils de guarir de la solitud.
-
RE: A donablanca
uanra | 05/12/2008 a les 23:33
Al decorat es veurà un camp amb molts ocells. A l'esquerra de l'escenari hi haurà una font i, al mig, un arbre.
A dalt de tot es veu l'estrella fugaç. Apareix en Banyeta vestit de color negre i porta una capa, unes banyes i una cua vermelles. Duu un paper a la mà.
Banyeta: (llegint el paper que té entre mans) Aquest any que m'he portat molt bé, vull un cotxe amb foc i que tingui el nom de Banyeta.
-
prova
Ultra Violet | 15/01/2009 a les 00:41
Respon a aquesta intervenció
Nous recomanats editora
Últims comentats
- Efímer (1 comentaris)
- LA LOLA (2 comentaris)
- Migdia (2 comentaris)
- Aquí (2 comentaris)
- Vistes (5 comentaris)
- CANT A LA LLUNA (9 comentaris)
- EN LULO I JO ( 1r acte) (19 comentaris)
- GESSAMÍ ANDALÚS ( 2n acte del poema En Lulo i Jo). (10 comentaris)
- Vint nanoocurrències sobre UN,DOS,TRES,PICAPEDRER. [temps real de lectura: 3 minuts] (3 comentaris)
- Comiats (2 comentaris)
Nous més llegits
- Un any més (632 lectures)
- SOMNI O REALITAT (621 lectures)
- La distància (605 lectures)
- L’ampolla de plàstic que volia ser SOStenible i el debut de Lamine Yamal (593 lectures)
- Beneit tabac (357 lectures)
- Agonia (219 lectures)
- La canya (186 lectures)
- Violència verbal (185 lectures)
- Nua (161 lectures)
- Monòlegs per a la mobilitat (155 lectures)
Nous més comentats
- Un any més (14 comentaris)
- La canya (11 comentaris)
- Deler de mar (10 comentaris)
- CANT A LA LLUNA (9 comentaris)
- Monòlegs per a la mobilitat (9 comentaris)
- Beneit tabac (8 comentaris)
- Quines vacances! (7 comentaris)
- Si he de morir (Refaat Alareer) (7 comentaris)
- Tres Suports (6 comentaris)
- Agonia (6 comentaris)
Nous més votats
- La distància (Agrada a 4 relataires)
- Un any més (Agrada a 3 relataires)
- SOMNI O REALITAT (Agrada a 3 relataires)
- Deler de mar (Agrada a 3 relataires)
- LA LOLA (Agrada a 3 relataires)
- Avui he vist el mar (Agrada a 2 relataires)
- Jo mateix (Agrada a 2 relataires)
- La canya (Agrada a 2 relataires)
- CANT A LA LLUNA (Agrada a 2 relataires)
- Les coses, com són! (Agrada a 1 relataires)