RE: ELS REPTES DEL FÒRUM...

...a qualsevol de nosaltres (jo inclòs, encara que ara sembli que sigui el menys indicat per parlar. Com que he guanyat el RPV... I fa escassos dies el Nanorepte i un pèl més enllà el Melorepte...):


Per Dani Ferré Teruel (llamp!)


d.


PS: només parlo perquè sóc un dels que rondo per aquí.

Home Joan, guanyar va bé, però tampoc és tan important, no?
Ara si ho planteges com una qúestió de principis,...el millor seria un anonimat total. De totes maneres, jo crec que per l'estil se sap qui ho ha escrit,...

jo no participo a cap repte per no haver-los d'organitzar si guanyo (i haver de donar gràcies i fer el paperina i comentar un per un tots els participants i etc)... això dels premis ja se sap com és, només estan d'acord el jurat i el guanyador, la resta se'n van emprenyats.

Una abraçada
Daniel

Ostres, Joan, lamento el teu desencís.
Em temo que jo si que et vindré amb el discurset de sempre: jo sóc molt nova aquí, i no he votat mai per amiguisme, i estic segurissima de que tampoc he rebut vots per aquesta raó. Em decebria saber que no em mereixo els vots que se'm donen.
Si el meu nano, o relat, o poema és bo, que el votin. Si n'hi ha de millors (i això no fa que el meu sigui dolent), doncs que votin als altres.
No et desanimis.

Joan, aquest Tema jo ja l'he comentat altres vegades i no havia obtingut tantes respostes. Valoro i felicito la teva invitació i participació dels nanoreptaires.
Jo valoro la participació i per això participo encara que no sóc massa votat. Tu ja ho saps.
Participo sense cercar vots.
Jo afegiria al diàleg obert.... a cercar propostes de Temes adients amb els valors i actituds. En clau d'humor, o ironia, o testimonials.... A vegades hi han temes que a mi no m'animen a participar, però també decideixo fer-ho.

Coincideixo amb tu Joan.... las Votacions són molt subjectives i no responen sols al "text" de la participació.
Jo he fet un muestreig amb gent extra NanoReptes... sobre textos segons el Tema... analitzant continguts i vots.... i realment hi han sorpreses curioses i evidències extra-continguts.

... a un li agrada la forma i l'estil d'escriure d'alguns relataires en concret i no les dels altres?

A mi m'agraden molt alguns autors, altres no tant i alguns més gens ni mica. Si Mendoza i Moncada estiguessin a RC, segur que els faria guanyadors cada dos per tres (en cas que fos jutge, és clar) o els votaria. I per què? Doncs perquè m'encanten.

En canvi, si Flaubert em sortís amb alguna cosa semblant a la seva Madame Bovary, o Murakami amb el Tokio Blues, de ben segur que amb mi no tindrien res a fer. I que consti que no dic que no siguin bons, però a mi no m'entren ni amb calçador.

Per altra banda, crec que ja som prou adults tots (o si més no uns quants, que sortosament també hi deu haver algun jovenet per aquí), per votar o fer guanyador algú per pura simpatia o perquè és amiguet nostre. Com a mínim, des del meu punt de vista, és una actitud ridícula.

I, amb això ja acabo, el discurs del nou relataire no me l'empasso. Tots hem estat nous relataires, a tots ens ha costat guanyar un repte (o no), a tots ens ha fet il·lusió guanyar-lo i tots hem dedicat esforços en els comentaris en el cas del repte clàssic.

Francament, afirmar que costa entrar en una comunitat virtual és una mica absurd, quan està demostrat que és la porta per molta gent a qui li costa relacionar-se en la vida real (que no dic que sigui el cas de ningú en particular, eh? Sense ànim de cap polèmica!).

Au, salut i força repte!

Maurici

Jo penso que els reptes, són una gran eina per millorar i créixer com a autors tan si són amateurs o publiquen. Penso que donen ales a la creativitat. Jo mai no hagués escrit sobre certs temes si no hagués estat per la "imposició" del repte. I això suposa un esforç quan no et tira un tema determinat. Igualment per a la poesia amb les imatges que es proposen o les melodies. Moltes vegades m'ha costat entrar en una imatge i moltes vegades no me n'he sortit. Estic a RC bàsicament pels reptes. M'encanten, m'esperonen a crear. No participo per guanyar, si no per escriure. Jo, no voto per amiguisme mai. Sí que és cert que em passa el que diu en Maurici. Hi ha prosistes i poetes que tenen un estil propi que m'encanta perquè fan coses que jo no sé fer o simplement, m'esborronen. Hi ha autors boníssims que potser no em posen la pell de gallina. Sempre serà quelcom subjectiu, doncs tots sentim diferent els inputs exteriors.
En el cas concret del deomises, Joan, per a mi és un poetàs increïble i un gran prosista, a més de ser molt prolífic. Té tres o quatre blogs en marxa i un munt de projectes escrits i embastats. No guanya tants reptes com vegades es presenta. Es presenta a TOT i sovint ell aixeca molts dels reptes proposats. Jo no el voto sempre, però el seu nivell és altíssim com el d'altres en d'altres estils.
Penso que un ha d'escriure o participar en una pàgina literària quan s'ho passa bé, quan li serveix. Si ha de ser una font de frustració no paga la pena.
T'animo a que t'ho miris d'una altra manera, això no és cap competició entre nosaltres. Almenys per a mi no ho és.
Una abraçada

gypsy

Les “derrotes” poden ser molt útils per aprendre i avançar. De fet haurien de ser un estímul fabulós per millorar. La justícia, l’equanimitat absoluta són termes abstractes difícils d’aplicar a la nostra activitat. Deixar-se vèncer pel desànim, cercar excuses i desqualificacions és quelcom destructiu per a qui ho fa i per als altres. No aconseguim res de bo amb aquesta actitud, i com diu la gypsy, hauríem de deixar de banda la competitivitat i centrar-nos en la creació.

Jo li dec tot als reptes d’RC, he après amb les propostes i me’ls estimo molt. Em fa molta pena que es valori tan poc el que representen. A més, penso que la gent que els ha iniciat i qui els hi dóna continuïtat es mereixen un respecte. Hi ha molta feina altruista i molta il•lusió i estima per la llengua i la literatura, difícil de trobar en altres cercles.

Oh, per fi algú ho diu. BISCA!!!!!!!!!!!