RE: Comentaris repte clàssic DCLXV

Perdoneu.
És Montseblanc

Penso que tothom es deixa dur pel que llegeix quan ho entén i vol seguir. Sinó, no paga la pena. Així m'ha passat a mi amb autors i poetes d'anomenada. Per tant, no em sap gens de greu que jo pugui 'costar'. De fet, és un exercici fet de pressa, el d'aquest repte. De seguida, també, vaig tenir clar que ni el penjaria a la suma de relats de la meva pàgina. Ni les 'dues germanetes' van sentir energia pel tema. En part, serà això. Gràcies, repeteixo.

Una de tres.

Moltes gràcies pels comentaris i el veredicte.

Endavant amb el Repte!


d.

Moltes gràcies pels comentaris que suposen un gran esforç per ser fidels al text i fer-ne una síntesi. Defenso els reptes perquè aporta frescor i ens forma. Permet un treball menys individual, amb visions diferents del mateix tema. ;-)

Gràcies, Clyde, per llegir, per les reflexions, pel teu temps.

Gràcies de nou, Clyde (tot i que no he fet més que transcriure el relat d'Inèdit, però... a mi no em respon els correus; espere que no haja fet el que anuciava..., no sé). Anem amb el nou Repte!