Detall intervenció

RE: ara tb t'has adormit tuuu?

Intervenció de: Tetris | 09-11-2005


Crec que escalfar-se és el correcte.Si bé podem estar calents/-tes


Respostes

  • parat des de fa poc!
    AnNna | 09/11/2005 a les 00:16

    que abans hi érem jo i l'annabella....

    deu ser que fan vaga, tu! xD
  • La gent hi ha dorm?
    Henry | 09/11/2005 a les 00:17


    Al balcó un grill
    fa música amb les potes
    per calentar-se.
    • lapsus!
      AnNna | 09/11/2005 a les 00:19

      seria "ja" dorm, no?

      i "Escalfar-se"? o "calentar-se" està bé? sempre m'ho he preguntat!!!!!!
      • ara tb t'has adormit tuuu?
        AnNna | 09/11/2005 a les 00:28

        jur, quin ambientassu...... xD!

        jo també marxo, doncs, que se'm tanquen els ulls!
        • RE: ara tb t'has adormit tuuu?
          Tetris | 09/11/2005 a les 00:57

          Crec que escalfar-se és el correcte.Si bé podem estar calents/-tes
      • RE: lapsus!
        brins | 13/12/2009 a les 12:59

        1.
        Durant uns quants dies, aquest repte, "Mar de somnis", ha estat un emotiu punt de trobada, el lloc on cada poeta o poetessa ha atorgat visions personals a la extraordinària pintura de Jim Warren. S'han rebut deu bellíssims poemes i tots ells fan palesa la gran capacitat de síntesis, i l'enorme riquesa de paraules de què disposeu per poder expressar els sentiments; heu sabut abocar a cada un dels versos una realitat espiritual que va més enllà de l'art.

        Després d'haver gaudit junts d' aquesta emoció, és el moment d'escollir els poemes que més us hagin agradat. Voteu-ne dos, com sempre, abans de demà, dia 14, a les 20 hores. Moltes gràcies.

        brins




        o1.Immensitat oceànica-


        1.Quants noms té la mar?
        Sabrà que la crides quan la somnies?
        Són infinites les seves onades?

        Dorm el dofí si el besa l'escuma?
        O retorna pel camí de l'aigua,
        Obert en la parpella de l'horitzó?

        Quants alens perd la brisa
        En pentinar la pell de la sal líquida?
        Com s'orienta el sol entre el laberint
        De corrents canviants i plens de subtileses?

        Qui és capaç de trencar les cadenes
        Que lliguen la carn a la platja?
        I la naixença a la immensitat oceànica
        Només recorrent-la amb les pupil·les?

        2.
        Besos de sorra,
        Escuma que, callada,
        S'esmuny en l'aigua.

        Record de l'hàlit
        Respirat per l'origen
        De les onades.

        Torna, bressola'm,
        Mar lliure, tendra mare,
        Dida entre somnis.

        3.
        Què necessites, penell de l'atzar,
        Quan són reals els mites de la mar?
        La brisa i la remor del seu esguard?
        Llavis curulls d'amor al capaltard?






        02.L'ABISME -


        Fixo la mirada,
        un instant etern.
        Les ones dels somnis
        són una remor de mar
        closa en una caracola.

        Em trenquen majestuoses
        contra una escullera de consciència.
        Arrossegant
        els residus d'una vida obscura
        Per fer les hores d'un clar atzur.



        03.Aigua fugida


        Mar endins ofeguem cos i ànima
        en l'orbita dels anhels submergits,
        garbuix inquiet de sensacions fluides
        acaronen l'ham convuls de rostres
        que suren més enllà del somni,
        i amatents esperen que caigui la nit;
        cerquen diluir-se - ser aigua fugida -




        04Fal·làcia patètica o epíleg


        Alguns migdies,

        la platja esdevenia

        un món de dos,

        i el temps bullia, fos,

        al ventre remugant

        del llenç marí.

        Era feliç tornar

        a la indiferenciació infantívola

        -núvol som, aigua som,

        home i dona som,

        i dofí i gavina i ona i roca i Tot-,

        almenys un blau instant,

        com tous rellotges ferits

        dipositats amorosidament

        a la pell arenosa d'un somni.

        Per quan el temps de nou tibava,

        i el present, d'un raig, ossificava

        el nosaltres,

        el paisatge interior,

        el paisatge exterior,

        regurgitant el tu

        i perbocant el jo,

        ens restava la dolça fal·làcia

        d'haver estat, per un instant,

        un món de dos.




        05.CÒDOL D'ESPERANÇA -

        Ets el còdol a la platja un desembre
        sota el silenci dels rellotges, només despertat
        pel xiuxiueig del joc d'un infant. Polida
        com els mots del poeta, s'alcen els anys
        erosionant el teu relleu, com ones
        que passen i et llepen, i peixos que neden i ballen,
        i meandres del delta proper
        que dibuixen ziga- zagues ancestrals.
        I tu, amb set de la seva ombra,
        dins l'aigua o enllà al cel, acostant
        els teus llavis als seus, besant
        la memòria dels peixos cofois.
        Ara sents calfred i t'acomboies del vent,
        abraçant-te a aquell oasi de somni de color.
        Et capbusses ben endins però el corrent
        t'empeny a primera línia: allà on un infant
        trenca un temps d'ambivalent quietud monàstica.
        I tu, un desembre somniant un passat de llum,
        un infant que et pren, et desperta i t'amanyaga,
        una pedra a la platja renunciant a renunciar
        un amor passat, una filla que fa diamantí el present.

        Els hiverns a la platja també et són primaveres
        quan la memòria i el desig de viure l'ara s'apleguen.



        06. Lliris -

        en diuen lliris i n'hi ha de molts colors.
        una vegada

        em van trencar el cor. s'ho va endur tot.
        en diuen lliris
        i només són flors.

        una vegada es van endur els colors
        i també

        les flors. en diuen cors però ho trenquen tot.


        07.Me'n vaig amb tu -

        Segurament,
        serem vençuts,
        perquè serem un més d'abril enmig l'hivern.

        Però vaig amb tu,
        ho deixo tot,
        aquesta terra, el meu ofici i les arrels.

        Me'n vaig amb tu,
        amb els teus ulls,
        que tots els arbres ja són vells, no donen fruit.

        Me'n vaig amb tu,
        amb el teu cor,
        per un camí fet de miralls damunt del mar.

        Ens arrisquem,
        pren-me ben fort,
        que aquesta onada és perillosa i tu ja ho saps.

        Però tant se val,
        si no ho provem,
        no sabrem mai la immensitat del nostre amor.



        08.Somni impossible

        He entrat en el teu somni.
        Il·lusió furtiva.
        T'he robat una besada,
        tèrbola, humida.
        He emmudit el meu desig,
        presa d'enyor.
        Embriagada d'escuma,
        he ancorat el cor.
        Emmirallada en la llum,
        reneixo al dia
        arraulida en el teu cos.

        Visió daliniana
        d'un amor impossible.

        09.Crit de gavines -

        La mar...
        la paret més alta
        ajaguda devora el sorral.

        Si t'acarono els peus, d'aigua,
        la sal dels turmells, la pell basàltica,
        les cames..., t'esbadelles quan et toco,
        t'obres com ferides que no sagnen.
        Un balanceig dolç t'ensonya, dorms
        impetjada, inassolible;

        no hi ha recança en el descans plàcid
        sota el crit rabiós de les gavines.


        10.Tots els blaus -

        Immens pla de l'horitzó,
        on el cel, el mar, la terra
        són la trobada i la unió
        de dos signes que es completen.
        Masculí i femení
        que s'ajunten per parelles,
        potències que en si perfan
        l'univers que les condensa.
        Per parelles els ocells,
        dos dofins en mar oberta,
        i anant cap a la fusió
        home i dona que en mar entren.
        Forma oval de la natura
        que excel·leix de rodonesa:
        es perfilen tots els blaus
        sotjats de taronjor encesa.



Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: