RE: 30 SEGONS DE PACIÈNCIA

Ah, guaita, no hi he caigut!.
Doncs, més o menys com sempre, de 20 a 300 paraules.

Passa també pels comentaris dels relats. Nhe escrit un, ha trigat, trigat, pup! error smtp, ok, espero una mica, probo altre vegada, passa el mateix. Sort habia fet una copia del comentari. I ara hi torno i el meu comentari hi és dues vegades...
Doncs, no hi habia cap error, només li ha calgut temps, molt de temps ;-)

Bones, Kefas i qui estigui llegint aquestes línies,
que lluny queda, en el pensament humà, aquell temps en què es volia veure la tele i, sense comandament, algú havia de prémer el botó una mitja hora abans perquè l'aparell s'anés escalfant i anés sorgint la imatge. Aquesta persona solia ser la veïna que tenia la possibilitat de tenir la tele, clar.
Ara, plens de tecnologia per tots costats, 30 segons esdevenen una eternitat, perquè mentre estem clicant, ja estem pensant en allò que farem els minuts següents.
Jo li explico al meu fill, tot això, perquè ell ja ha nascut en aquesta voràgine. A mi, que sóc un terme mig entre l'època analògica i la digital, també em va bé recordar-ho, perquè mentre us estic escrivint aquestes línies ja penso en l'estonada que tardarà el meu comentari a "carregar-se", que en el meu context informal, paradògicament, pot significar trencar una cosa (no, no sé si és la paraula en castellà i no ho vull mirar, però què hi farem, som xarnegos!)
Un somriure,
Anaïs

Anaïs, sembla que de paciència encara n'hi ha.
Si tens el cuquet de participar al Repte Clàssic, tu que tens tantes coses per explicar, i els embolics dels afers quotidians no et deixen prou estona per anar comentant els relats participants, en el cas de que sigui el teu el que em faci peça, insereix en el relat la paraula dolcíssima i cap problema.