'Quan s'acabi la lluna'

només quedaran quatre versos
fets de paraules sentides

i un t'estimo PENJAT

abandonat a la mercè dels anys

Crucificat, el pollastre
ja no podrá gallejar
i no cantarà nova albada.

La natura ha fet sentència,
ja és aquí la immolació,
i el seu cel enfurismat
caurà ofuscat sobre el blat
i portant desolació
li negarà la collita
i farà córrer la mort.

Creuclavat,
el gall proclama:
Ja no hi haurà sol ixent.

cloqueja el gall
el blat ja es prou madur
del cel un blau
negreja de la creu
la sang no cou
enveja de l'esclau
empat de mans
el clau clavat al peu

qui gosa
obrir la porta de la rosa?

B.

p.s. Per motius obvis, no podria convocar un nou RPV en cas de guanyar (encara que segur que no ho faria). Així que em presento "fora de concurs".

SENSE ESTIMAR...


Sense estimar...no som res,
ni amb plomatge, ni despullats,
ni bruts de fang, ni immaculats.

No alenem, si no estimem...
som cant de matinada creuclavat
enmig de vall groguenca de blat.
Veiem com creixen les espigues,
però sentim el cor aturat...