Quan els reptes eren reptes de veritat...

quina nostàlgia m'has fet venir... grans escriptors de Rc aquests. Però les coses canvien, es renoven, es moren abans de tornar a rebrotar...en fí, tot té el seu moment. Bona tarda;-)

I jo pregunto

UBI SUNT QUI SUNT?

Només això.

Hola,
la meva iaia sempre cantava: "Que tiempos aquellos que no volveran...". Les persones, a mesura que anem fent-nos grans i a mi ja fa un temps que em passa, tendim a recordar. De fet, en els paràmetres de la memòria tendim a veure-ho tot més positiu. Jo, ara que treballo des de fa uns anyets, recordo amb nostalgia l'època d'estudiant, com si volgués que tornés a venir... Però en aquell moment no recordo els nervis pels examens, els professors que es creien ves a saber què, els innumerables treballs que teníem per quedar i fer els treballs en grup,... tan sols queda el record agradable dels companys, les anècdotes divertides, les bones assignatures i els professors que ens van ensenyar quelcom més que una matèria.
Un altre exemple. Jo havia sortit de farra. Jo havia anat en cotxes on el conductor havia begut més del compte. Jo havia vist comes etílics, jo havia sortit de farra a partir de les 12 de la nit... Ara bé, ara veig la jovenalla adolescent que puja i veig molts que es passen de rosca, sense veure els que no ho fan i van fent el seu camí.
Un altre exemple. La generació que ara te uns 80 anys (residents de la residència on treballo) pensa que la música d'ara no val res, sense excepció. Jo a vegades els hi pregunto per la cançó que va guanyar Eurovisió l'any de la Massiel, el famós "La, la, la", a veure que en pensen. En la seva majoria diuen que no els hi agradava. Doncs estem parlant d'una cançó dels anys 60, quan representa que toooooot es feia bé.
Així doncs, moralina final ninguna. Cadascú té una opinió, i està bé de fer-la saber i compartir-la. La meva opinió és que sempre hi ha coses bones, encara que ens costi de veure-les des de la nostra experiència, sigui quina sigui.
Un somriure,
Anaïs