Per a TerricheT

He acabat al Fòrum, amb una intervenció específica, perquè a les pàgines d'autors no trobava el lloc adequat: descartat respondre al teu comentari "La coherència de l'estudiant" amb un autocomentari, perquè ja m'avisaves que al meu relat "Més sobre el substitut" no hi tornaries, tampoc em semblava segur fer-ho com a comentari al teu últim relat, "De cíclops i fills divins", perquè en ser del setze de maig no creia que hi anessis sovint.

Abans que res haig d'agrair la molèstia que t'has pres, suposo que per justificar que el relat "Més sobre el substitut", amb què participava en la convocatòria de novembre del Concurs ARC de Microrelats, no hagi estat selecionat, com tampoc ho va estar el d'octubre, "El substitut". Deixaré per al final el tema del parentiu dels dos títols i començaré per les faltes d'ortografia.

En "El substitut" havia patinat dues vegades escrivint "posat", participi de "posar", en lloc de "post", participi de "pondre". En "Més sobre el substitut", m'ho he mirat amb lupa i només he trobat una falta d'ortografia en "produirïa", amb una maleïda dièresi que no sé d'on va sortir però que, un cop hi és, costa de detectar amb el tipus de lletra Courier 10 amb què normalment treballo. Parlant de processadors de text, treballo amb un clon simplificat del Microsoft Word que segur que pot fer filigranes però que jo, mandrós que sóc, utilitzo al nivell més bàsic. Ho dic perquè segur que és possible desactivar la revisió ortogràfica automàtica, per evitar subratllats vermells emprenyadors mentre escric, i a la vegada fer una correcció quan ho sol·liciti, però tampoc m'he esforçat massa a buscar la manera. És més, crec que ni tan sols hi tinc el diccionari català. A més, com que tots els relats els vaig acumulant en un mateix arxiu, no sé si disposant de corrector en català el faria servir. Ja sé que sóc un desastre, però el mètode de treball que he seguit sempre és el de escriure sense xarxa i consultar el Gran Diccionari de la Llengua Catalana online (el prefereixo al de l'IEC perquè incorpora la conjugació de verbs) quan tinc algun dubte.

Si quan parles de faltes d'ortografia, en plural, et refereixes a un excés d'accentuació, t'haig de confessar que passo olímpicament de la supressió d'accents diacrítics del 2017: després del que em va costar usar-los correctament no estic disposat a renunciar-hi.

Passant a altres temes, et dono la raó quan dius que un narrador en tercera persona ha de ser neutral perquè no té opinions i s'ha de limitar a narrar. I, en aquest sentit, haig de reconèixer que a la primera frase del relat, "El centre on havia anat a raure el professor substitut era concertat i religiós, com tots", hi sobren les dues últimes paraules. Suposo que no en vaig tenir prou amb el relat (categoria Assaig) "Escola concertada i immigració" (26/04/2023) i no m'he pogut reprimir.

Efectivament, no és habitual que els alumnes de primer de Secundària tinguin un nivell de coneixements i una maduresa de raciocini com el del vailet de la primera fila. Potser en el precedent "El substitut" la constatació encara és més exagerada, però l'argúcia del professor substitut, fent-los fer unes senzilles multiplicació i divisió sense la calculadora, posa de manifest els desequilibris en l'aprenentatge. A mí encara em fa angúnia veure com agafen el bolígraf les persones de menys de cinquanta anys, però potser això no justifica que els pàrvuls hagin de perdre les hores que vam perdre nosaltres practicant caligrafia. En tot cas, aquesta hipèrbola caricaturesca sobre la precocitat dels nois i noies d'avui és una llicència poètica que justifica qualificar els dos relats amb la categoria Humor.

I aquí arribem al tema més espinós, que és el de l'indubtable relació de continuïtat entre els dos títols: "El substitut" i "Més sobre el substitut". La meva tesi és que aquesta relació no exclou que el contingut dels relats sigui autònom, en el sentit que el primer no necessita el segon: de fet, quan vaig escriure "El substitut" no tenia al cap fer-ne cap continuació, i va ser el subtema EL PARADÍS / LA TERRA i la intenció de tocar-los tots dos, igual que havia fet amb L'OU O LA GALLINA / EL BIG-BANG, que em va conduir naturalment a l'aula d'un col·legi religiós i, des d'aquí, a la possibilitat d'utilitzar el marc físic del primer relat, i fins i tot els mateixos personatges. Ara, dir que el segon relat no necessita el primer ja és més discutible: és cert que "Més sobre el substitut" és perfectament comprensible sense haber llegit "El substitut", però, per tot el que he dit abans, és indubtable que ajuda, que els personatges no sobtaran tant si prèviament s'ha llegit aquest darrer.