Per a Kefas

En resposta al teu comentari al relat "Oppenheimer", jo diria que els qui van al cine a devorar crispetes i veure pel·lícules d’animació, de superherois o d’acció tipus Jason Statham, no són especialment cinèfils, però els qui hem anat a veure "Oppenheimer" sí que ho som una mica. Això vol dir que, a més de saber qui és Jason Statham i Chistopher Nolan, també hem vist "Judy", les diverses versions d'"Ha nascut una estrella" i sabem qui són Judy Garland, James Mason, Renée Zellweger i Cillian Murphy. Vaja, que no ens cal buscar-los a Google.

Com que veig que no te n'has adonat, aprofito l'avinentesa per copiar aquí el prec que t'havia fet en la intervenció d'Aleshores "Repte Clàssic 756 DCCLVI Comentaris i veredicte":

A Aleshores i Kefas:
"Una altra cosa. A un, per ser l’autor de "Manhattan", i a l’altre, per haver-lo declarat guanyador, us agrairia que em féssiu veure on rau la relació del relat amb el tema de la convocatòria, 'no ens en sabíem avenir'. Admeto que la perplexitat que es tradueix amb aquesta expressió pot ser força subtil, i la prova és que els altres tres concursants ens hem sentit obligats a incloure-la explícitament en el text per a fer-la més evident. Però a 'Manhattan', que admeto que és un relat compacte i intens, amb tocs d’humor i erotisme que el fan més amè, se m’escapa la relació."

A Kefas:
"Si tires més amunt veuràs que us preguntava, a tu com a autor de 'Manhattan' i a Aleshores que l'ha declarat guanyador, que m'expliquéssiu la relació entre aquest relat i el tema 'no ens en sabíem avenir'."
"Ara, que tornava de dinar, he mirat si m’havies contestat l’última intervenció, he llegit amb més cura que abans el teu comentari 'Perplexitat' i he pensat que tal vegada volia ser la resposta a la meva pregunta. Si era així, em sap greu però t’haig de dir que una cosa és que tu, com a autor, expressis la teva perplexitat pel fet que la humanitat encara faci la guerra més que l’amor, fins i tot que m’asseguris que aquesta era la tesi del teu relat, i l’altra el que diguin, facin o deixin de fer els teus personatges. No em serveix de res que tu no te’n sàpigues avenir que els homes facin més la guerra que el amor: si aquest és el tema del RepteClàssic, l’enunciat s’ha d’expressar en el títol (i no és el cas) o en l’acció (i tampoc). No sé veure cap perplexitat en el pensament de l’amic que li fot les banyes a l’Oppenheimer: 'El meu cap encara sura entre els braços de la Katherine abduït per la ingent quantitat d'energia generada per la nostra fusió. És el que té l'energia, que no es crea ni es destrueix, només es transforma i en cadascú segons la seva manera d'estar al món. O hauria de dir univers?'."


Ell no m'ha volgut contestar, però espero que tu ho facis. Gràcies.